Alfés

Alfés

Bandera Escut d'armes
Localització
41° 31′ 21″ N, 0° 37′ 17″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Capital	Alfés
Població humana
Població	286 (2023) (8,97 hab./km²)
Llars	63 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	31,9 km²
Banyat per	riu de Set
Altitud	236 m
Limita amb	Albatàrrec Sunyer Montoliu de Lleida Lleida Alcanó el Cogul Aspa
Identificador descriptiu
Codi postal	25161
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25014
Codi IDESCAT	250143
Lloc web	alfes.cat

Alfés és un municipi de la comarca del Segrià.

Dins del seu terme municipal es trobava l'Aeròdrom d'Alfés i l'antic poble de Vinfaro.

Història

Una de les primeres mostres de la presència dels grups humans prehistòrics en aquest territori corresponen a un abric amb pintures rupestres, conegut com a Abric d'Alfés. Descobert per Adolf Costafreda i altres membres del Grup de Recerques "La Femosa", al voltant de 1972, van ser estudiades en primera instància per Luis Díez-Coronel. Es tracta d'un grup de cabres mascles, de conservació extremadament fràgil, testimoni creencial dels grups caçadors epipaleolítics (10.000-6.500 anys abans del present) autors de l'anomenat Art llevantí; el més singular i genuí de les arts dels avantpassats. Aquest jaciment amb art i tots els de les terres de Lleida han estat declarats per la UNESCO Patrimoni Mundial des del 1998 sota el nom administratiu convencional d'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península ibèrica. Amb tot, dels 26 santuaris catalogats a les terres de Lleida, el 88,45% no tenen algun tipus de protecció, cosa que suposa un perill extrem per a la conservació d'aquest fràgil i excepcional patrimoni.

L'origen de la població és sarraí com a evidència el seu topònim així com diverses troballes arqueològiques. La primera notícia documental sobre el poble és de 1197 com a pertanyent a les corts de Lleida.

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Sant Pere. És romànica i consta de tres naus. L'absis és semicircular i està decorat amb mènsules en estil de transició del romànic al gòtic. El campanar és de planta quadrada i es va construir posteriorment. El temple va quedar pràcticament en ruïnes després de la Guerra Civil espanyola i va ser reconstruït a la fi de la dècada de 1980.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vileta, manté la seva estructura medieval de vila emmurallada i tancada. Queden restes d'una de les portes d'entrada a la vila.

Geografia

• Llista de topònims d'Alfés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 44 59 63 137 313 501 610 590 654 712

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 647 652 528 529 496 403 349 345 339 339

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 345 334 328 331 317 321 323 337 342 315

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 326 313 297 300 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Timoneda d'Alfés

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfés

• Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2012-08-14 a Wayback Machine.
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya