Alfabet copte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lletres coptes en una tipografia bohaírica

L' alfabet copte és un alfabet utilitzat per a escriure l'idioma copte. Està basat en l'alfabet grec, però conté algunes lletres addicionals per a escriure sons que no eren a l'idioma grec. Aquestes lletres deriven del demòtic, una escriptura utilitzada a l'antic Egipte -juntament amb el jeroglífic i l'hieràtic-. L'alfabet copte es va estendre a Egipte durant el segle IV. I encara s'usa entre els membres de l'Església Ortodoxa Copta, per a l'escriptura de textos litúrgics. Tots els Manuscrits de Nag Hammadi, còdexs gnòstics trobats a Nag Hammadi, estaven escrits en copte.

La Història[modifica | modifica el codi]

L'alfabet copte té una llarga història, que es remunta al període hel·lenístic d'Egipte, quan es feia servir l'idioma grec en documents oficials, i l'alfabet grec per a transcriure els textos demòtics, intentant recollir la pronunciació demòtica. Durant els dos primers segles de l'Era Cristiana hi va haver una sèrie de textos que es van escriure en el que els estudiosos denominen "copte antic": textos en llengua egípcia, escrits amb caràcters de l'alfabet grec. Algunes lletres, però, van ésser preses del demòtic, per a representar sons específics coptes.

Amb l'avanç del cristianisme a Egipte, es va perdre el coneixement de l'escriptura jeroglífica, cap al segle IV, tal com va passar poc després amb el demòtic, i va sorgir un sistema d'escriptura associat amb l'església cristiana. Cap al segle IV es va estandarditzar l'alfabet copte, especialment, per al dialecte sahídic. Cal esmentar que hi ha algunes diferències entre els alfabets coptes dels diversos dialectes.

L'antic alfabet nubi, utilitzat per a escriure l'idioma nubi -no relacionat amb l'idioma copte- s'escriu, principalment, amb l'alfabet grec uncial, però va prendre lletres coptes i meroítiques d'origen demòtic. Erròniament es creu, sovint, que el nubi antic utilitzava l'alfabet copte.

Les Lletres[modifica | modifica el codi]

En Unicode, la major part dels caràcters coptes compartien inicialment els codis amb les lletres similars de l'alfabet grec, però s'ha acceptat la separació per a la versió 4.1, del 2005. El nou bloc de copte està en U+2 C80 ... U+2 CFF.[1]

  • Nota: totes les transcripcions fonètiques segueixen els usos de l'API.

La Llista dels grafemes[modifica | modifica el codi]

Donem les lletres de l'alfabet bohaíric. Quan l'origen grec inicial és evident, no la donem (per exemple: Dalda i Theta vénen de Delta i Theta, etc.). És remarcable la presència esperada de la sigma lunar. Per a les lletres extretes del demòtic, (vegeu més avall). Per als dos valors fonològics indicats així com el nom de les lletres, (vegeu més avall).

Les lletres s'utilitzen també ─a partir del bohaíric─, com en grec, amb funció de nombres -on la presència en l'alfabet d'un signe no literal és purament numeral, sou, sortit de la digamma grega, i d'una lligadura abreujada, la ro barrada, amb valor de 900, en lloc del sampi grec-. El sa'id ignora aquesta pràctica i utilitza nombres enters.

