Alfabet siríac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet siríac
Syriac Alphabet Sample.svg
Tipus
Llengües Arameu (Siríac Clàssic, Assiri neoarameu, Neoarameu caldeu, Turoio, Arameu palestí cristià), Àrab (Garshuni)
Període
Aproximadament des de l'any 200 aC i fins al dia d'avui.
Sistema Pare
Sistemes fills

Alfabet sogdià   →Orkhon (Turc)
    →Hongarès antic
  →Alfabet uigur
    →Escriptura mongol
Alfabet nabateu
  →Alfabet àrab

    →Alfabet N'Ko
ISO 15924 [[|Syrc, Plantilla:ISO 15924 Nombre - Plantilla:ISO 15924 Alias]], Plantilla:ISO 15924 nombre
Direcció Plantilla:ISO 15924 direcció
Unicode
Plantilla:ISO 15924 alias
Mapa Unicode
U+0700–U+074F

L'alfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del segle i.[1] Conté 22 lletres que provenen de l'alfabet arameu. És una escriptura cursiva, que s'escriu de dreta a esquerra.

L'alfabet siríac no conté les majúscules, és a dir, la primera lletra de la frase no es distingeix de totes altres lletres per mida. Per tant els noms propis no s'escriuen amb lletres especials.

ʔĀlap Bēṯ Gāmal Dālaṯ Wāw Zayn Ḥēṯ Ṭēṯ Yōḏ Kāp
ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟܟ
ܟ
Lāmaḏ Mīm Nūn Semkaṯ ʕĒ Ṣāḏē Qōp Rēš Šīn Ṯaw
ܠ ܡܡ ܢܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
ܡ ܢ

Variacions de l'alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

El tipus d'escriptura, en el qual van ser escrits els manuscrits més antics (fins al segle V), és conegut pel nom ʔesṭrangelå (prové del grec στρογγύλη ‛rodona’). Després de la divisió de l'Església Assíria Oriental en els nestorians i els jacobites cadascuna d'elles ha tingut el seu propi tipus d'escriptura.

Alfabet siríac oriental («nestorià», «caldeu» o «assiri») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com a una variant separada de l'alfabet siríac al segle VII. En siríac aquest tipus d'escriptura es diu madnḥāyā (literalment vol dir ‛oriental’). Per la forma de les lletres alfabet siríac oriental és més proper a l'ʔesṭrangelå, que l'alfabet siríac occidental.

Alfabet siríac occidental («jacobita» o «maronita») aquesta variació de l'alfabet siríac va aparèixer com a una variant separada de l'alfabet siríac als manuscrits siríacs des de finals del segle VIII. En el siríac (occidental) aquest tipus d'escriptura es diu serṭā (literalment vol dir ‛línia’), prové de serṭo pšiṭo ‛escriptura fàcil/habitual’.

Les lletres, com ja s'havia dit, marquen només les consonant, igual que en hebreu o en àrab. Als finals del segle VII o als principis del segle VIII, foren creades dos sistemes de vocalització de l'alfabet siríac. A l'orient s'utilitzà el sistema de vocalització, que feia servir els símbols que podien ser escrits tant a sobre de la lletra, com a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar vuit vocals, 4 llargues i 4 curtes. En canvi a l'occident els jacobites per representar les vocals utilitzaren variacions de les lletres gregues, que també podrien estar a sobre o a sota de la lletra. Aquests símbols s'utilitzaren per representar 5 vocals, sense comptar amb la seva llargada, però afegint-hi la vocal neutra.

