Alexandre Soler i March
Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.
Titulat a Barcelona el 1899. Va dirigir l'Escola d'Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.
Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d'elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).
A Manresa, va projectar l'ampliació del Convent de Santa Clara i va realitzar l'edifici de l'Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme. Igualment, és autor de l'agulla piramidal que rematava la torre de la Seu i que fou enderrocada a l'inici de la guerra civil. A Rajadell, realitzà el conjunt arquitectònic modernista de Can Gallifa (masia Noguera) que, durant la guerra, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats o orfes a causa del conflicte bèl·lic.
[modifica] Obra destacada
A Barcelona:
- casa Heribert Pons, actualment Conselleria de Finances.
- pedestal del monument a Rafael Casanova per al seu nou emplaçament a Barcelona, amb Josep Llimona com a escultor (1916).
A València:
- Mercat Central, realitzat juntament amb Francesc Guàrdia i Vial (1910-1928).
A Manresa:
- Convent de Santa Clara, la seva ampliació és una de les obres més destacades que va projectar a Manresa (1904).
- Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme, les obres es van iniciar el 1907 però no es van acabar fins l'any 1927.
- Farinera Albareda, fàbrica típicament modernista (1909).
- Façana principal de la Seu (1915).
- Casal Regionalista, d'estil sobri i regular, s'allunya dels postulats modernistes i s'acosta al noucentisme (1918).
- Parròquia de Crist Rei projectada el (1947).
A Casserres:
- Església neogòtica de la colònia industrial l'Ametlla de Casserres.
A Gironella:
- Església neogòtica de Santa Eulàlia.
A Rajadell:
- Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica. Originalment una masia tradicional del segle XVI que va ser convertida en edifici modernista a finals del segle XIX per Soler i March i modificada el 1902 per Ignasi Oms i Prat.[1][2]
- Església de la Sagrada Família de la Bauma, obra modernista edificada per iniciativa de Joan Vial, propietari de la fàbrica de la Bauma i del veïnat de la Colònia (1905-1908).
[modifica] Referències
- ↑ Ajuntament de Rajadell. Catàleg de masies de Rajadell
- ↑ Fitxa a Conèixer Catalunya