Traçat Nom Transliteració Valor 1 Valor 2 Nombre
Alfa Alp ʰ a A /a/ 1
Beta Beta B /b, v/ 2
Gamma Gamma G /k/ /G, n, ɣ/ 3
Dalda Dalda D /D/ /D, ð/ 4
Ei Ei I /i/ 5
Sou Sou (6)
Zeta Zeta Z /S/ /Z/ 7
Eta Eta Ē /I ː/ /Ɛ ː, i/ 8
T ʰ eta T ʰ eta T ʰ /T ʰ/ /T ʰ, θ/ 9
Iota Iota I /i, j/ 10
Kappa Kappa K /k/ 20
Laula Laula L /l/ 30
Em Em M /m/ 40
Nē N /n/ 50
K ˢ i K ˢ i K ˢ /ks/ 60
Ou Ou O o 70
Pi Pi P /p/ 80
Ro Ro R /r/ 100
Semmes Semmes S /s/ 200
Tau Tau T /T/ /T, d/ 300
He He O /U, w/ /U, w, i, v/ 400
P ʰ i P ʰ i P ʰ /P ʰ/ /P ʰ, f/ 500
K ʰ i K ʰ i K ʰ /K ʰ/ /K ʰ, χ, ʃ/ 600
P ˢ i P ˢ i P ˢ /ps/ 700
Ō Ō Ō /o ː/ 800
Sai Sai Š /ʃ/
Fai Fai F /f/ 90
Hai Hai Aquest esquema /X/
Horit Horit H /h/
Dandi Dandi D (j) /ʤ/ /ʤ, g/
Cima Cima Č /Q/ /ʧ/
Tu Tu T i /tu/
P ˢ is  ə  nes P ˢ is ə nes 900

Les set últimes lletres de l'alfabet no són d'origen grec sinó preses del demòtic egipci. Permeten denotar sons per als quals l'alfabet grec no té equivalents. El seu origen és ben conegut, ja que es poden en efecte remuntar jeroglífics fins a la lletra copta, passant pels traçats demòtics.

Jeroglífic demòtic copte
SA
š šai
f
f fai
M12
ḫ ḫai
F18
Y1
h hori
U29
ḏ ḏanḏia
k
č čima
D37
t
ti ti

Les Majúscules[modifica | modifica el codi]

L'alfabet copte es pot considerar bicameral: cada lletra té una majúscula i una minúscula. De fet, en certs estils particularment adornats, les majúscules no són més que minúscules de gran format i no necessiten un aprenentatge separat. No és gens comparable amb el cas del grec actual, en què la minúscula de Ν és ν, per exemple. La lletra Hai és probablement l'única en què les dues variants són diferents independentment de l'estil: Ϧ en majúscula, ϧ en minúscula.

El Nom de les lletres[modifica | modifica el codi]

En aquesta taula apareix un dels nombrosos noms possibles per a cada lletra, que grosso modo són els donats per la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia). Es pot considerar que són els noms antics.

Els noms de les lletres no estan realment normalitzats i en aquest àmbit ens topem amb moltes variants segons els textos: mínims -la lletra fai pot ser anomenada fei - o més notables -he és sovint designada amb el nom d'epˢilon en els textos recents-. L'hel·lenització de la pronunciació (vegeu més avall) va exercir amb seguretat un paper no pas petit, el mateix que les lligades a la mateixa llengua copta: l'aparició d'una vocal epentètica en l'inici de paraula en una síl·laba que en cas contrari començaria per dues consonants és visible en casos com kˢi sovint anomenada ekˢi.

La Transliteració i la codificació[modifica | modifica el codi]

En endavant, les paraules codificades en l'alfabet grec en itàlica cal llegir-les com si estiguessin escrites en copte. En efecte, Unicode no distingeix encara els dos blocs de caràcters (vegeu més avall). Les paraules escrites en grec en romana han de ésser enteses com al grec.

Per raons de simplicitat, escollim representar el semmes (sigma en grec) per a la lletra llatina c: en efecte, com que el copte va prendre en préstec la sigma lunar grega, no coneix la variant final ς. Escriure σ al final de paraula seria massa estrany per a l'ull habituat a llegir grec. També és més prudent codificar la sigma lunar per mitjà d'una c millor que pels caràcters grecs previstos en Unicode (ς U+03 F2), que no sempre està present en els tipus de lletra habituals.

Escollim una transliteració i no una transcripció per a les paraules coptes. Aquesta transliteració és bijectiva: a cada símbol o dígraf simbòlic escollit li pot correspondre una sola lletra copta i al revés, d'on la notació de les consonants aspirades per una ʰ. Així, (φ) no pot ésser confós amb la seqüència de lletres ph (πϩ). Cal tenir en compte que pot ser substituït fàcilment per una j. La presència d'un ḏinkim (vegeu més avall) és indicada per un ə en superíndex: ρ̄ queda transliterat com ər.

