Alexandre de Hales
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1175 Halesowen (Anglaterra) |
| Mort | 21 agost 1245 (69/70 anys) París |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | antiga Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, teòleg, escriptor |
| Ocupador | antiga Universitat de París |
| Alumnes | Bonaventura de Bagnoregio i Eudes Rigaud |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Alexandre de Hales (1183-1245), també conegut com a Alesius, va ser un filòsof medieval pertanyent a l'escolàstica anglesa. Nascut a Halles Owen,[1] destaca pels seus comentaris a Pere Llombard i el seu gran nivell en el debat, que va exercitar a la universitat de París i en més de 1500 pàgines d'escrits. Quan va entrar a l'orde dels franciscans, en 1222, va crear manuals d'estudi per als monjos joves, amb resums de teologia, on barrejava la doctrina catòlica amb els ensenyaments d'Aristòtil i els menys coneguts aleshores del Pseudo-Dionís l'Aeropagita.
Va defensar que els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde sacerdotal imprimeixen caràcter, idea de Sant Agustí que seria declarada dogma al Concili de Trento. També va plantejar una pregunta teològica de gran repercussió posterior: s'hauria encarnat Jesús si la humanitat no hagués pecat mai?
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre de Hales |
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 5 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.