Alfabet fenici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Alfabet Fenici
Phoenician alphabet.svg
Tipus
Llengües Fenici
Període
Iniciat el 1050 aC, i va morir gradualment durant el Període hel·lenístic quan les seves formes evolucionades el van desplaçar.
Sistema Pare
Sistemes fills
Alfabet paleohebreu
Alfabet arameu
Alfabet grec
Tifinag
?Escriptures paleohispàniques
Sistemes germans
Alfabet del sud d'Aràbia
Alfabet ugarític
ISO 15924 [[|Phnx, Plantilla:ISO 15924 Nombre - Plantilla:ISO 15924 Alias]], Plantilla:ISO 15924 nombre
Direcció Plantilla:ISO 15924 direcció
Unicode
Plantilla:ISO 15924 alias
Mapa Unicode
U+10900–U+1091F
Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici.

L'alfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat. L'escriptura va aparèixer al voltant del segle XV aC i es va convertir en l'ancestre de la majoria dels alfabets moderns i alguns altres sistemes d'escriptura.

En aquest alfabet es va usar un principi consonàntic, és a dir, escriure les paraules només senyalitzant els sons consonants, deixant els vocals a la comprensió del lector. El text s'escrivia de dreta a esquerra.

El sistema d'escriptura fenici va esdevenir un dels més utilitzats; es va estendre pels comerciants fenicis a través del Mar Mediterrani, on es va desenvolupar i va ser assimilat per moltes altres cultures. L'alfabet arameu, una forma modificada del fenici, va ser l'avantpassat de l'alfabet àrab modern, mentre que l'escriptura hebrea és una variant estilística de l'arameu. L'alfabet grec (i l'expansió dels seus descendents, com el llatí, el ciríl·lic i el copte) va ser el successor directe del fenici, encara que alguns valors de les lletres van ser canviats per representar els sons vocals.

Com que les lletres van ser originalment una incisió amb una agulla (stylos), la majoria de les formes són angulars i rectes, encara que últimament són testificades cada vegada més versions més cursives, que van culminar amb l'alfabet neo-púnic de l'era romana del nord d'Àfrica. El fenici se sol escriure de dreta a esquerra, encara que hi ha alguns textos escrits en bustrofedon.

Al 2005, la UNESCO registrà l'alfabet fenici al Programa Memòria del Món com a un patrimoni del Líban.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'escriptura fenícia és una de les primeres escriptures alfabètiques del món. És l'alfabet fenici que va donar origen a diverses branques de l'escriptura alfabètica, i avui dia gairebé tots els alfabets del món (amb l'excepció de la kana japonesa i l'alfabet coreà) tenen el seu origen precisament en l'alfabet fenici. Altres tipus d'escriptura amb una estructura alfabètica, com el cuneïforme persa i l'escriptura meroítica, no han sobreviscut fins avui dia.[2]

El concepte de l'alfabet[modifica | modifica el codi]

L'escriptura alfabètica és l'escriptura on un símbol transmet un so, a diferència de l'escriptura logogràmica i ideogràfica, on cada símbol correspon a un concepte o morfema. El sil·labari tampoc pot ser considerat com a sistema alfabètic, perquè al sil·labari cada signe correspon a una síl·laba, però no a un so.[3]

Teories sobre l'origen de l'alfabet fenici[modifica | modifica el codi]

La teoria egípcia[modifica | modifica el codi]

Segons una de les teories més comunes, l'escriptura alfabètica es va originar a Egipte. Aquesta teoria va ser proposada pel François Lenormant i exposada pel Emmanuel de Rougé en 1874. Normalment els partidaris de la teoria egípcia es divideixen en tres grups. El primer grup s'inclina cap a la teoria que diu que l'escriptura alfabètica prové dels jeroglífics. Els defensors d'aquesta teoria van ser Jean-François Champollion, François Lenormant i alguns altres estudiosos. El segon grup tendeix a la versió de l'origen de l'escriptura alfabètica en l'hieràtic, els defensors d'aquesta versió van ser Isaac Taylor, Pierre Montet i d'altres. La tercera teoria, defensada per Hans Bauer suposa l'origen de l'escriptura alfabètica en l'egipci demòtic, cosa que no pot ser acceptable, ja que l'escriptura alfabètica va ser anterior a l'egipci demòtic.

No obstant això, la teoria egípcia va ser criticada, ja que és inevitable que amb la presència de tantes formes (més de 3000) hi hagi alguns jeroglífics que coincideixin amb les lletres fenícies. A més, cal dir que en els jeroglífics, inicialment van ser utilitzats els símbols especials per a les parts de la paraula amb una o dues consonants, però més tard els símbols d'una consonant es van utilitzar amb molta menys freqüència, comparant amb els ideogrames.També cal assenyalar que a l'alfabet per cada so hi ha un símbol, el significat del qual no es canvia, mentre que a l'escriptura egípcia el mateix so pot ser designat amb diversos símbols. A més, si l'alfabet realment provingués de l'Egipte, aleshores els egipcis durant uns quants segles abans de la invenció de l'alfabet, no hagueren d'utilitzar una escriptura molt complexa, i uns segles després de la invenció de l'alfabet, simplificar els jeroglífics i l'hieràtic.[2]

La teoria sinaítica[modifica | modifica el codi]

Inscripció protosinaítica «Ba'alat»

El 1916, Alan Gardiner i Kurt Sethe durant estudis sobre les inscripcions protosinaítiques descobertes en 1904 i 1905 pel Flinders Petrie (en total s'han conservat unes 50 inscripcions, una part de les quals es va trobar en el període entre el 1927 i el 1935) van arribar a la conclusió que l'escriptura protosinaítica és un intermediari entre els jeroglífics egipcis i l'escriptura alfabètica. No obstant això, durant el desxiframent de les inscripcions del Sinaí, podem parlar més o menys segur sobre el desxiframent de només una inscripció, el nom de la qual es deu a la deessa Ba'alat (amb les lletres protosinaítiques: Proto-semiticB-01.svgProto-semiticA-01.svgProto-semiticL-01.svgProto-semiticT-01.svg). No obstant això, no hi ha proves raonables que indiquin que l'alfabet va ser creat a partir de les lletres protosinaítiques. És més raonable considerar que l'escriptura protosinaítica en si, fou un dels experiments més antics en la creació de l'escriptura alfabètica.[2]

Alan Gardiner va dir el següent sobre el desxiframent de l'escriptura protosinaítica: "Per desgràcia, no tinc suficients dades per llegir qualsevol altra paraula, excepte el nom de Ba'alat; per això el desxiframent del protosinaític queda una hipòtesi no verificable".[4]

La teoria de la «baula perduda»[modifica | modifica el codi]

L'alfabet protocananeu, grups 1 i 2

Segons la teoria de la "baula perduda", que complementa la teoria del Gardiner, entre l'escriptura protosinaítica i l'alfabet nord-semític, es troba l'escriptura anomenada l'alfabet protocananeu, les inscripcions del qual es van trobar a Palestina. S'han conservat onze monuments d'aquest tipus d'escriptura, que es poden dividir en tres grups:

El primer grup inclou: un fragment de ceràmica, trobat al 1929 al Guèzer; una placa de pedra, trobada al 1937 al Nablus, i finalment la inscripció trobada a una daga de Tel Laquix, que es va trobar al 1934, però la inscripció va ser descoberta i publicada només el 1937. Les inscripcions d'aquest grup es daten amb el segle XVI aC.

El segon grup inclou: un fragment de ceràmica de Tell el-Hesi, descobert al 1891, i trobada al 1932 a una olla de Tell el-'Ajhula. També en aquest o al tercer grup es pot atribuir l'ostrakon de Betxèmeix, que es va trobar al 1930. Les inscripcions d'aquest grup es daten amb el segle XIV aC.

El tercer grup inclou diverses inscripcions de Tel Laquix: la inscripció sobre un gerro trobat al 1934, la inscripció sobre una copa, descoberta un any més tard, la inscripció feta sobre la tapa de l'encens que es trobà al 1936 i la "Copa de Tel Laquix № 2", que es trobà al 1934. Aquestes inscripcions es daten amb la segona meitat del segle XIII aC. Aquest grup també inclou un anell d'or de Meguidó. P. L. O. Guy, l'arqueòleg que va trobar aquest anell, el va datar amb els anys 1300 -1200 aC.[5] El tercer grup també pot incloure els signes situats al fonament del Temple de Jerusalem.