El Valor de les lletres[modifica | modifica el codi]

Les diferents fonts consultades donen per a certes lletres valors molt diferents, segons si se situen en una perspectiva històrica -el copte tal com es parlava en el passat- o actual -tal com es pronuncia ara en les cerimònies religioses-. A més, com distingim la pronunciació de la sa'id (dialecte ara extingit) de la bohaírica -únic dialecte encara «vivent»-. Els textos recents consagrats al copte generalment insisteixen més sobre la pronunciació bohaírica litúrgica actual. Dues obres, però, es recolzen sobre la pronunciació antiga: L'article d'en Ritner i la gramàtica d'en Plumley (cf. bibliografia).

D'altra banda, segons l'Emile Maher Ishak (cf. bibliografia), la pronunciació bohaírica de la llengua copta hauria estat aproximadament similar a la del grec modern a mitjan segle XIX, per tal de permetre una fusió entre l'església ortodoxa grega i la d'Egipte, fusió que finalment no va tenir lloc. Aquest moviment d'hel·lenització, sota l'ègida del popa Ciril IV i d'Arian Girgis Moftah, professor de copte litúrgic, es va anar acceptant globalment i de mica en mica: avui en dia, en escasses esglésies, el copte és llegit «a la grega». Per això, aquesta pronunciació és considerada artificial -sobretot perquè no s'aplica necessàriament a totes les paraules: per no contradir els usos establerts, els noms propis, per exemple, es pronuncien sovint «a l'antiga»-. Es considera, doncs, que pertany a l'«antic bohaíric» una pronunciació més hipotètica substituïda i que data d'abans de l'hel·lenització, pronunciació que ─amb raó o sense─ de vegades es correspon amb la del sa'id.

A la taula inferior, indiquem com a primer valor el probable de sa'id (o de l'«antic bohaíric»), substituït a partir de l'egipci clàssic, de les pràctiques d'escriptura antigues i del valor de les lletres gregues a l'època d'adaptació de l'alfabet. El segon valor és el del bohaíric hel·lenitzat actual. Hem de descriure els dos sistemes.

Les Consonants aspirades i les consonants dobles[modifica | modifica el codi]

La Pronunciació antiga/Sa'id[modifica | modifica el codi]

Les consonants aspirades gregues es van emprar al principi com a dreceres que permetien notar una consonant oclusiva seguida d'/h/. Així, θ corresponia a la seqüència de consonants τϩ, és a dir /th/. Aquestes lletres transcrivien, doncs, dues consonants i no una sola -en el grec antic, θ seria /tʰ/). Trobem, per exemple, les grafies equivalents θε o τϩε /the/(i no /tʰi/ ja que les consonants aspirades no existeixen en copte)- per la paraula «camí». La utilització d'aquestes lletres, en sa'id, és molt més limitada que en bohaíric (la majoria de les vegades les trobarem en paraules d'origen grec quan no serveixen de drecera, és a dir, de lletra doble); el mateix es pot dir de φ χ, que es poden substituir per πϩ i κϩ.

El cas és similar amb les dues consonants dobles gregues ξ i ψ, que, en els textos antics, serveixen gairebé totes les vegades de drecera per κc i πc, sense que el seu ús sigui obligatori (al contrari del grec). Per exemple: el número 9 es pot escriure πcιc o ψιc.

La Pronunciació hel·lenitzada[modifica | modifica el codi]

Actualment, a la pronunciació bohaírica hel·lenitzada les consonants aspirades es pronuncien bé com a simples ( θ val τ, φ després π i χ com κ ) bé d'una manera similar a la pronunciació del grec modern -però adaptada a una població majoritàriament arabòfona-.

  • θ : després de c, τ, υ, i ϣ →/t/, sinó →/θ/;
  • φ : en un nom propi →/f/, sinó →/v/;
  • χ : en una paraula copta →/k/, si no (principalment en paraules gregues) →/x/ després dα, ο i ω, /ʃ/ després dε, η, ι i υ (per imitació del grec modern [ç]).

