Alfabet fenici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Relació amb altres alfabets. D'esquerra a dreta: llatí, grec, fenici, hebreu, àrab.

L'alfabet fenici data del segle XI abans de Crist i va néixer a partir de l'alfabet semític del nord. És un alfabet fonètic, que els grecs adaptaren a la seua pròpia llengua i, amb el temps, va servir de base per a tots els alfabets occidentals.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Sovint se sol dir que els fenicis van inventar l'alfabet, no obstant això, el que van fer realment va ser regular-lo i difondre'l. Es té constància de l'existència d'un alfabet semític des del segle XVI aC, per unes inscripcions trobades al Sinaí.

L'alfabet fenici va ser adaptat pels grecs per a crear el seu alfabet. Al seu torn, aquest va ser adaptat, via els etruscs, pels romans per a crear el seu, que és la base de l'actual alfabet llatí.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'alfabet fenici estava compost per 22 lletres i s'escrivia de dreta a esquerra, com l'àrab o l'hebreu actuals. Era un sistema simple, que permetia la difusió del coneixement i la cultura, al contrari del que passava en altres països, com a l'Egipte o la Xina, on només podien escriure i llegir una casta d'escribes.

El nom de les lletres fenícies presentes aquí es de fa uns 4000 anys aproximadament. Les reconstruccions que hi ha aquí es posen amb estrelletes (*). El significat de les lletres es refereix al que el logograma original representava. Molts d'aquests significats són meres hipòtesis, sovint atribuïbles al sentit que té el nom de la lletra en hebreu.

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici.
Lletra Unicode Nom Significat principal Fonema Equivalent al protocananeu Equivalent a l'hebreu Equivalent al siríac Equivalent a l'àrab Equivalent al grec Equivalent al llatí Equivalent al ciríl·lic
Aleph 𐤀 ʾalp bou ʾ [ʔ] Proto-semiticA-01.svg א ܐ Αα Aa Аа
Beth 𐤁 bēt casa b Proto-semiticB-01.svg ב ܒ ب Ββ Bb Бб Вв
Gimel 𐤂 gaml camell ɡ Proto-semiticG-01.svg ג ܓ ج Γγ Cc Gg Гг Ґґ
Daleth 𐤃 delt porta d Proto-semiticD-02.svg ד ܕ د Δδ Dd Дд
He 𐤄 he exhalació, pregària, finestra h Proto-semiticE-01.svg ה ܗ Εε Ee Ее Єє Ээ
Waw 𐤅‏‏‏‏‏‏ wau clau, ham w Proto-semiticW-01.svg ו ܘ و Ϝϝ

Υυ

Ff Uu Vv Yy Ww Ѵѵ Уу Ўў
Zayin 𐤆 zen arma z Proto-semiticZ-01.svg ז ܙ ز Ζζ Zz Жж Зз
Heth 𐤇 het No hi ha cap interpretació adequada. fletxa? escala? Nelumbo? Barrera? Paret? ħ Proto-semiticH-01.svg ח ܚ خ,ح Ηη Hh Ии Йй
Teth 𐤈 tet roda o signe "creu-sol". El signe "creu-sol" es troba sovint en gravats rupestres i amulets de tot el món, aproximadament des del segle X aC Proto-semiticTet-01.png ט ܛ ط Θθ (Ѳѳ)
Yodh 𐤉 yod y Proto-semiticI-02.svg י ܝ Ιι Ii Jj Іі Її Јј
Kaph 𐤊 kap palma (de la mà) k Proto-semiticK-01.svg כ ך ܟܟ ك Κκ Kk Кк
Lamedh 𐤋 lemda agullada l Proto-semiticL-01.svg ל ܠ ل Λλ Ll Лл
Mem 𐤌 mem aigua m Proto-semiticM-01.svg מ ם ܡܡ Μμ Mm Мм
Nun 𐤍 nun peix, anguila, serp n Proto-semiticN-01.svg נ,ן ܢ,ܢܢܢܢ Νν Nn Нн
Samekh 𐤎 semka No hi ha cap interpretació adequada. suport? pilar? s Proto-semiticX-01.png ס ܣ - Ξξ

Χχ

Xx Ѯѯ Хх
Ayin 𐤏 ʕeyn ull ʿ ʕ Proto-semiticO-01.png ע ܥ ع Οο Ωω Oo Оо
Pe 𐤐 pay boca p Proto-semiticP-01.svg פ ף ܦ ف Ππ Pp Пп
Sadek 𐤑 ade No hi ha cap interpretació adequada. papir? ham? caçador? SemiticTsade-001.png SemiticTsade-002.png צ,ץ ܨ ص Ϻϻ Цц Чч Џџ
Qoph 𐤒 qop No hi ha cap interpretació adequada. mico? l'ull de l'agulla? q Proto-semiticQ-01.svg ק ܩ ق Ϙϙ

Φφ Ψψ

Qq Ҁҁ
Res 𐤓 roš cap r Proto-semiticR-01.svg ר ܪ ر Ρρ Rr Рр
Sin 𐤔 xin dent š Proto-semiticS-01.svg ש ܫ ش Σσς Ss Сс Шш Щщ
Taw 𐤕 tau creu, signe t Proto-semiticT-01.svg ת ܬ ت ث Ττ Tt Тт
Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Faríngia Glotal
Tènue Emfàtica
Nasal m n
Oclusiva sorda p t k q ʔ
sonora b d ɡ
Fricativa sorda s ʃ ħ h
sonora z ʕ
Vibrant r
Aproximant l j w

No apareixen totes les lletres de l'alfabet grec: se suposa que les lletres Υ, Φ, Χ, Ψ i Ω es van crear després d'haver manllevat les lletres fenícies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Janer, Antoni. «L'ABC de l'alfabet». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 46-49. ISSN: 1695-2014.
  2. «fenici». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.