Alfabet ciríl·lic
De Viquipèdia
L' alfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, bielorús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües de Rússia i altres membres de l'ex-Unió Soviètica, com el tàtar (una llengua turca) i l'udmurt (una llengua finoúgrica).
L'alfabet es va desenvolupar al segle IX sobretot a partir de l'alfabet grec.
Les normes de transliteració del ciríl·lic a l'alfabet llatí difereixen segons la llengua d'origen i la llengua de destinació.[2] Així, per exemple, el cognom rus Меньшов es pot transliterar com a Mentxov (català), Menchov (anglès, portuguès o francès), Menshov (castellà), Menschow (alemany) o Mensjov (neerlandès).
Taula de continguts |
[edita] Caràcters
| majúscules | minúscules | nom | so | Exemple (AFI) |
|---|---|---|---|---|
| А | а | A | /a/ | Casa |
| Б | б | be | /b/ | Banyar-se |
| В | в | ve | /v/ | Anglés vine, Valencià no apitxat vi |
| Г | г | gue | /g/, /ɦ/ | Garrafa |
| Д | д | de | /d/ | Dit |
| Е | е | ie | /jɛ/ | Català hi és , Anglès yes |
| Ё | ё | io | /jo/ | Català iogurt , Anglès yawn |
| Ж | ж | ge | /ʒ/ | Gerani |
| З | з | ze | /z/ | Rosa |
| И | и | i | /i/ | Vida |
| Й | й | i kratko | /j/ | Anglés yes |
| К | к | ka | /k/ | Cavall |
| Л | л | el | /l/ | Parlar |
| М | м | em | /m/ | Màgia |
| Н | н | en | /n/ | No |
| О | о | o | /o/ | Or |
| П | п | pe | /p/ | Partir |
| Р | р | er | /r/ | Repetir |
| С | с | es | /s/ | Terrassa |
| Т | т | te | /t/ | Torre |
| У | у | u | /u/ | Voluntat |
| Ф | ф | ef | /f/ | Falla |
| Х | х | ha | /x/ | Espanyol jerga |
| Ц | ц | tse | /ts/ | Anglès sits, Català potser |
| Ч | ч | txe | /ʧ/ | Empatx |
| Ш | ш | xa | /ʃ/ | Xerrameca |
| Щ | щ | xtxa | /ʃʧ/Sh marcada | peix txec |
| Ъ | ъ | signe fort | sense palatalització¹ | |
| Ы | ы | i | /ɨ/ | Francès Devenu |
| Ь | ь | signe feble | /j/ amb palatalització¹ | |
| Э | э | e | /ɛ/ | Porter |
| Ю | ю | iu | /ju/ | Iugoslàvia |
| Я | я | ia | /ja/ | Català hi ha, anglès yatch |
[edita] Referències
- ↑ Древнерусские берестяные грамоты Грамота №591
- ↑ «Rus». ésAdir, 2005. [Consulta: 27-06-2009].
[edita] Bibliografia
- Bringhurst, Robert (2002). The Elements of Typographic Style (versió 2.5), pp. 262–264. Vancouver, Hartley & Marks. ISBN 0-88179-133-4.
- Nezirović, M. (1992). Jevrejsko-španjolska književnost. Sarajevo: Svjetlost. [citat a Šmid, 2002]
- Šmid, Katja (2002). "Los problemas del estudio de la lengua sefardíPDF (603 KiB)", a Verba Hispanica, vol X. Ljubljana: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Ljubljana. ISSN 0353-9660.
[edita] Enllaços externs
- Alfabet ciríl·lic búlgar
- Sons de l'alfabet rus - Escolteu com sona l'alfabet rus i descarregueu-vous l'àudio a l'escriptori (anglès)
- Llengües minoritàries de Rússia en línia - llista de recursos (anglès)
- Informació sobre l'alfabet ciríl·lic i la forma escrita a mà del ciríl·lic (anglès)
- Taula comparativa de les transcripcions del rus en diferents llengües europees, en àrab, en georgià, en braille i en morse (francès)

