Alfabet copte

L' Alfabet Copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte. Està basat en l'alfabet grec, però conté algunes lletres addicionals per escriure sons que no eren l'idioma grec. Aquestes lletres deriven del demòtic, una escriptura utilitzada en l'antic Egipte (juntament amb el jeroglífic i el hieràtic).

Lletres coptes en una tipografia Bohaírica

L'alfabet copte es va estendre a Egipte durant el segle IV. I encara s'usa entre els membres de l'església copta, per a l'escriptura de textos litúrgics. Tots els còdexs gnòstics trobats a Nag Hammadi (Manuscrits de Nag Hammadi) estaven escrits en copte .

Història

L'alfabet copte té una llarga història, que es remunta al període hel·lenístic d'Egipte, quan es feia servir l'idioma grec en documents oficials, i l'alfabet grec per transcriure els textos demòtics, intentant recollir la pronunciació demòtica. Durant els dos primers segles de l'Era Cristiana, hi va haver una sèrie de textos que es van escriure en el que els estudiosos denominen "copte antic": textos en llengua egipci, escrits amb caràcters de l'alfabet grec. Algunes lletres, però, van ser preses del demòtic, per representar sons específics coptes.

Amb l'avanç del cristianisme a Egipte, es va perdre el coneixement de la escriptura jeroglífica, cap al segle IV, tal com va passar poc després amb el demòtic, sorgint un sistema d'escriptura associat amb l'església cristiana. Cap al segle IV es va estandarditzar l'alfabet copte, especialment per al dialecte sahídic. Cal esmentar que hi ha algunes diferències entre els alfabets coptes dels diversos dialectes.

L'antic alfabet nubi, utilitzat per escriure el antic idioma nubi (no relacionat amb l'idioma copte) s'escriu principalment amb l'alfabet grec uncial, però va prendre lletres coptes i meroítiques de origen demòtic. Erròniament es creu, sovint, que el nubi antic utilitzava l'alfabet copte.

Lletres

A Unicode, la major part dels caràcters coptes compartien inicialment els codis amb les lletres similars del alfabet grec, però s'ha acceptat la separació per a la versió 4.1, del 2005. El nou bloc de copte està en U+2 C80 ... U+2 CFF. Per més informació vegeu:

• Bloc copte a Unicode (PDF) (en anglès)

• Bloc grec en Unicode (PDF) (que inclou 7 lletres coptes derivades del demòtic i que es requereix en qualsevol sistema complet de copte). (En anglès)

Nota: totes les transcriciones fonètiques segueixen els usos de l'API.

Llista dels grafemes

Donem les lletres de l'alfabet bohaírico. Com la origen grega inicial és evident, no la donem (per exemple, i vénen de i , etc.). És de remarcar la presència esperada de la sigma lunar. Per a les lletres tretes del demòtic, veure més avall. Per als dos valors fonològics indicats així com el nom de les lletres, veure més avall.

Les lletres s'utilitzen també ─ a partir de l'bohaírico ─, com en grec, en funció de nombres (on la presència en l'alfabet d'un signe no literalment, purament numeral, sou , sortit de la digamma grega, i d'una lligadura abreujada, la ro barrada, amb valor de 900, en lloc del sampi grec); consultar numeració copta per a més detalls. El Sa'id sembla ignorar una pràctica tal nota els nombres enters.

