Alexandre Isos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alexandre Isos fou comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC. Isos era el seu sobrenom. El 198 aC en un congrés a Nicea, al golf Maliac, va parlar contra Filip III de Macedònia al que va invitar a sortir de Grècia i va demanar la restitució a Etòlia de les ciutats que li havien pertangut abans. Filip va rebutjar indignat. Poc després fou enviat com ambaixador a Roma i va negociar la pau amb el senat al mateix temps que dirigia acusacions contra Filip III. El 197 aC va celebrar una reunió a la que van assistir T. Quinctius Flaminius i el rei Filip i en la que es va discutir la pau i Alexandre va dissuadir als altres d'un acord pacífic amb Filip. El 195 aC Quinctius Flaminius va convocar un congrés de tots els estats grecs aliats de Roma, que es va celebrar a Corint, per discutir sobre la guerra que es portava a terme contra Nabis, tirà d'Esparta, i Alexandre va parlar contra Atenes i va insinuar que Roma no actuava lleialment amb els grecs. El 189 aC, Marc Fulvi Nobilior I, que acabava de derrotar el selèucida Antíoc III el gran, semblava disposat a marxar contra Etòlia, i la Lliga va enviar delegats a Atenes i Rodes mentre Alexandre Isos fou enviat com ambaixador a Roma, junt amb Fanees i Licopos, per demanar la pau. Quan anaven cap a Roma foren fets presoners a Cefalènia pels epirotes que esperaven un rescat. Alexandre, que era una persona rica, es va negar a pagar i finalment, després d'uns dies, fou alliberat i deixat en mans del comandant romà. No torna a ser esmentat, però en aquesta època ja era un home vell.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]