Alfabet fenici
L' alfabet fenici data del segle XI abans de Crist i va néixer a partir de l'alfabet semític del nord. És un alfabet fonètic, que els grecs adaptaren a la seua pròpia llengua i, amb el temps, va servir de base per a tots els alfabets occidentals.[1]
Història [modifica]
Sovint se sol dir que els fenicis van inventar l'alfabet, no obstant això, el que van fer realment va ser regular-lo i difondre'l. Es té constància de l'existència d'un alfabet semític des del segle XVI aC, per unes inscripcions trobades al Sinaí.
L'alfabet fenici va ser adaptat pels grecs per a crear el seu alfabet. Al seu torn, aquest va ser adaptat, via els etruscs, pels romans per a crear el seu, que és la base de l'actual alfabet llatí.
Característiques [modifica]
L'alfabet fenici estava compost per 22 lletres i s'escrivia de dreta a esquerra, com l'àrab o l'hebreu actuals. Era un sistema simple, que permetia la difusió del coneixement i la cultura, al contrari del que passava en altres països, com a l'Egipte o la Xina, on només podien escriure i llegir una casta d'escribes.
El nom de les lletres fenícies no es coneix directament i se'ls atribueix el nom de les lletres hebrees. El significat de les lletres es refereix al que el logograma original representava. Molts d'aquests significats són meres hipòtesis, sovint atribuïbles al sentit que té el nom de la lletra en hebreu.
| Lletra | Nom | Significat | Transliteració | Caràcter corresponent en | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Hebreu | Àrab | Grec | Llatí | Ciríl·lic | |||||
| àlef | bou | ʼ | א | ﺍ | Αα | Aa | Аа | ||
| bet | casa | b | ב | ﺏ | Ββ | Bb | Бб, Вв | ||
| guímel | camell | g | ג | ﺝ | Γγ | Cc, Gg | Гг | ||
| dàlet | porta | d | ד | ﺩ | Δδ | Dd | Дд | ||
| he | finestra | h | ה | ﻩ | Εε | Ee | Ее, Єє | ||
| vau | ganxo | w | ו | ﻭ | (Ϝϝ), Υυ | Ff, Uu, Vv, Ww, Yy | Уу | ||
| zain | arma | z | ז | ﺯ | Ζζ | Zz | Зз | ||
| het | tanca | ḥ | ח | ﺡ | Ηη | Hh | Ии | ||
| tet | roda | ṭ | ט | ﻁ | Θθ | Фф | |||
| iod | braç | y | י | ﻱ | Ιι | Ii, Jj | Іі | ||
| caf | palma | k | כ | ﻙ | Κκ | Kk | Кк | ||
| làmed | punxa | l | ל | ﻝ | Λλ | Ll | Лл | ||
| mem | aigüa | m | מ | ﻡ | Μμ | Mm | Мм | ||
| nun | peix | n | נ | ﻥ | Νν | Nn | Нн | ||
| sàmec | peix | s | ס | س | Ξξ, (Χχ) | Xx | Хх | ||
| ain | ull | ʿ | ע | ﻉ | Οο | Oo | Оо | ||
| pe | boca | p | פ | ﻑ | Ππ | Pp | Пп | ||
| tsade | papir (planta) | ṣ | צ | ﺹ | Ϡϡ | Цц, Чч | |||
| cof | mico | q | ק | ﻕ | Ϙϙ | ||||
| reix | cap | r | ר | ﺭ | Ρρ | Rr | Рр | ||
| xin | dent | š | ש | ش | Σσ | Ss | Сс, Шш | ||
| tau | marca | t | ת | ﺕ | Ττ | Tt | Тт | ||
No apareixen totes les lletres de l'alfabet grec: se suposa que les lletres Υ, Φ, Χ, Ψ i Ω es van crear després d'haver manllevat les lletres fenícies.
Referències [modifica]
- ↑ Janer, Antoni. «L'ABC de l'alfabet». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 46-49. ISSN: 1695-2014.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: alfabet fenici |