Alfabet siríac

Llibre del segle XI escrit en la variant Serṭā del siríac.

L'alfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del segle I.

Es tracta d'un abjad semític, directament derivat de l'alfabet arameu, i comparteix similituds amb l'alfabet fenici, l'hebreu, l'aràbic i l'alfabet tradicional mongol. Està compost per 22 lletres, i totes elles són consonants. De fet, tres de les lletres són mater lectionis, és a dir, més que ser una consonant representen un so vocàlic:

• La primera lletra, Ālaph, que representa una pausa glotal, indica una vocal sigui al principi o a final d'una paraula;
• La lletra Waw és tècnicament una w, tot i que pot representar els sons vocàlics i i e.
• La lletra Yōdh representa la consonant y i també els sons vocàlics i i e.

El siríac s'escriu d'esquerra a dreta i és una escriptura cursiva.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet siríac