La teoria de la "baula perduda" té el suport de molts científics, com ara William Foxwell Albright, Moses Gaster, i altres. Però, per una sèrie de factors, la legitimitat d'aquesta teoria causa moltes preguntes: així, segons aquesta teoria, els signes protocananeus i protosinaítics, i les lletres fenícies són iguals, encara que de moment no hi ha cap prova de que ho siguin. A més, aquestes identificacions i la lectura d'alguns caràcters sovint no coincideixen. Moltes de les identificacions acceptades no es poden explicar sense basar-se en la teoria de la "baula perduda". En molts casos, només van ser llegits els caràcters similars als fenicis.[6]

La teoria cretenca[modifica | modifica el codi]

Segons la teoria d'Arthur Evans, l'alfabet va ser pres pels fenicis dels filisteus, els quals suposadament portaren l'alfabet a Canaan des de Creta. No obstant això, aquesta teoria és inacceptable, ja que la costa de Canaan va ser conquistada pels filisteus cap a l'any 1220 aC, quan l'alfabet ja havia existit durant molts segles. Encara que externament s'assemblin molt l'escriptura cretenca i nord-semítica, aquesta semblança només és superficial, i s'aplica únicament a les formes geomètriques de les dues escriptures. A més, no es pot parlar de la connexió d'aquests dos sistemes d'escriptura, ja que els jeroglífics cretencs fins ara no han estat desxifrats, i la relació entre el Lineal A el Lineal B i l'escriptura fenícia no s'ha confirmat. Per altra banda, és possible que l'inventor de l'alfabet conegués l'escriptura cretenca, però no comptés amb el valor fonètic dels signes de l'escriptura cretenca.[7]

La teoria de Biblos[modifica | modifica el codi]

Maurice Dunand va suposar que el prototip de l'alfabet era el sil·labari de Biblos. Aquesta escriptura va ser descoberta el 1929 al Biblos, Síria (actualment el territori del Líban) pel Maurice Dunand i té diverses opcions per desxifrar. Segons la seva teoria, en algunes inscripcions de Biblos hi ha signes que ocupen una posició intermèdia entre el sil·labari i l'alfabet, el Dunand considera aquests signes com a una "reproducció lineal" dels signes pseudojeroglífics. Dunand també va suposar que si el sil·labari de Biblos va ser inventat per una llengua no-semita, llavors aquests signes es van simplificar expressament per adaptar-se a la llengua fenícia.[8][9]

La teoria del Dunand es basa en cinc arguments: l'escriptura pseudojeroglífica de Biblos i l'alfabet fenici consistentment es van utilitzar al mateix territori. La major part dels caràcters fenicis, excepte el he i el qop tenen signes similars al sil·labari de Biblos. La direcció d'escriptura dels dos és de dreta a esquerra. Les inscripcions sobre l'espàtula, un tipus especial de monuments de l'escriptura semítica antiga, es feren amb el sil·labari de Biblos i amb les lletres fenícies. Als monuments més antics del sil·labari de Biblos i de l'alfabet fenici, les paraules es separaren amb unes línies verticals.

Els cinc símbols alfabètics més antics

A part d'això, alguns signes que eren semblants amb els alfabètics, van ser trobats en els objectes de Biblos, que daten amb els segles XX-XIX aC. Al Biblos també es trobà una estàtua de bronze que data amb el segle XVIII aC amb els cinc signes que externament semblen "alfabètics". Segons Dunand, aquesta inscripció es pot llegir com l(ī) 'Amn (més aviat — ly'mn), que significa "vine, Amon", però si suposem que el segon símbol, la barra vertical és un separador de paraula, llavors aquesta inscripció es pot llegir com a l'mn, que significa "pertany a Amon", i la direcció d'escriptura d'aquesta inscripció és el Bustrofedon. Per tant, segons la teoria del Dunand, l'alfabet va aparèixer als segles XXXVIII aC.[10]

La teoria dels signes geomètrics prehistòrics[modifica | modifica el codi]

