Alexandria Ultima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alexandria de la Fi del Món (o Alexandria Ultima o Alexandria Escate) (grec Ἀλεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, "Alexandria la més llunyana") fou una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, fundada per aquest el 328 aC. Era a la riba del Iaxartes (Sirdarià) que era el grec Tanais, a la vall de Ferganà, al lloc de la moderna Kokand al Tadjikistan. Tenia unes muralles de 6 km. Fou poblada per mercenaris grecs i bàrbars i tenia com a objectiu evitar les incursions dels bàrbars de l'est. Antíoc I Sòter hi va fer obres.

S'han trobat monedes el rei Eutidem (vers 230-200 aC). Després del 250 aC formà part del regne grec de Bactriana. Hi ha indicis de que la ciutat comerciava amb Xina, i va enviar caravanes fins a Kashgar. La ciutat fou ocupada pels Yueh Txi, després del 150 aC, però la cultura grega va subsistir a la zona fins a finals del segle I aC. Les cròniques xineses esmenten la ciutat com 北烏伊 (Bei Wuyi = Wuyi del Nord, segurament com a distinció per Wuyi del Sud, que era Alexandria d'Aracòsia) i els grecs com Dayuan ("grans jònics").

Coord.: 40° 15′ 00″ N, 69° 38′ 00″ E / 40.25°N,69.63333333°E / 40.25; 69.63333333