Alexis Claude Clairault

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexis Claude Clairault

Alexis Claude Clairault
Naixement 3 de maig de 1713
París
Mort 17 de maig de 1765 (als 52 anys)
París
Nacionalitat França França
Ocupació Matemàtic

Alexis Claude Clairault (també conegut com a Clairault) (París, 3 de maig de 1713 - 17 de maig de 1765) fou un matemàtic francès.

Nascut a París, on el seu pare era professor de matemàtiques, va ser considerat un nen prodigi. Als 12 anys va escriure un desenvolupament sobre quatre corbes geomètriques, i va arribar a assolir aquest progrés en el tema (sota la tutela del seu pare), que a l'edat de 13 anys va llegir davant l'Acadèmia francesa un resum de les propietats de les quatre corbes que havia descobert. Tres anys més tard, va completar un tractat sobre corbes de doble curvatura, (Recherches sur les courbes a double courbure), que li va valer la seva admissió a l'Acadèmia de Ciències Francesa després de la seva publicació el 1731, tot i que encara no comptava amb la mínima edat legal de 18 anys per ser admès.

El 1736, juntament amb Pierre Louis Maupertuis, va formar part d'una expedició a Lapònia, que tenia com a objectiu estudiar un meridià. Després del seu retorn, va publicar un tractat que va anomenar Théorie de la figuri de la terre (1743). En aquest treball va plantejar per primera vegada el seu teorema, que després es faria conegut amb el nom de Teorema de Clairault, segons el qual es connecta la gravetat en els punts superficials d'un lipsoide en rotació amb la compressió i la força centrífuga a l'equador.

Clairault va obtenir una enginyosa resolució aproximada per al problema dels tres cossos. El 1750 va obtenir el premi de l'Acadèmia russa de ciències per seu assaig Théorie de la lune, i el 1759 va calcular el periheli del cometa Halley.

La Théorie de la lune de Clairault és estrictament newtoniana en el seu caràcter. En aquest assaig l'autor va explicar el moviment de l'afeli que havia desconcertat els científics i mateix Clairault fins aleshores, que havia considerat al fenomen tan inexplicable al punt de plantejar una hipòtesi de revisió de les lleis d'atracció. Va ser llavors quan se li va acudir portar l'observació al tercer ordre, després d'això va concloure que els resultats eren conherentes amb les observacions. Això va ser corroborat el 1754 per algunes taules lunars. Clairault ha escrit diversos papers referits a l'òrbita de la lluna, i també sobre el moviment dels estels i la seva pertorbació per part dels planetes, particularment en el cas del cometa Halley.

El 1731, Clairault va presentar una demostració d'una afirmació de Newton, en la qual l'anglès notava que totes les corbes de tercer ordre eren projeccions d'una de cinc paràboles.

El 1741, Clairault va participar en una expedició amb l'objectiu de mesurar la longitud d'un meridià a la terra, i al seu retorn el 1743 va publicar el seu treball Théorie de la figuri de la terre. Aquestes idees es basaven sobre un treball de Maclaurin, que havia demostrat que una massa de fluid homogeni en rotació al voltant d'un eix que passi pel seu baricentre prendria, sota l'atracció mútua de les seves partícules, la forma d'un esferoide. El treball de Clairault tractava sobre esferoides heterogenis i contenia la demostració de la seva fórmula per a l'efecte d'acceleració gravitacional en un lloc de latitud I. El 1849, Stokes va demostrar que el mateix resultat es mantenia vàlid independentment de la constitució interna i de la densitat de la terra, si la superfície era un esferoide d'equilibri o de baixa líptica.

Clairault va morir a París, a l'edat de 52 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • A Short Account of the History of Mathematics (4a edició, 1908) per W. W. Rouse Ball

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]