Alexis Claude Clairaut

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alexis Claude Clairault)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexis Claude Clairaut
Alexis Clairault.jpg
Naixement 7 de maig de 1713
París, França
Mort 17 de maig de 1765 (als 52 anys)
París, França
Alma mater Universitat de Basilea
Es coneix per Teorema de Clairaut
Problema dels tres cossos
Institució Acadèmie Royale des Sciences de Paris
Influències de Isaac Newton
Johann Bernoulli
Va influir a Nicole-Reine Lepaute
Joseph Jêrôme Lalande

Alexis Claude Clairaut (també conegut com a Clairault) (París, 3 de maig de 1713 - 17 de maig de 1765) fou un matemàtic francès.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Nascut a París, on el seu pare era professor de matemàtiques, va ser considerat un nen prodigi. Va aprendre a llegir i escriure amb els Elements d'Euclides i des de ben petit (8-9 anys) estudiava els tractats matemàtics de Nicolas Guisnée.[1] Als 12 anys va escriure un article sobre quatre corbes geomètriques, i va arribar a assolir tant de coneixement en el tema (sota la tutela del seu pare) que, a l'edat de 13 anys, en va llegir, davant l'Acadèmie des Sciences, un resum de les propietats de les quatre corbes que havia descobert. Tres anys més tard, va completar un tractat sobre corbes de doble curvatura, (Recherches sur les courbes a double courbure),[2] que li va valer la seva admissió a l'Acadèmia de Ciències Francesa després de la seva publicació el 1731, tot i que encara no comptava amb la mínima edat de 20 anys per ser admès i va necessitar una llicència reial especial.[3]

L'any 1734, juntament amb Maupertuis, se'n va a la universitat de Basilea per estudiar amb Johann Bernoulli.[3]

El 1736, juntament amb Maupertuis, Anders Celsius i altres, forma part de la Missió Geodèsica Francesa a Lapònia, que tenia com a objectiu estudiar la longitud d'un grau de meridià terrestre. Després del seu retorn, va publicar un tractat que va anomenar Théorie de la figure de la terre (1743). En aquest treball va plantejar per primera vegada el seu teorema, que després es faria conegut amb el nom de Teorema de Clairaut, segons el qual demostra la igualtat de les derivades parcials creuades d'una funció de més d'una variable..

Clairaut va obtenir una enginyosa resolució aproximada per al problema dels tres cossos. El 1750 va obtenir el premi de l'Acadèmia russa de ciències per seu assaig Théorie de la lune, i el 1759 va calcular el periheli del cometa Halley.

La Théorie de la lune de Clairault és estrictament newtoniana en el seu caràcter. En aquest assaig l'autor va explicar el moviment de l'afeli que havia desconcertat els científics i mateix Clairaut fins aleshores, que havia considerat al fenomen tan inexplicable al punt de plantejar una hipòtesi de revisió de les lleis d'atracció. Va ser llavors quan se li va acudir portar l'observació al tercer ordre, després d'això va concloure que els resultats eren coherentes amb les observacions. Això va ser corroborat el 1754 per algunes taules lunars. Clairaut ca escriure diversos articles referits a l'òrbita de la lluna, i també sobre el moviment dels estels i la seva pertorbació per part dels planetes, particularment en el cas del cometa Halley.

El 1731, Clairault va presentar una demostració d'una afirmació de Newton, en la qual l'anglès notava que totes les corbes de tercer ordre eren projeccions d'una de cinc paràboles.

El 1741, Clairault va participar en una expedició amb l'objectiu de mesurar la longitud d'un meridià a la terra, i al seu retorn el 1743 va publicar el seu treball Théorie de la figuri de la terre. Aquestes idees es basaven sobre un treball de Maclaurin, que havia demostrat que una massa de fluid homogeni en rotació al voltant d'un eix que passi pel seu baricentre prendria, sota l'atracció mútua de les seves partícules, la forma d'un esferoide. El treball de Clairault tractava sobre esferoides heterogenis i contenia la demostració de la seva fórmula per a l'efecte d'acceleració gravitacional en un lloc de latitud I. El 1849, Stokes va demostrar que el mateix resultat es mantenia vàlid independentment de la constitució interna i de la densitat de la terra, si la superfície era un esferoide d'equilibri o de baixa líptica.

Clairault va morir a París, a l'edat de 52 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brunet (I), pàgina 14.
  2. Brunet (I), pàgina 17.
  3. 3,0 3,1 Brunet (I), pàgina 20.
  • A Short Account of the History of Mathematics (4a edició, 1908) per W. W. Rouse Ball

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis Claude Clairaut