La utilització de les aspirades així com de les consonants dobles -la pronunciació no presenta cap problema- és més freqüent en bohaíric que en els textos més antics.

Les Oclusives sonores i zeta[modifica | modifica el codi]

La Pronunciació antiga/sa'id[modifica | modifica el codi]

Les lletres gregues γ, δ i ζ, pronunciades /g/, /d/ i /zː/ en grec antic, formen part de les que el copte s'hauria estalviat, ja que aquests no són fonemes del copte antic (mentre que la β grega, que ja va passar a /v/ en l'època medieval, sí que va ser útil). En els textos antics, es nota una gran propensió a la confusió amb les sordes més o menys equivalents: així, γ alterna amb κ o ϭ (que, en sa'id, no seria/ʧ/si no probablement /q/), δ amb ϯ, ζ amb c.

Com a regla general, aquestes consonants es fan servir principalment -però no exclusivament- en préstecs del grec.

La Pronunciació hel·lenitzada[modifica | modifica el codi]

La del bohaíric actual està molt afectada per la pronunciació antiga. Aquestes lletres apareixen també, sobretot, en paraules prestades del grec:

  • β : al final d'una paraula o d'un nom propi →/b/: altrament →/v/;
  • γ : davant ε, ι, η i υ →/g/; davant γ i χ →/ŋ/(com en grec des de l'Antiga): altrament →/ɣ/;
  • δ : en un nom propi →/d/: altrament →/ð/.

Les Vocals[modifica | modifica el codi]

Aquí es fa notar que s'entén vocal en el sentit de «vocal gràfica» i no fonològica: en efecte, les vocals del copte poden servir també de consonants.

La Pronunciació antiga/sa'id[modifica | modifica el codi]

Sembla que la quantitat vocàlica (diferència entre vocals breus i vocals llargues) és pertinent en el copte antic. La llengua coneix tres timbres fonològics fonamentals, /a/, /i/ i /o/. Aquestes es noten amb α /a/, ε /i/ i ο /o/ per a les breus, ι /i/ (o η /eː/), η /ē/ i ω /oː/ (o ου /uː/) per a les llargues: els timbres no es corresponen doncs exactament (a causa probablement d'una apofonia) i no sembla que ι sigui per força una vocal llarga.

La vocal /oː/així com la consonant /w/ s'escriuen regularment gràcies al dígraf ου, ja que la lletra υ sola està reservada per a les paraules gregues o com a segon element de diftong. Per exemple: νουτε /nuːte/, «déu» i ουααβ /waab/, «sant». La vocal/i/ i la consonant /j/ s'escriuen de manera diferent: ι serveix per a la vocal, ει per a la consonant a l'inici de síl·laba (algunes vegades ϊ, forma més comuna en bohaíric), ϊ a final de síl·laba. Així: ψιc /psis/, «9», ειωϩε (més estrany: ϊωϩε) /joːhe/ «camp», ηϊ /iːj/, «casa».

La Pronunciació hel·lenitzada[modifica | modifica el codi]
  • Les lletres π i τ són, a la manera grega, susceptibles de ser sonoritzades després de μ o ν →/b/ i /d/;
  • La lletra ϫ es comporta com una g francesa: es pronuncia «suau» davant ε, η, ι i υ →/ʤ/(de vegades fent [ʒ]), «dur», en un altre context →/g/.

Els Diacrítics[modifica | modifica el codi]

El Ḏinkim -transcrit més sovint jinkim-, molt freqüent, indica que la consonant efectiu que la porta està vocalitzar. A la pràctica, es pronuncia amb schwa [ə] o una [i] lleugera -representat aquí amb ə a la transliteració-. L ḏinkim es traça de forma diferent segons els dialectes: En sa'id, és un macron, un accent greu En akhmimic i Fayum, un accent greu o un punt subscrit a bohaírico. Actualment, és el macron el que sembla ser preferit en les edicions recents.