Traçat	Nom	Transliteració	Valor 1	Valor 2	Nombre
	Alp ʰ a	A	/a/		1
	Beta	B	/b, v/		2
	Gamma	G	/k/	/G, n, ɣ/	3
	Dalda	D	/D/	/D, ð/	4
	Ei	I	/i/		5
	Sou	─	─		(6)
	Zeta	Z	/S/	/Z/	7
	Eta	Ē	/I ː/	/Ɛ ː, i/	8
	T ʰ eta	T ʰ	/T ʰ/	/T ʰ, θ/	9
	Iota	I	/i, j/		10
	Kappa	K	/k/		20
	Laula	L	/l/		30
	Em	M	/m/		40
	Nē	N	/n/		50
	K ˢ i	K ˢ	/ks/		60
	Ou	O	o		70
	Pi	P	/p/		80
	Ro	R	/r/		100
	Semmes	S	/s/		200
	Tau	T	/T/	/T, d/	300
	He	O	/U, w/	/U, w, i, v/	400
	P ʰ i	P ʰ	/P ʰ/	/P ʰ, f/	500
	K ʰ i	K ʰ	/K ʰ/	/K ʰ, χ, ʃ/	600
	P ˢ i	P ˢ	/ps/		700
	Ō	Ō	/o ː/		800
	Sai	Š	/ʃ/		─
	Fai	F	/f/		90
	Hai	Aquest esquema	─	/X/	─
	Horit	H	/h/		─
	Dandi	D (j)	/ʤ/	/ʤ, g/	─
	Cima	Č	/Q/	/ʧ/	─
	Tu	T i	/tu/		─
	P ˢ is ə nes	─	─		900

Les set últimes lletres de l'alfabet no són d'origen grec sinó preses del demòtic egipci, això no fa saber que el grec de l'època no coneixia i no sabia, per tant, escriure. El seu origen és ben conegut, ja que es poden en efecte remuntar jeroglífics fins a la lletra Copte_passant pels traçats demòtic

Jeroglífic		demòtic		copte
	→		→
F	→		→
	→		→
	→		→
	→		→
K	→		→
	→		→

Majúscules

L'alfabet copte es pot considerar bicameral: cada lletra té una majúscula i una minúscula. De fet, en certs estils particularment adornats, les majúscules no són més que minúscules de gran format i no necessiten un aprenentatge separat. No és gens comparable en el cas del grec actual, en què la minúscula de Ν és ν, per exemple. La lletra Hai és probablement l'única les dues variants són diferents independentment de l'estil: Ϧ en majúscula, ϧ en minúscula.

Nom de les lletres

En aquesta taula apareix un dels nombrosos noms possibles per a cada lletra, grosso modo són els donats per la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia). Es pot considerar que són els noms.

Els noms de les lletres no estan realment normalitzats i en aquest àmbit ens topem amb moltes variants segons els textos: mínims (la lletra fai pot ser anomenada Fei ) o més notables ( he és sovint designada amb el nom d ' ep ˢ Ilona en els textos recents). La helenització de la pronunciació (veure més avall) va exercir amb seguretat un paper no molt petit, el mateix que les lligades a la mateixa llengua copta: l'aparició d'una vocal epentética en l'inici de paraula en una síl-laba que en cas contrari començaria per dos consonants és visible en casos com k ˢ i sovint anomenat ek ˢ i .

Transliteració i codificació

A partir d'ara, les paraules codificades en l'alfabet grec en itàlica cal llegir com si estiguessin escrites en copte. En efecte, Unicode no distingeix encara els dos blocs de caràcters (veure més avall). Les paraules escrites en grec en roman han de ser enteses com grec.

Per raons de simplicitat, escollim representar el Semmes ( sigma en grec) per la lletra llatina c : en efecte, com el copte va prendre en prèstec la sigma lunar grega, no coneix la variant final ς. Escriure σ al final de paraula seria massa estrany per a l'ull habituat a llegir grec També és més prudent codificar la sigma lunar per mitjà d'una c millor que pels caràcters grecs previstos en Unicode (ς U+03 F2), que no sempre està present en el tipus de lletra habituals.

Escollim una transliteració i no una transcripció per a les paraules coptes. Aquesta transliteració és bijectiva: a cada símbol o dígraf simbòlic escollit li pot correspondre una sola lletra Copte_i al revés, d'on la notació de les consonants aspirades per una ʰ . Així, p ʰ (φ) no pot ser confós amb la seqüència de lletres ph (π ϩ) . Cal tenir en compte que d pot ser substituït fàcilment per una j . La presència d'un ḏinkim (veure més avall) és indicada per un ə en superíndex: ρ̄ queda transliterat com ^ə r .