Segons Flinders Petrie, l'escriptura nord-semítica, així com les escriptures de l'Àsia Menor, els alfabets sud-semítics, l'alfabet grec, el sil·labari xipriota, l'escriptura de diverses inscripcions no desxifrades d'Egipte i l'escriptura protosinaítica vénen de signes geomètrics prehistòrics, que utilitzaren els pobles del Mediterrani des dels temps llunyans. Aquesta teoria no ha trobat un gran nombre de seguidors, però, no s'ha d'excloure la possibilitat de la influència d'alguns símbols, els quals coneixia l'inventor de l'alfabet.[11]

Altres teories[modifica | modifica el codi]

L'any 1875, John Evans digué que les lletres de l'alfabet deriven a partir de les imatges dels objectes que corresponen als noms de les lletres. El 1914, una teoria similar va ser presentada per Lucien Gautier.[12]

Vasiliy Vasílievitx Struve també adherí el principi acrofònic.[13]

També es presentà una sèrie d'hipòtesis de poc èxit sobre l'origen de l'alfabet a partir de l'escriptura cuneïforme, sil·labari cretenc, i l'escriptura hittita. Els nazis també formularen la seva hipòtesi, segons la qual la invenció d'alfabet pertanyia a la raça ària.[14]

La teoria bíblica[modifica | modifica el codi]

Segons aquesta hipòtesi, el primer alfabet del món va ser inventat pel Moisès, el qual a la infància rebé una perfecta educació a Egipte, de part de la filla del faraó, i completà les seves habilitats lingüístiques (durant el trànsit pel desert Èxode 2:15,16) gràcies al seu sogre Jetró, príncep i sacerdot de Madian. Després de l'èxode del poble israelià d'Egipte, Moisès plantà entre els jueus una nova ideologia, i fins i tot un nou alfabet, en el qual s'escrigueren els textos sagrats (les Taules de l'aliança i el Pentateuc) i ordres administratius distribuïdes per portadors de cartes lletrats. (Èxode 18:25)[15]

Alfabet cuneïforme ugarític[modifica | modifica el codi]

Tauleta ugarítica amb la «llista de déus» (Louvre)
Article principal: Alfabet ugarític

El 14 de maig de l'any 1929 durant les excavacions a Ugarit es trobaren diverses tauletes cuneïformes. Durant les excavacions dels anys 1930-1932 es trobà un important nombre de tauletes al lloc de la biblioteca del temple i l'escola dels escribes. Una part era escrita amb el cuneïforme babilònic, però la gran majoria dels textos d'aquestes tauletes eren fetes en l'alfabet cuneïforme ugarític, desconegut en aquell temps.

No obstant això, l'alfabet ugarític no està relacionat absolutament amb el cuneïforme assiri-babilònic, excepte el mètode d'escriptura (és a dir, les marques d'extrusió sobre les tauletes d'argila, fetes per mitjà de pals) i la direcció de l'escriptura: d'esquerra a dreta. Normalment, les inscripcions en alfabet ugarític es daten amb el segle XV aC, però segons algunes hipòtesis, les tauletes poden ser datades amb el segle XVI aC.

Hi ha la possibilitat de que l'alfabet ugarític fos inventat per una persona que conegués l'alfabet nord-semític. A més, diverses troballes confirmen la semblança de l'ordre alfabètic dels alfabets ugarític i fenici. Això pot indicar que l'alfabet nord-semític existís ja al segle XVI aC, és a dir que sigui molt anterior a la data de la majoria de les inscripcions nord-semítiques. Segons Bauer, l'alfabet ugarític va ser creat per una llengua no semítica; segons Dunand, el creador de l'alfabet ugarític tingué una idea sobre l'alfabet pseudojeroglífic de Biblos.[2][16][17][18]

Les troballes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Una moneda cartaginesa des del temps de la Primera Guerra Púnica amb el dibuix d'un Pegàs, revés.