Altres signes[modifica | modifica el codi]

L'Hai[modifica | modifica el codi]

El fonema/x/no existeix a Sa'id. La lletra Hai doncs, no s'empra en aquest dialecte. La forma usual, Hai, és pròpia del bohaïric. Es traça en akmínmic X; aquesta segona grafia no prové del demòtic Kh sinó d'un horit Hori barrat.

El Soou[modifica | modifica el codi]

Aquesta «lletra», Soou, només s'usa en la numeració (com a valor 6), fet que explica que aquí estigui representada amb la seva barra subscrita. Remunta, clarament, a la digamma grega en la seva antiga grafia, Ϝ, lletra que, ja en grec, no tenia valor literal -excepte quan va ser confosa amb stigma-.

Les Abreviatures i les Lligatures[modifica | modifica el codi]

A semblança del grec, a qui va copiar, el copte va desenvolupar moltes lligadures i signes d'abreviació. Els més notables són els caràcters compostos i la lligatura abreujada següents:

Signe Stauros kʰronos marturōn i kʰronos marturōn pˢisənše čōis
Transcripció ... cταυροc
Stauros
χρονοc μαρτυρων
kʰronos marturōn
ψιc ν̄ ϣ ε
pˢisənše
ϭωιc
čōis
Sentit «Creu» "Temps dels màrtirs» (era de Dioclecià) 900 «Senyor»


Les altres abreviacions distingeixen, sobretot, els noms propis bíblics grecs i semítics: estan contrets i representats per dues o tres lletres de la paraula, lletres que apareixen més de les vegades assenyalades. Així, χ̅c̅ representa Χριcτοc, Crist. Els usos són semblants als seguits en els manuscrits grecs.

Els Signes didàctics[modifica | modifica el codi]

Doble guió

Aquest signe, un doble guió, serveix, en les obres didàctiques, per indicar que una paraula està en l'estat pronominal (seguida d'un sufix pronominal). El guió simple és el que serveix per indicar l'estat construït del verb o de la preposició (quan la forma va seguida d'un complement nominal). La forma absoluta, en el cas contrari, es presenta sense el guió. Quan la tipografia editorial s'adapta a l'estil de les lletres coptes, aquest doble guió pren les barres més inclinades. De fet, és possible substituir pel signe = (cosa que farem aquí). Unicode preveu de reservar-li un espai.

Així es pot saber, a les gramàtiques i als diccionaris, que tal preposició o tal verb ha de ser seguit d'un complement nominal, que d'altra manera ha de ser seguida d'un sufix personal:

  • κοτ = kot = «construir» → estat pronominal (exemple: κοτ = ϥ ̄ kot = ə f «construir», com en « vaig comprar construït »);
  • κετ- ket- : «construir» → estat construït (com en κετ-πηϊ ket-pei, «construir [una] casa»).

En un diccionari, podríem posar les següents indicacions:

ε- e-, ερο = er =, preposició, «per».

Compliria, després, comprenem que la preposició que significa «per a» té la forma ε i quan té com régimne un nom, la forma ερο er caundo és un sufix personal: επηϊ epēï «a la casa», ερο ϥ erof «per a ell».

Aquests usos són idèntics als que ens trobem en egiptologia: consultar Transcripció dels jeroglífics per a més detalls.

El Sentit de la lectura[modifica | modifica el codi]

Un fet remarcable, ja que el demòtic es llegia de dreta a esquerra, el copte, per imitació del grec, es lé exclusivament d'esquerra a dreta.

La Codificació informàtica[modifica | modifica el codi]

De moment, Unicode (en la seva versió 4) no distingeix les lletres gregues de les lletres coptes, considerant que el copte només és una variant gràfica i «estilística» del griego. S'han fet moltes peticions perquè les dues grafies es separin («desunificant»). L'alfabet copte hauria d'estar integrat en Unicode (probablement en el pla multilingüe de base).

