Alexis Roland-Manuel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Alexis Roland-Manuel
Schola cantorum de París on estudià Alexis Roland-Manuel
Schola cantorum de París on estudià Alexis Roland-Manuel
Naixença: 22 de març de 1891
París, Illa de França
Defunció: 2 de novembre de 1966 (als 75 anys)
París, Illa de França
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Crític i musicògraf

Alexis Roland-Manuel (París, Illa de França, 22 de març de 1891 - 2 de novembre de 1966) fou un compositor, crític i musicògraf francès.

De jove va aprendre el violí, però, interessat per la composició musical, entaulà amistat amb Debussy, el qual l'introduí en l'Schola cantorum, on fou deixeble d'Albert Roussel. Això no obstant, el que l'introduí de forma decisiva en la seva obra fou Ravel, al que va conèixer el 1909 i amb el que estudià particularment. L'amistat entre ambdós dura fins a la mort de l'autor de Dafnis i Cloe.

El 1911 va compondre una col·lecció de cançons en la qual la influència de Ravel és ben manifesta. Més tard, malgrat que no renuncià mai a la influència del seu mestre, acceptà l'estètica del Grup dels Sis, si bé tampoc no va estar totalment compromès amb aquest grup.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Torneig singular, (ballet) (1924).
  • L'ecrandes jeunes filles, (ballet) (1929),
  • Elvira, en el que s'assembla a l'estil de Scarlatti,
  • Isabel y Panialón,(1922), espècie de versió actualitzada de l'antiga òpera bufa italiana.
  • Le diable amoreux, òpera bufa,
  • Stella maris, (cantata),
  • Joana d'Arc, poema líric,
  • Càntic de la saviesa, (oratori),
  • Cybthia, poema simfònic,
  • Tempo di ballo, poema simfònic,
  • Suite al gust espanyol, poema simfònic,
  • París 1922, poema simfònic,
  • un Concert per a piano i orquestra,
  • un Trio, per a corda,
  • Idil·lis, per a piano. etc.

També va escriure música escènica pel cinema: Il·lustracions per La celestina, Les inconnus dans la maison i Remorques, pel·lícula sobre un guió de Jacques Prévert, interpretada per Jean Gabin i Michèle Morgan. Malgrat la mescla de subtilesa, llibertat expressiva i audàcies que defineixen el seu llenguatge musical, la seva obra i el seu ideari estètic resten completament allunyats de la menor ullada del que en aquesta època era considerat com avantguardisme, sense perjudici de que ell no hagués pertanyut a l'avantguarda de la seva època: la de principis del segle XX.

Va escriure la més important de les monografies conegudes sobre Ravel: Ravel i la seva obra dramàtica (traduïda al castellà) i Manuel de Falla, obra de menor qualitat que l'anterior. Al principi dels anys seixanta i durant molt de temps donà una sèrie de converses radiofòniques sobre la més absoluta diversitat de temes musicals i en les que intervingueren diversos personatges, així com diferents figures de la Radiodifusió Francesa, principalment Nadia Tagrine; resten recopilades en un llibre en tres volums titulat Plaer de la música. Va ser crític musical dels diaris Éclair i Combat. Entre 1947-61, fou catedràtic d'Estètica en el Conservatori Nacional de París. Actuà de membre dels jurats de molts concursos internacionals, entre ells el Maria Canals de Barcelona, en el que hi figurà diverses vegades: es distingí en aquest sentit, per la seva rectitud increbantable i per la seva equitat. De 1949 al 1952 fou president del Consell Internacional de la UNESCO.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]