Valor de les lletres

Les diferents fonts consultades donen per certes lletres valors molt diferents, segons on se situen en una perspectiva històrica (el copte tal com es parlava en el passat) o actual (tal com es pronuncia ara en les cerimònies religioses). A més, com distingim la pronunciació de la Sa'id (dialecte ara extingit) de la bohaírica (únic dialecte encara de Linux). Els textos recents consagrats al copte generalment insisteixen més sobre la pronunciació bohaírica litúrgica actual. Dues obres, però, es recolzen sobre la pronunciació antiga: l'article de Ritner i la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia).

D'altra banda, segons Emile Maher Ishak (cf. bibliografia), la pronunciació bohaírica de la llengua Copte_hauria estat aproximadament similar a la del grec modern a mitjan segle XIX, per tal de permetre una fusió entre l'església ortodoxa grega i la d'Egipte, fusió que finalment no va tenir lloc. Aquest moviment de helenització, sota l'ègida del popa Ciril IV i de Arian Girgis Moftah, professor de copte litúrgic, es va anar acceptant global i de mica en mica: avui en dia, en escasses esglésies, el copte és llegit «a la grega». Per això aquesta pronunciació es considerada artificial (i fins i tot per la part de dalt no s'aplica a totes les paraules: per a no contradir els usos establerts, els noms propis, per exemple, es pronuncien sovint «a l'antiga"). Es considera, doncs, que pertany al «antic bohaírico» una pronunciació més hipotètica substituïda i que data d'abans de la helenització, pronunciació que ─ amb raó o sense ─ de vegades es correspon amb la del Sa'id.

A la taula inferior, indiquem com a primer valor el probable de Sa'id (o del «antic bohaírico"), substituït a partir del egipci clàssic, de les pràctiques d'escriptura antigues i del valor de les lletres gregues a l'època d'adaptació de l'alfabet. El segon valor és el de l'bohaírico hel·lenitzat actual. Hem de descriure els dos sistemes.

Consonants aspirades i consonants dobles

Pronunciació antiga/Sa'id

Les consonants aspirades gregues es van emprar al principi com dreceres que permetien notar una consonant oclusiva seguida d'/h/. Així, θ corresponia a la seqüència de consonants τ ϩ , és a dir/th/. Aquestes lletres transcrivien, doncs, dos consonants i no una sola (en el grec antic, θ seria/t ʰ/). Trobem, per exemple, les grafies equivalents θε o τ ϩ ε /the/(i no/t ʰ i/ja que les consonants aspirades no existeixen en copte) per la paraula «camí». La utilització d'aquestes lletres, en Sa'id, és molt més limitada que en bohaírico (les majoria de les vegades trobarem amb paraules d'origen grega quan no serveixen de drecera, és a dir, de lletra doble); el mateix es pot dir de φ i χ , que es poden substituir per π ϩ i κ ϩ .

El cas és similar amb les dues consonants dobles gregues ξ i ψ , que, en els textos antics, serveixen gairebé totes les vegades de atajoo per κc i πc , sense que el seu ús sigui obligatori (al contrari del grec). Per exemple, el número 9 es pot escriure πcιc o ψιc .

Pronunciació hel·lenitzada

Actualment, a la pronunciació bohaírica hel·lenitzada les consonants aspirades es pronuncien bé com a simples ( θ val τ , φ després π i χ com κ ) bé d'una manera similar a la pronunciació del grec modern (però adaptada a una població majoritàriament arabòfona).

• θ : després c , τ , υ , i ϣ →/t/, sinó →/θ/;
• φ : en un nom propi →/f/, sinó →/v/;
• χ : en una paraula Copte_→/k/, si no (principalment en paraules gregues) →/x/després α , ο i ω ,/ʃ/després ε , η , ι i υ (per imitació del grec [ç]).