Lletra ʔesṭrangelå (escriptura clàssica) madnḥāyā (escriptura oriental) Unicode Nombre Pronunciació
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
ʔĀlap Aramaic alap.png     SyriacAlaph.png SyriacAlaph2.png 1   ܐ 1 ʔ
o no es pronuncia
Bēṯ Aramaic beth.png Aramaic beth c.png   SyriacBeth.png SyriacBeth2.png   ܒ 2 fort: b
suau: β
Gāmal Aramaic gamal.png Aramaic gamal c.png   SyriacGamal.png SyriacGamal2.png   ܓ 3 fort: g
suau: ɣ
Dālaṯ Aramaic daleth.png     SyriacDalath.png     ܕ 4 fort: d
suau: ð
Aramaic heh.png     SyriacHe.png     ܗ 5 h
Wāw Aramaic waw.png     SyriacWaw.png     ܘ 6 consonants: w
mater lectionis: u i o
Zayn Aramaic zain.png     SyriacZayn.png     ܙ 7 z
Ḥēṯ Aramaic kheth.png Aramaic kheth c.png   SyriacKheth.png SyriacKheth2.png   ܚ 8
Ṭēṯ Aramaic teth.png Aramaic teth c.png   SyriacTeth.png SyriacTeth2.png   ܛ 9
Yōḏ Aramaic yodh.png Aramaic yodh c.png   SyriacYodh.png SyriacYodh2.png   ܝ 10 consonants: j
mater lectionis: i
Kāp Aramaic kap.png Aramaic kap c.png Aramaic kap f.png SyriacKaph.png SyriacKaph2.png SyriacKaph3.png ܟ 20 fort: k
suau: χ
Lāmaḏ Aramaic lamadh.png Aramaic lamadh c.png   SyriacLamadh.png SyriacLamadh2.png   ܠ 30 l
Mīm Aramaic meem.png Aramaic meem c.png   SyriacMeem.png SyriacMeem2.png   ܡ 40 m
Nūn Aramaic noon.png Aramaic noon c.png Aramaic noon f.png SyriacNun.png SyriacNun2.png SyriacNun3.png ܢ 50 n
Semkaṯ Aramaic simkath.png Aramaic simkath c.png   SyriacSimkath.png SyriacSimkath2.png / SyriacSimkath3.png   ܣ / ܤ 60 s
ʕĒ Aramaic ain.png Aramaic ain c.png   Syriac'E.png Syriac'E2.png   ܥ 70 ʕ
Aramaic payin.png Aramaic payin c.png   SyriacPe.png SyriacPe2.png   ܦ 80 fort: p
suau: f
Ṣāḏē Aramaic tsade.png     SyriacSadhe.png     ܨ 90
Qōp Aramaic qoph.png Aramaic qoph c.png   SyriacQop.png SyriacQop2.png   ܩ 100 q
Rēš Aramaic resh.png     SyriacResh.png     ܪ 200 r
Šīn Aramaic sheen.png Aramaic sheen c.png   SyriacSheen.png SyriacSheen2.png   ܫ 300 ʃ
Ṯaw Aramaic taw.png     SyriacTaw.png     ܬ 400 fort: t
suau: θ

1 Després de la Dālaṯ o Rēš, la ʔĀlap normalment te la forma normal en lloc de la forma final.

Lligadures[modifica | modifica el codi]

Nom ʔesṭrangelå madnḥāyā Unicode Descripció
Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
!Forma
normal
Final
lligada
Final
no lligada
  Aramaic lamadh alap.png     SyriacLamadhAlaph3.png       Lāmaḏ i ʔĀlap
adjuntades al final del mot
  Aramaic taw alap.png     SyriacAlaph.png SyriacTaw.png SyriacTawAlaph.png SyriacTawAlaph2.png / SyriacTawAlaph3.png   Ṯaw i ʔĀlap
adjuntades al final del mot
        SyriacHeYodh.png       Hē i Yōḏ
adjuntades al final del mot

Diacrítica[modifica | modifica el codi]

L'alfabet siríc a Unicode[modifica | modifica el codi]

L'interval Unicode del siríac és U+0700 ... U+074F.

    0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
700   ܀ ܁ ܂ ܃ ܄ ܅ ܆ ܇ ܈ ܉ ܊ ܋ ܌ ܍ ܎ ܏
710   ܐ ܑ ܒ ܓ ܔ ܕ ܖ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܜ ܝ ܞ ܟ
720   ܠ ܡ ܢ ܣ ܤ ܥ ܦ ܧ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ ܭ ܮ ܯ
730   ܰ ܱ ܲ ܳ ܴ ܵ ܶ ܷ ܸ ܹ ܺ ܻ ܼ ܽ ܾ ܿ
740   ݀ ݁ ݂ ݃ ݄ ݅ ݆ ݇ ݈ ݉ ݊ ݋ ݌ ݍ ݎ ݏ

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

  • Дирингер Д, Алфавит. — М.: Едиториал УРСС, 2004.
  • Фридрих И. История письма. — М.: Едиториал УРСС, 2004.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet siríac


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Britannica - Syriac alphabet». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 07 febrer 2015].