Alexandria d'Oxiana
 |
Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el segle IV aC per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia. Es situa en la regió de Kunduz, al nord-est de l'actual Afganistan, a la confluència dels rius Amudarja (antigament anomenat Oxus) i Kokcha. Més tard l'indret és va anomenar Ai-Khanum ("Senyora lluna" en uzbek), sent una etapa de la ruta de la seda.
És la mateixa ciutat esmentada també com Alexandria de Bactriana i Alexandria de Sogdiana per estar situada al límit entre aquestos dos territoris històrics. Probablement durant el període del regne greco-bactrià es va dir igualment Eucratídia. Fou en part destruïda després del 150 aC per les invasions dels escites i totalment abandonada vers el 125 aC amb la invasió dels yuezhi. Finalment, els grecs, sota el rei Heliòcles I de Bactriana, van establir el seu regne a la vall de Kabul abandonant Alexandria i Balkh (Bactra). Eucràtidia hauria estat destruïda en el regnat del seu pare Eucràtides I.
[modifica] Restes arqueològiques
Al lloc, en la confluència entre el Amu Darya (Oxus) i el riu Kolcha, avui dia anomenat Ai Khanum s'hi van fer importants descobertes arqueològiques entre 1964 i 1978, dutes a terme per una missió de la Delegació arqueològica francesa a l'Afganistan amb la participació de científics russos. Les recerques van posar a la llum una vila hel·lenística amb teatre, gimnàs, capitells corintis, i altres elements tipícament grecs, però es van aturar l'any 1979 amb el començament de la guerra afganosoviètica, durant la qual l'indret va ser saquejat i va servir de camp de batalla, perdent-se una gran part de les troballes originals. Les missions arqueològiques només van poder continuar el 2003, després de la desfeta dels talibans.
[modifica] Descobertes
La ciutat va ser un dels punts focals de l'hel·lenisme de l'est durant gairebé dos segles. Situada en un indret favorable, la regió permetia una explotació agrícola amb nombrosos canals, amb un rere país, el Badakhshan, ric en minerals. Disposava de muralles de rajoles amb la ciutat situada al pla i una acròpolis en alçada. Es van trobar diversos altres edificis com un gimnàs, un teatre, una font i mausoleus i tombes;[1] alguns edificis eren hel·lenístics i altres de tipus oriental; cap dels temples és d'estil grec; queden restes dels antics casals senyorials que tampoc són d'estil grec. L'edifici principal era un palau al centre de la part baixa de la ciutat, amb patis i jardins i diversos edificis annexos; s'han trobat nombroses objectes i estàtues, alguns amb inscripcions en grec i figures gregues.[2] També s'hi van descobrir monedes d'Eucràtides i d'Agàtocles, aquestes darreres úniques, ja que tenen imatges de divinitats vèdiques com Vixnu, Balarama-Samkarshana i Vasudeva-Krixna.[3]
[modifica] Referències
- ↑ Campbell, Gordon. The Grove encyclopedia of classical art and architecture Vol.1 (en anglès). Oxford University Press, 2007. ISBN 0195300823.
- ↑ Colledge, M.A.R.. «The greek kingdoms i Bactria and India». A: (en anglès). Cambridge University Press, 1984, vol.7, part 1, p.25. ISBN 0521243548.
- ↑ Audouin, Remy; Dernard, Paul. «Tresor de monnaies indienes et indo-grecques d'Ai-Khanoum» (en francès). Revue numismatique, vol.15 (1973), p. xxxix [Consulta: 11/12/2011].
