Alexandre de Riquer i Ynglada
Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, 3 de maig de 1856 - Palma, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Originari d'una família aristòcrata, els comtes de Casa Dàvalos i marquesos de Benavent, el seu pare Martí de Riquer i de Comelles fou un alt dirigent dels carlins a Catalunya, mentre que la seva mare, Elisea Ynglada, pertanyia a una família d'intel·lectuals i artistes com els escriptors Josep i Wifred Coroleu i els pintors Modest i Ricard Urgell.
El seu pare estava refugiat a França, i així començà la seva formació a Besiers (1869-1871), interessant-se a les classes de dibuix i després es va matricular a l'escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc. De retorn a Barcelona el 1874 prosseguí els estudis a l'Escola de la Llotja. Els seus mestres van ser Tomàs Padró, Claudi Lorenzale i Antoni Caba. En aqueixes dates escrigué els poemes Notes de l'alma datades l'any 1875, en els quals és patent la influència de Becquer i de Campoamor, com ho relata Martí de Riquer.[1]
El 1879 viatjà per tota Itàlia, recorrent ciutats com Roma, Pisa, Florència, Gènova i Venècia. De nou a Barcelona, començà a treballar il·lustrant revistes com La Ilustració Catalana i Arte y Letras. També va treballar com a decorador de l'Hotel Internacional, realitzat amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona. L'any següent també visità l'Exposició Universal a París.
El 1890 feu la seva primera exposició individual a la Sala Parés. Durant aquesta època va participar a la fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc, sent el primer vocal conservador, i tingué una gran vinculació amb la ciutat de Terrassa, on va decorar l'Institut Industrial[2] i on va contribuir a la difusió del modernisme amb el seu amic Joaquim Vancells.
Fou durant el seu viatge a Londres el 1894 quan va conèixer el moviment dels prerrafaelites anglesos i l'art japonès, que exercirien una gran influència en les seves creacions. També va conèixer el pintor i dissenyador William Morris (1834-1896) i, especialment a Edward Burne-Jones[3] qui el va influir per dedicar-se amb especial interès a les arts gràfiques i decoratives, introduint a Catalunya el modernisme d'inspiració britànica. El 1895, va acusar un canvi radical introduint aspectes neogòtics i japonesistes especialment visibles en el format de cartells, pintures i llibres, allargassat com els kakemono.[4]
Alexandre de Riquer va destacar especialment com a dissenyador gràfic amb gran domini del dibuix. La seva gran producció artística en aquest camp va tenir un paper fonamental en l'estètica modernista, essent l'autor d'algunes de les imatges gràfiques més representatives del Modernisme català. Va fer de tot: cartells, gravats a l'aiguafort, ex-libris, il·lustracions a llibres i revistes, com Joventut, diplomes, postals, segells, recordatoris, menús, partitures, targetes comercials, goigs, etc. Entre algunes de les seves obres com a decorador, es poden esmentar la decoració del presbiteri de Montserrat, la Maison Dorée el 1903, guanyadora del 2n. premi del "Concurs anual d'edificis artístics" o la de la Vaqueria Catalana, al passeig de Gràcia, el 1905.
Després del seu segon matrimoni, el 1917 va marxar a Mallorca a pintar paisatges, on moriria tres anys després.
Taula de continguts |
[modifica] Obra literària
- 1875: Notas del alma. Manuscrit
- 1897: Quan jo era noy
- 1899: Crisantemes
- 1899: Obdulia
- 1900: El rei dels álbers
- 1902: Anyorances
- 1906: Aplec de Sonets
- 1910: Poema del Bosch
- 1978: Petons
[modifica] Premis i reconeixements
[modifica] Referènces
- ↑ Riquer, Martí de, Quinze generacions d'una família catalana, Barcelona, 1979 p.612.
- ↑ Biografies Anoienques
- ↑ Arteaga, Fernando de, A spanish painter. Alijandro de Riquer,"The Studio", London, nº 85, april 1900. pp. 180-186.
- ↑ Permanyer, Lluís. La Vanguardia 8 de desembre de 2000
[modifica] Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- Cornudella Carre, Rafael. «Sobre els cartells d'Alexandre de Riquer i les seves fonts». Locus amoenus, 1 (1995), p. 227-247. ISSN 1135-9722 [Consulta: 23 juliol 2011].