El 1922, els arqueòlegs trobaren a la cripta de la ciutat de Biblos el sarcòfag del rei Ahiram, a la tapa del qual estava tallada una inscripció en fenici. Pierre Montet, que va trobar el sarcòfag, i alguns altres, van datar la inscripció aprox. amb el segle XIII aC,[19] però, als anys 1980 Gibson datà la inscripció amb el segle XI aC. Els investigadors moderns, basant-se en l'edat de la ceràmica trobada a la cripta de l'Ahiram, fan la hipòtesi de que Ahiram visqué al segle VII aC, i per tant, la inscripció trobada al sarcòfag no podria donar l'inici a l'alfabet fenici. No obstant això, l'arqueòleg Pritchard en 1972, durant les excavacions del poble Sarepta (entre Sidó i Tir)[20] trobà un gerro de fang amb una inscripció, possiblement una de les inscripcions més antigues fetes amb l'alfabet fenici. La inscripció sobre el gerro es data amb els principis del segle XIII aC, és a dir, fou feta durant la Guerra de Troia, quan els grecs ja havien oblidat la seva escriptura lineal i agafaren l'escriptura fenícia, al cap d'uns segles.

Elements d'escriptura fonètica, que foren els abantpassats de l'alfabet, apareixen en les escriptures de l'Antiga Mesopotàmia (cuneïforme acadi) i sobretot a l'Antic Egipte. Així, en els jeroglífics egipcis ja durant l'Imperi Mitjà es popularitzà el sistema de difusió d'una, dues i tres fonogrames, i a més a més, els jeroglífics egipcis d'aquest període foren una combinació de símbols ideogràfics i fonètics amb predomini d'aquests últims. Ja en aquest temps s'utilitzava bastant sovint l'escriptura fonètica per escriure paraules, que no podien ser esrites amb escriptura ideogràfica, sobretot per noms propis estrangers, i topònims.

Els primers rastres de la utilització de sistemes alfabètics lineals (no cuneïformes) es daten amb el segle XIX aC, i són les inscripcions protosinaítiques i protocananees. Les lletres de l'alfabet protosinaític conserven els traços pictogràfics, però en el protosinaític, els símbols s'utilitzen per expressar sons. La relació de pictografia i fonètica en aquest alfabet és acrofònica, és a dir, per gravar un so utilitza una imatge simplificada de l'objecte, el nom del qual comença per aquesta lletra. Per exemple, la lletra "b" no és res més que una imatge estilitzada d'una casa, (en hebreu, casa es diu bet o bayt). Cal dir també, que aquest símbol, ja no significa la paraula "casa", sinó que només vol dir la lletra "b". I al revés, per escriure la lletra "b", s'utilitza només el dibuix d'una casa.

L'origen de les lletres-pictogrames no és clar, no obsant això, possiblent foren agafades de fonogrames egípcies, però canviant els seus valors fonètics, per adaptar-los al protosinaític. Més endavant, simplificant els alfabets protosinaític i protocananeu, es formà l'alfabet fenici: un sistema simple, que consta de tan sols, 22 consonants.

Uns processos similars d'adaptació passaren amb l'escriptura cuneïforme al segle XIII aC. Durant les excavacions d'Ugarit (actual Raas Shamra) es trobaren milers de tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme. Una part de les inscripcios estava escrita en accadi i era una correspondència diplomàtica, però la majoria de les tauletes contenia el text del caràcter mitològic, escrites en alfabet semític occidental, adaptat a l'argila i que conté 30 símbols cuneïformes, és a dir l'alfabet ugarític és probablement el primer alfabet que no és acrofònic.

La revolució de l'escriptura[modifica | modifica el codi]

Amulet amb una inscripció aramea.
Fitxer:Nabatean-Greek.Inscription.Petra.jpg
Inscripció en els alfabets nabateu (a dalt) i grec (a sota) als afores de Petra.

La creació de l'alfabet ha fet una important revolució en el món d'escriptura, i amb això ha fet que l'escriptura fos disponible per la majoria de la gent. Un signe representa un so. En la versió original acrofònica, alfabet també tenia com una mena de "pistes" per al qui estava llegint i escrivint. Probablement la combinació del mnemònic acrofònic, el simple traç i poca quantitat de símbols, va portar l'alfabet fenici a l'expansió entre els territoris habitats per pobles que parlaven les llengües semítiques occidentals. Un avantatge addicional de l'alfabet fenici en comparació amb l'alfabet ugarític era la seva independència del qui estava escrivint i parlant en fenici. En comparació amb el cuneïforme, que no podria ser escrit en cap altre material que no sigui argila, l'alfabet fenici era convenient per escriure sobre qualsevol superfície - des de les taules encerades i fins a ostrakon (fragments de ceràmica), sobre el qual normalment es feien les inscripcions quotidianes.