La utilització de les aspirades així com de les consoantes dobles (la pronunciació no presenta cap problema) és més freqüent en bohaírico que en els textos més antics.

Oclusives sonores i zeta

Pronunciació antiga/Sa'id

Les lletres gregues γ, δ i ζ, pronunciades/g/,/d/i/z ː/en grec antiga, formen part de les quals bé es podien agafar el copte, ja que ho són en qüestió, no són fonemes del copte antic (mentre que la β grega, que ja passés a/v/en l'època medieval, era útil). En els textos antics, es nota una gran propensió a la confusió amb les sordes més o menys equivalents: així, γ alterna amb κ o ϭ (que, en Sa'id, no seria/ʧ/si no probablement/q/), δ amb ϯ , ζ amb c .

Com a regla general, aquestes consonants es fan servir principalment (però no exclusivament) en préstec s del grec.

Pronunciació hel·lenitzada

La del bohaírico actual està molt afectada per la pronunciació antiga. Aquestes lletres apareixen també sobretot en paraules prestades del Gregorio:

• β : al final d'una paraula o d'un nom propi →/b/: sense →/v/;
• γ : davant ε , ι , η i υ →/g/; davant γ i χ →/ŋ/(com en grec des de l'Antiga): sense →/ɣ/;
• δ : en un nom propi →/d/: sense →/ð/.

Vocals

Aquí es fa notar que s'entén vocal no sent de «vocal gràfica» i fonològica: en efecte, les vocals del copte poden també servir per fer notar consonants.

Pronunciació antiga/Sa'id

Sembla que la quantitat vocàlica (diferència entre vocals breus i vocals llargues) és pertinent en el copte antic. La llengua coneix tres timbres fonològics fonamentals,/a/,/i/i/o/. Aquestes es noten amb α /a/, ε /i/i ο /o/per les breus, ι /i/(o η /e ː/), η/ē/i ω /o ː/(o ου /u ː/) per a les llargues: els timbres no es corresponen ja que després exactament (a causa probablement d'una apofonía) i no sembla que ι sigui per força una vocal llarga.

La vogal/o ː/així com la consoante/w/s'escriuen regularment gràcies al dígraf ου , ja que la lletra υ sola està reservada per a les paraules gregues o com a segon element de diftong. Per exemple, νουτε /nu ː et/, «déu» i ουααβ /waab/, «sant». La vocal/i/i la consoante/j/s'escriuen de manera diferent: ι serveix per a la vocal, ει per a la consonant a l'inici de síl-laba (algunes vegades ϊ , forma més comú en bohaírico), ϊ en final de síl-laba. Així: ψιc /PSIS/, «9», ειω ϩ ε (més estrany: ϊω ϩ ε )/jo ː he/«camp», ηϊ /i ː j/, «casa».

Altres detalls

• Les lletres π i τ són, de manera grega, susceptibles de ser sonoritzades després de μ o ν →/b/i/d/;

• La lletra ϫ es comporta com una g francesa: es pronuncia «suau» davant ε , η , ι i υ →/ʤ/(de vegades fent [ʒ]), « dur ", en un altre context →/g/.

Diacrític s

Ḏinkim

Aquest signe (transcrit més sovint jinkim ), molt freqüent, indica que la consonant efectiu que la porta està vocalitzar. A la pràctica, es pronuncia amb schwa [ə] o una [i] lleugera (representat aquí amb ^ə a la transliteració). L' ḏinkim es traça de forma diferent segons els dialectes: en Sa'id, és un macron, un accent greu En akhmimico i Fayoum, un accent greu o un punt subscrit a bohaírico. Actualment, és el macron el que sembla ser preferit en les edicions recents.

Altres signes

Hai

El fonema/x/no existeix a Sa'id. La lletra Hai doncs, no s'empra en aquest dialecte. La forma usual, , és pròpia del bohaírico. Hi ha enganxada a akminmico ; aquesta segona grafia que no prové del demòtic sinó d'un horit barrat.

