Alfabet siríac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llibre del segle XI escrit en la variant Serṭā del siríac.

L'alfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del segle I.[1]

Es tracta d'un abjad semític, directament derivat de l'alfabet arameu, i comparteix similituds amb l'alfabet fenici, l'hebreu, l'aràbic i l'alfabet tradicional mongol. Està compost per 22 lletres, i totes elles són consonants. De fet, tres de les lletres són mater lectionis, és a dir, més que ser una consonant representen un so vocàlic:

  • La primera lletra, Ālaph, que representa una pausa glotal, indica una vocal sigui al principi o a final d'una paraula;
  • La lletra Waw és tècnicament una w, tot i que pot representar els sons vocàlics i i e.
  • La lletra Yōdh representa la consonant y i també els sons vocàlics i i e.

El siríac s'escriu d'esquerra a dreta i és una escriptura cursiva.

’Ālap̄ Gāmal Dāla Wāw Zayn ē ē Kāp̄
ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟܟ
ܟ
Lāma Mīm Nūn Semka ‘Ē āē Qōp̄ Rēš Šīn Taw
ܠ ܡܡ ܢܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
ܡ ܢ

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet siríac Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Britannica - Syriac alphabet». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 16 juny 2012].