Un altre factor de la expansió fou la capacitat d'adaptació: el sistema alfabètic no està lligat a un idioma en particular. Amb unes quantes desenes de lletres, en teoria, es pot escriure qualsevol idioma. La facilitat d'aprendre l'alfabet no es pot comarar de cap manera amb la memorització, per exemple, de milers de jeroglífics xinesos. Amb la introducció de l'alfabet es va permetre democratitzar l'escriptura.

El desenvolupament a altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Эдикт царя Ашоки с греческим (вверху) и арамейским (внизу) текстами (Место находки — Кандагар, Кабульский музей).

L'evolució de l'alfabet fenici va tenir dos processos. Per una part, entre els pobles que parlaven llengües semítiques, l'alfabet fenici es convertí en arameu, que conservà el consonantisme de les lletres, i donà origen a molts alfabets de l'Orient Pròxim. Per altra banda, els pobles que no parlaven les llengües semítiques, com per exemple els etruscs, agafaren les lletres de l'alfabet grec, on algunes lletres, com per exemple Alef i Ain, es convertiren en A i O. També afagiren unes quantes lletres més, com per exemple Ψ, Ω i Φ.

D'aquesta manera, l'alfabet fenici va donar origen a diverses branques d'escriptura:

Скрижали из Пирги — золотые пластины с надписями на этрусском и пуническом языках, начало V века до н. э.

Per tant, la major part de la gran quantitat de sistemes d'escriptura existents avui, són els hereus directes de l'alfabet fenici.

Alfabet[modifica | modifica el codi]