Sou

Aquesta «lletra», , només s'usa en la numeració (com a valor 6), causa que explica que aquí estigui representada amb la seva barra subscrita. Remunta clarament a la digamma seva antiga grafia en grec, Ϝ, lletra que, ja en grec, no té valor literal (com quan va ser confosa amb stigma ).

Abreviatures i Ligature

La semblança del grec, a qui va copiar, el copte va desenvolupar moltes lligadura si signes de abreviació. Els més notables són els caràcters compostos i la lligams abreujades següents:

Signe		i
Transcripció ...	cταυροc Stauros	χρονοc μαρτυρων k ʰ ronyós marturōn	ψιc ν̄ ϣ ε p ˢ is ə nes	ϭ ωιc cois
Sentit	«Creu»	"Temps dels màrtirs» (era de Dioclecià)	900	«Senyor»

Les altres abreviacions distingeixen sobretot els noms propis bíblics grecs i semítics: estan contrets i representats per dos o tres lletres de la paraula, lletres que apareixen més de les vegades assenyalades. Així, χ̅c̅ representa Χριcτοc , Crist. Els usos són semblants als seguits en els manuscrits grecs.

Signes didàctics

Aquest signe, un doble guió, serveix, en les obres didàctiques, per indicar que una paraula està en l'estat pronominal (seguida d'un sufix pronominal). El guió simple és el que serveix per indicar l'estat construït del verb o de la preposició (quan la forma va seguida d'un complement nominal). La forma absoluta, en el cas contrari, es presenta sense el guió. Quan la tipografia editorial s'adapta a l'estil de les lletres coptes, aquest doble guió pren les barres més inclinades. De fet, és possible substituir pel signe = (cosa que farem aquí). Unicode preveu consagrar un lloc.

Es pot així saber, a les gramàtiques i als diccionaris, que tal preposició o tal verb ha de ser seguit d'un complement nominal, que d'altra manera ha de ser seguida d'un sufix personal:

• κοτ = kot = «construir» → estat pronominal (exemple: κοτ = ϥ ̄ kot = ^ə f «construir», com en « vaig comprar construït »);

• κετ- ket-: «construir» → estat construït (com en κετ-πηϊ ket-pei , «construir [una] casa»).

En un diccionari, podríem posar les següents indicacions:

ε- e-, ερο = er = , preposició, «per».

Compliria, després, comprenem que la preposició que significa «per a» té la forma ε i quan té com régimne un nom, la forma ερο er caundo és un sufix personal: επηϊ epēï «a la casa», ερο ϥ erof «per a ell».

Aquests usos són idèntics als que ens trobem en egiptologia: consultar Transcripció dels jeroglífics per a més detalls.

Sentit de la lectura

Un fet remarcable, ja que el demòtic es llegia de dreta a esquerra, el copte, per imitació del grec, es lé exclusivament d'esquerra a dreta.

Codificació informàtica

De moment, Unicode (en la seva versió 4) no distingeix les lletres gregues de les lletres coptes, considerant que el copte només és una variant gràfica i «estilística» del griego.Se han fet moltes peticions perquè les dues grafies es separin («desunificant»). L'alfabet copte hauria d'estar integrat en Unicode (probablement en el pla multilingüe de base).

L'existència de les lletres demòtic, però, va forçar, des de les primeres versions de Unicode, la garantia d'una codificació dels caràcters específics, que estan situats en el bloc «Grec i copte». Aquests caràcters són els següents:

