Alexandre Cabanel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre Cabanel, ca.1865

Alexandre Cabanel (Montpellier 28 de setembre de 1823 - París 23 de gener de 1889). Pintor francès.

Alumne de François-édouard Picot en l'École Des Beaux-arts, va guanyar una segona medalla en el Saló de Roma en 1845 i va residir durant cinc anys a la Vila Médicis. La fama li va arribar amb la seva tela Naissance de Vénus (el naixement de Venus), que va ser adquirit per l'emperador Napoleón Iii en 1863. Aquell mateix any, va ser nomenat professor en l'École des Beaux-Arts i va ser elegit membre de l'Académie Des Beaux-arts. Entre 1868 i 1888, va ser en 17 ocasions membre del jurat del Saló De París, en el qual li va ser concedida la medalla d'honor en 1865, 1867 i 1878.

Pintor d'història, de gènere i retratista, la seva obra va evolucionar amb els anys cap a temes romàntics, tals com Albaydé, inspirat en un poema de Orientals de Victor Hugo. La seva obra va ser especialment coneguda i reclamada pels col·leccionistes internacionals i per les institucions, i va ser un dels artistes preferits dels emperadors Napoleón Iii i Eugenia De Montijo. Artista contrari al Naturalisme i a l'Impressionisme, i en particular enemic d'Édouard Manet, va ser criticat al seu torn per Émile Zola i els naturalistes, així com per tots aquells que defensaven l'emergència d'un art menys galant i més social i exigent.

Alexandre Cabanel va ser un important mestre, i va tenir com alumnes, entre altres, a Jean-joseph Benjamin-constant, Albert Besnard, Vlaho Bukovac, Xerris Bulteau, Gaston Bussière, Louis Capdevielle, Eugène Carrière, Fernand Cormon, Pierre Auguste Cot, Édouard Debat-ponsan, Émile Friant, Pierre Fritel, François Guiguet, Jules Bastien Lepage, François Flameng, Xerris Fouqueray, Henri Gervex, Simó Gómez, Xerris Lucien Léandre, Henri Le Sidaner, Aristide Maillol, Édouard-antoine Marsal, Fernand Pelez De Cordova, Henri Regnault, Louis Royer, Jean-jacques Scherrer, Joseph-noël Sylvestre, Paul Tavernier, Étienne Terrus, Adolphe Willette, Edmond Borchard, Rodolfo Amoedo i Almeida Júnior.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Cabanel