Lletres de l'alfabet fenici
Lletra Significat primari Nom original i valor fonètic Descendents als alfabets moderns
Aleph bou ʾalp = ʔ
  • א (àlef) en hebreu
  • (àlif) en àrab
  • Α (alfa) en grec
  • A en llatí
  • А en ciríl·lic
Beth casa bēt = /b/
  • ב (bet) en hebreu
  • ب (bā) en àrab
  • Β (beta) en grec
  • B en llatí
  • В en ciríl·lic, de la pronunciació bitzantina β com [v]. Per altra banda, com que la versió bitzantina de l'alfabet grec no tenia lletra per representar el so [b], els creadors de l'alfabet ciríl·lic van haver d'introduir per aquest so la lletra Б, traçat del qual es remunta a un dels alfabets de l'Orient Pròxim (possiblement samarità) o a minúscula llatina b.
Gimel camell gaml = /g/
  • ג (guímel) en hebreu
  • ج (jīm) en àrab
  • Γ (гамма) en grec
  • En etrusc no existia el so [g], per tant la lletra C que deriva del guímel hebreu, s'utilitzava per gravar el so [k] (d'aquesta manera el so [k] s'escrivia amb una de les tres lletres depenent de la vocal següent: K abans de [a], C abans de [e] i [i], i Q abans de [u]). En l'alfabet llatí la lletra C s'utilitzà per gravar tant el so de [g] com el de [k]. A la meitat del segle III aC, per distingir aquests sons, es va introduir la lletra G, que s'obtingué mitjançant la modificació de la C.
  • Г en ciríl·lic
Daleth porta delt = /d/
  • ד (dàlet) en hebreu
  • د (dāl) i ذ (ḏāl) en àrab
  • Δ (delta) en grec
  • D en llatí
  • Д en ciríl·lic
He expiració, pregària, finestra he = /h/
  • ה (he) en hebreu
  • (hāʾ) en àrab
  • Ε (èpsilon) en grec
  • E en llatí
  • Е i Ё en ciríl·lic
Waw clau, ham wau = /w/
  • ו (waw) en hebreu
  • و (wāw) en àrab
  • En grec va desaparèixer el so [w], per tant el primer descendent directe del "waw» - Ϝ (digamma) - desapareix de l'alfabet. En segon descendent del "waw» - Υ (ípsilon) - s'utilitzà per gravar el so [u]; més tard [u] es traslladà a [y] (similar a l'alemany [ü]), i més tard a [i]; al mateix temps dígraf ΟΥ (originalment el diftong [ou]) va denotar només [u].
  • En etrusc i llatí primerenc, on coexistien F i Y, Y s'escurçava a V perquè no es confongués amb F; per gravar de so [f], s'utilitza la combinació de FH, escurçada llavors fins a F (F[w] es va fusionar amb V[u]). A mitjans del segle I aC per transmetre el so [y] en les paraules agafades de grec s'introdueix la lletra Y («ípsilon", "i grega"). Ja en el nou temps se separen les U i V, i també s'introdueix W. Per tant, les lletres F, U, V, W i Y tenen un origen comú.
  • En ciríl·lic aquesta lletra originalment s'introdueix en forma de V (Izhitsa), que correspon exactament a la Υ grega i també al dígraf ОУ (onik), que sovint s'escrivia com a lligadura (uk) després durant la reforma de l'alfabet feta pel Pere I de Rússia, uk ha donat el camí a la lletra russa У, que més tard va ser inclosa a tots els alfabets basats en ciríl·lic
Zayin arma zen = /z/
  • ז (zain) en hebreu
  • ز (zāy) en àrab
  • Ζ (zeta) en grec
  • Al llatí el so [z] en una etapa del desenvolupament s'ha desaparegut (i s'ha traslladat a [r]), per tant la lletra Z va ser exclosa de l'alfabet llatí al segle IV aC. Introduïda al segle III aC lletra G, per no alterar molt l'ordre alfabètic, es va posar en lloc d'exclosa Z. Posteriorment quan la Z es necessità de nou (per escriure paraules agafades del grec), es recuperà però es posà al final de l'alfabet.
  • З en ciríl·lic
Heth No hi ha cap interpretació adequada. fletxa? escala? nelumbo? barrera? paret? het = /ħ/
  • ח (het) en hebreu
  • ح (ḥā) i خ (ẖā) en àrab
  • Η (eta) en grec
  • H en llatí
  • И i Й en ciríl·lic (de la pronunciació bitzantina η com [i]).
Teth Roda o signe "creu-sol". El signe "creu-sol" es troba sovint en gravats rupestres i amulets de tot el món, aproximadament des del segle X aC tet = //
  • ט (tet) en hebreu
  • ط (ṭā) i ظ (ẓā) en àrab
  • Θ (theta) en grec
  • Un dels possibles orígens de la T llatina
  • Ѳ en ciríl·lic
Yodh iod = /j/
  • י (iod) en hebreu
  • (yā) en àrab
  • Ι (iota) en grec
  • I en llatí. Al segle XVI la I es separa de la J, en moltes llengües encara té el valor fonètic primari de [j].
  • I en ciríl·lic, també en els dígrafs Ы = Ъ+І i Ю = І+. En l'alfabet rus la І va desaparèixer durant les reformes de l'ortografia russa de l'any 1918, i com a resultat es va quedar només com un element de les lletres Ы i Ю. La І es apropiada a les lletres russes И i Й.
Kaph palma (de la mà) kap = /k/
  • כ (caf) en hebreu
  • ك (kāf) en àrab
  • Κ (каппа) en grec
  • Va aparèixer durant el període clàssic per transmissió de les paraules gregues amb "kappa" i "khi" (només en forma de kh), prèviament transmesa com a ch.
  • К en ciríl·lic
Lamedh agullada lamd = /l/
  • ל (làmed) en hebreu
  • ل (lām) en àrab
  • Λ (lambda) en grec
  • L en llatí
  • Л en ciríl·lic
Mem aigua mem = /m/
  • מ (mem) en hebreu
  • م (mīm) en àrab
  • Μ (mi) en grec
  • M en llatí. No s'ha de confondre: en etrusc la lletra que s'utilitzava per escriure el so [m] tenia tres "onades", i hi havia una altra lletra similar amb dues "onades" (similar a la M), que s'utilitzava per escriure el so [s].
  • М en ciríl·lic
Nun peix, anguila, serp nun = /n/
  • נ (nun) en hebreu
  • ن (nūn) en àrab
  • Ν (ni) en grec
  • N en llatí
  • Н en ciríl·lic
Samekh No hi ha cap interpretació adequada. suport? pilar? semk = /s/
  • ס (sàmec) en hebreu
  • Ξ (ksi) en grec
  • X en llatí
  • Ѯ en ciríl·lic
Ayin ull ʕeyn = /ʕ/
  • ע (ain) en hebreu
  • ع (ʿayn) i غ (ġayn) en àrab
  • Ο (òmicron) i Ω (omega) en grec
  • O en llatí
  • О en ciríl·lic
Pe boca pe = /p/
  • פ (pe) en hebreu
  • ف (fā) en àrab
  • Π (pi) en grec
  • P en llatí
  • П en ciríl·lic
Sadek No hi ha cap interpretació adequada. papir? ham? caçador? ṣade = //
  • צ (tsade) en hebreu
  • ص (ṣād) i ض (ḍād) en àrab
  • Ϡ (sampi) en grec, va desaparèixer molt ràpid
  • Ц i Ч en ciríl·lic
Qoph No hi ha cap interpretació adequada. mico? l'ull de l'agulla? qop = /q/
  • ק (cof) en hebreu
  • ق (qāf) en àrab
  • Ϙ (qoppa) en grec, va desaparèixer molt ràpid
  • Q en llatí
Res cap roš = /r/
  • ר (reix) en hebreu
  • ر (rā) en àrab
  • Ρ (ro) en grec
  • R en llatí
  • Р en ciríl·lic
Sin dent šin = /š/
  • ש (xin) en hebreu, используется для записи звуков [s] и [sh], различаясь при написании расположением точки: שׂ для [s] и שׁ для [ʃ].
  • س (sīn) i ش (xīn) en àrab
  • Σ (сигма) и Ϛ (stigma) en grec
  • S en llatí
  • С, Ѕ i Ш en ciríl·lic. També en el dígraf Щ = Ш+Т.
Taw creu, símbol taw = /t/
  • ת (tau) en hebreu
  • ت (tā) i ث (ṯā) en àrab
  • Τ (tau) en grec
  • T en llatí
  • Т en ciríl·lic