L'existència de les lletres demòtic, però, va forçar, des de les primeres versions de Unicode, la garantia d'una codificació dels caràcters específics, que estan situats en el bloc «Grec i copte». Aquests caràcters són els següents:

  • Sai en majúscula Ϣ (U+03 E2):
    • UTF-8: 0xCF 0xA2 ;
    • UTF-8, representació octal: \317 \242 ;
    • Entitat digital decimal HTML: Ϣ ;
  • Sai en minúscula ϣ (U+03 E3):
    • UTF-8: 0xCF 0xA3
    • UTF-8, representació octal: \317 \243
    • Entitat digital decimal HTML: ϣ
  • fai en majúscula Ϥ (U+03 E4):
    • UTF-8: 0xCF 0xA4 ;
    • UTF-8, representació octal: \317 \244 ;
    • Entitat digital decimal HTML: Ϥ ;
  • fai en minúscula ϥ (U+03 E5):
    • UTF-8: 0xCF 0xA5 ;
    • UTF-8, representació octal: \317 \245 ;
    • Entitat digital decimal HTML: ϥ ;
  • Hai en majúscula Ϧ (U+03 E6):
    • UTF-8: 0xCF 0xA6 ;
    • UTF-8, representació octal: \317 \246 ;
    • Entitat digital decimal HTML: Ϧ ;
  • Hai en minúscula ϧ (U+03 E7):
    • UTF-8: 0xCF 0xA7 ;
    • UTF-8, representació octal: \317 \247 ;
    • Entitat digital decimal HTML: ϧ ;
  • Ϩ
  • Ϩ
  • Ϫ
  • Ϫ
  • Ϭ
  • Ϭ
  • Ϯ
  • Ϯ

Si l'alfabet copte s'ha d'integrar en el unicode per la desunificació, aquestes lletres no han pogut, amb tot, situar-se en el nou bloc de caràcters (ja que normalment no es pot desplaçar caràcters ja existents).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per a més informació vegeu Bloc copte a Unicode (PDF) (en anglès) i Bloc grec en Unicode (PDF) (que inclou 7 lletres coptes derivades del demòtic i que es requereix en qualsevol sistema complet de copte). (En anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Loprieno, Antonio. 1995. Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction. Cambridge: Cambridge University Press. 24-26. (En anglès)
  • Quaegebeur, Jan 1982. "De la préhistoire de l'écriture copte." Orientalia lovaniensia Analecta 13:125-136. (En francès)
  • Ritner, Robert Kriech. 1996. "The Coptic Alphabet". In The World's Writing Systems, edited by Peter T. Daniels and William Bright. Oxford and New York: Oxford University Press. 287-290. (En anglès)
  • Charles Higounet, L'écriture, collection «Que sais-je? », Numéro 653, Presses Universitaires de France, 11e édition de 2003;
  • Wolfgang Kosack: Koptisches Handlexikon des Bohairischen. Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-9-7.
  • The World's Writing Systems, article «The Coptic Alphabet» de R. K. Ritner, Oxford University Press, Oxford, 1996;
  • Reading the Past, artiga «Egyptian Hieroglyphs» de W. V. Davies, British Museum Press, Londres, 1990;
  • Emile Maher Ishak, The Phonetics and Phonology of the Bohairic Dialecte of Coptic, Oxford University Press, Oxford, 1975;
  • Charles Fossey, Notices sur les caractères étrangers anciens et modernes Redig par un groupe de savants, Presses de l'Imprimerie nationale, Paris, 1948;
  • J. M. Plumley, An Introductory Coptic Grammar (Sahidic dialecte), Home & van Thal, Londres, 1948 (edició electrònica consultábel en lina);
  • W. E. CRUMA, A Coptic Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1939 (edició electrònica consultábel en lina);
  • Reichsdruckerei, Alphabet und Schrifzeichen des Morgen-un Abendlandes, zum allgemeine Gebrauch mit Besondere Berücksichtigung des Buchwerbes, Berlin, 1924;
  • Jean-François Champollion, Grammaire Egyptienne, factor simile dóna edició orixinal editada entre 1836 i 1841 per Firmin Didot, Éditions Soline, Acte Sud, Paris, 1997;
  • Jean-François Champollion, Dictionnaire Egyptian en écriture hiéroglyphique, Paris, Firmin-Didot Frères, 1841-1843 (edició electrònica consultábel a lina).

Gustavo emilio .... UNA-Managua

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet copte