• Sai en majúscula Ϣ (U+03 E2):
  • UTF-8: 0xCF 0xA2 ;
  • UTF-8, representació octal: \317 \242 ;
  • Entitat digital decimal HTML: Ϣ ;
• Sai en minúscula ϣ (U+03 E3):
  • UTF-8: 0xCF 0xA3
  • UTF-8, representació octal: \317 \243
  • Entitat digital decimal HTML: ϣ
• fai en majúscula Ϥ (U+03 E4):
  • UTF-8: 0xCF 0xA4 ;
  • UTF-8, representació octal: \317 \244 ;
  • Entitat digital decimal HTML: Ϥ ;
• fai en minúscula ϥ (U+03 E5):
  • UTF-8: 0xCF 0xA5 ;
  • UTF-8, representació octal: \317 \245 ;
  • Entitat digital decimal HTML: ϥ ;
• Hai en majúscula Ϧ (U+03 E6):
  • UTF-8: 0xCF 0xA6 ;
  • UTF-8, representació octal: \317 \246 ;
  • Entitat digital decimal HTML: Ϧ ;
• Hai en minúscula ϧ (U+03 E7):
  • UTF-8: 0xCF 0xA7 ;
  • UTF-8, representació octal: \317 \247 ;
  • Entitat digital decimal HTML: ϧ ;

• Ϩ
• Ϩ
• Ϫ
• Ϫ
• Ϭ
• Ϭ
• Ϯ
• Ϯ

Si l'alfabet copte s'ha d'integrar en el Unicode per la desunificación, aquestes lletres no han pogut, amb tot, situar-se en el nou bloc de caràcters (ja que normalment no es pot desplaçar caràcters ja existents).

Referències

• Loprieno, Antonio. 1995. Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction . Cambridge: Cambridge University Press. 24-26. (En anglès)
• Quaegebeur, Jan 1982. "De la préhistoire de l'écriture copte." Orientalia lovaniensia Analecta 13:125-136. (En francès)
• Ritner, Robert Kriech. 1996. "The Coptic Alphabet". In The World's Writing Systems , edited by Peter T. Daniels and William Bright. Oxford and New York: Oxford University Press. 287-290. (En anglès)
• Charles Higounet, L'écriture , collection «Que sais-je? », Numéro 653, Presses Universitaires de France, 11e édition de 2003;
• The World's Writing Systems , article «The Coptic Alphabet» de R. K. Ritner, Oxford University Press, Oxford, 1996;
• Reading the Past , artiga «Egyptian Hieroglyphs» de W. V. Davies, British Museum Press, Londres, 1990;
• Emile Maher Ishak, The Phonetics and Phonology of the Bohairic Dialecte of Coptic , Oxford University Press, Oxford, 1975;
• Charles Fossey, Notices sur les caractères étrangers anciens et modernes Redig par un groupe de savants , Presses de l'Imprimerie nationale, Paris, 1948;
• J. M. Plumley, An Introductory Coptic Grammar (Sahidic dialecte) , Home & van Thal, Londres, 1948 (edició electrònica consultábel en lina);
• W. E. CRUMA, A Coptic Dictionary , Clarendon Press, Oxford, 1939 (edició electrònica consultábel en lina);
• Reichsdruckerei, Alphabet und Schrifzeichen des Morgen-un Abendlandes, zum allgemeine Gebrauch mit Besondere Berücksichtigung des Buchwerbes , Berlin, 1924;
• Jean-François Champollion, Grammaire Egyptienne , factor simile dóna edició orixinal editada entre 1836 i 1841 per Firmin Didot, Éditions Soline, Acte Sud, Paris, 1997;
• Jean-François Champollion, Dictionnaire Egyptian en écriture hiéroglyphique , Paris, Firmin-Didot Frères, 1841-1843 (edició electrònica consultábel a lina).

Gustavo emilio .... UNA-Managua

Vegeu també

• Copte
• Idioma copte
• Literatura copta

Enllaços externs

• Alfabet copte en PROEL.
• aprengui copte en línia (en anglès i àrab, inclou vídeos): de l'Església ortodoxa Copte_del Saint Takla Haymanout - Alexandria, Egipte. (En anglès)
• Descàrrega gratuïta de tipus coptes (en anglès)
• L'alfabet copte (en anglès)
• Aprendre copte per internet. (En anglès)
• coptes; iniciativa de critianos coptes per estandarditzar els tipus ASCII d'ordinador, amb l'objectiu, a llarg termini, de separar-se dels codis Unicode del grec. (En anglès)