Labial

Alveolar

Palatal

Velar

Uvular

Faríngia

Glotal

Tènue

Emfàtica

Nasal

m n

Oclusiva

sorda

p t k q ʔ

sonora

b d ɡ

Fricativa

sorda

s ʃ ħ h

sonora

z ʕ

Vibrant

r

Aproximant

l j w

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. lloc oficial de la Memòria del Món
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  3. Виктор Истрин. Возникновение и развитие письма (en rus). Наука, 1965. 
  4. Alan Gardiner. Journal of Egyptian Archaeology (en anglès), gener de 1916. 
  5. P. L. O. Guy.. Megiddo Tombs (en anglès). University of Chicago Press, 1938. 
  6. David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  7. David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  8. Ignace J Gelb. A study of writing (en anglès). University of Chicago Press, 1963. 
  9. Ernst Doblhofer. Zeichen und Wunder (en alemany). Weltbild, 1990. 
  10. David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  11. David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  12. L. Gauthier.. Introduction à l'Ancient Testament (en francès), 1914, p. 32. 
  13. И. М. Дьяконов.. Алфавит Дэвида Дирингера (en rus). Издательство иностранной литературы, 1963. 
  14. David Diringer. The Alphabet: A Key to the History of Mankind (en anglès). Philosophical Library, 1948. 
  15. Моисей. Электронная еврейская энциклопедия
  16. Ernst Doblhofer. Zeichen und Wunder (en alemany). Weltbild, 1990. 
  17. Plantilla:Книга
  18. Plantilla:Книга
  19. Vance, Donald R.. «Literary Sources for the History of Palestine and Syria: The Phœnician Inscriptions». The Biblical Archaeologist, 57, 1, 1994, pàg. 2–19. DOI: 10.2307/3210392.
  20. Pritchard, James Bennett. Recovering Sarepta, a Phoenician city: excavations at Sarafand, Lebanon, 1969-1974, by the University Museum of the University of Pennsylvania. Princeton University Press, 1978. ISBN 9780691093789.