Alfabetisme
L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les;[1] és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans".[2]
L'alfabetisme és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l'accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera el aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults i equival als primers cursos de l'educació primària.
Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del 1962 i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al segle XIX. La UNESCO, en la sessió de la conferència general del novembre de 1960, llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'ONU del desembre de 1961 hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats.[1]
Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del "tercer món", i en aquests països, també existeixen grans diferències entre homes i dones, que són les que sovint tenen menys accés a l'ensenyament. Segons la Unesco, es calcula que l'any 2000 hi havia uns 90 milions de persones analfabetes. L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els països de l'antic bloc soviètic són dels que més esforços van fer en aquest camp.
Determinats tècnics diferencien entre analfabetisme i il·letrisme. Una persona il·letrada pot entendre un missatge senzill, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (manca de vocabulari). L'il·letrisme és molt més difícil de mesurar i afecta també zones desenvolupades. Està molt relacionat amb la qualitat de l'educació.
El Dia internacional de l'alfabetització se celebra el dia 8 de setembre.
Taula de continguts |
[modifica] Alfabetització arreu del món
Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del tercer món, i en aquests, també entre homes i dones (que sovint tenen menys accés a l'ensenyament). Es calcula que a l'any 2000 hi havia uns 90 milions de persones analfabetes, segons la UNESCO. L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els antics països del comunisme són els que més esforços han fet en aquest camp. L'alfabetisme és un dels indicadors que es té en compte per calcular l'Índex de Desenvolupament Humà
| Estimació del percentage de la població alfabetitzada (Font: OCDE) |
||
| 1970 | 2000 | |
| Món | 63% | 79% |
| Països desenvolupats i en procés d'industrialització | 95% | 99% |
| Països menys desenvolupats | 47% | 73% |
| Països en vies de desenvolupament sense litoral | 27% | 51% |
[modifica] Tendències
La tendència tradicional parteix del reconeixement de les lletres i, associant cada fonema i la seva grafia, arribar a desxifrar les paraules i les frases. És el mètode usual de les escoles amb els nens. Altres, però, opinen que amb adults és millor usar paraules significatives per estimular-los, ja que la capacitat d'aprenentatge acostuma a ser menor que la dels infants. Sovint les paraules es recolzen en objectes reals o il·lustracions per aclarir el seu significat. El coneixement de l'entorn, que és molt més gran que el dels nens, ajuda a avançar més ràpidament.
Un problema afegit és quan l'alumne desconeix l'idioma i ve d'una altra cultura, com passa amb el fenomen de la immigració. En aquest cas l'aconsellable és ajudar a correlacionar allò après amb la llengua d'origen.
El nou repte que se'ns planteja és usar les noves tecnologies per evitar la fractura digital que pot suposar la Societat de la Informació.
[modifica] Dades sobre alfabetització
L'Enquête internationale sur l'alphabétisation des adultes ("Enquesta internacional sobre alfabetització d'adults" en francès) es va dur a terme conjuntament per diversos països al llarg de la tardor del 1994.[3] El seu objectiu era establir els perfils comparables d'alfabetització, sense tenir en compte les fronteres nacionals, la llengua i la cultura.
L'any 2003, l'Enquête sur la littératie et les compétences des adultes (Estudi i l'alfabetització d'adults (ELCA)), és un projecte conjunt del Govern del Canadà, del National Center for Education Statistics (NCES) dels Estats Units i l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE). Aquesta iniciativa ha permès prendre el pols d'aquests països. Aquestes enquestes proporcionen una gran quantitat d'informació sobre la situació i proporcionar una millor comprensió de l'alfabetització, que va ser difícil de mesurar a partir de les dades del cens, que consisteix a mesurar la no-escolarització i l'alfabetització. Les enquestes en 22 països el 1994, o d'11 països el 2003, han recollit dades sobre les següents competències i habilitats: comprensió de textos, lectura, escriptura, aritmètica, i el 2003 també l'ajuda a la resolució de problemes. Amb aquests dos estudis, es pot veure l'evolució que s'ha produït en un període de 10 anys. El 2003, un sobremostreig de determinades poblacions proporcionà un retrat més matisat d'una realitat complexa.
[modifica] Alfabetització digital
El nou repte que se'ns planteja quant a l'alfabetisme és el desconeixement de les noves tecnologies de la comunicació per part de grans sectors de la població. És el que també es coneix com fractura o bretxa digital. Aquest terme també es pot utilitzar per referir-se a les diferències d'accés a la societat de la informació entre diferents regions o països.[4]
En el món acadèmic existeix un antic debat sobre què és i en què ha de consistir l'alfabetització digital. No existeix un clar acord sobre com haguérem de cridar al procés d'acostament dels ciutadans a les tecnologies de la informació i el coneixement: Alfabetització digital, informacional, computacional, tecnològica, electrònica, etc., són alguns dels termes que es remenen i cada autor introdueix matisos característics per a diferenciar uns d'uns altres.
Per tant, podem entendre per Alfabetització Digital el procés d'adquisició dels coneixements necessaris per a conèixer i utilitzar adequadament les infotecnologies, i de les NTIC (recursos i eines tecnològiques poden ser aquestes físiques o no) i poder respondre críticament als estímuls i exigències d'un entorn informacional cada vegada més complex, amb varietat i multiplicitat de fonts, mitjans de comunicació i serveis.
L'alfabetització digital amb un doble objectiu: superar la bretxa digital i fomentar la integració, ocupabilitat i socialització d'aquestes persones en la societat. La persona participant s'apropia dels coneixements i l'ús adequat de l'ordinador per a construir una societat interactiva, basada principalment en el treball cooperatiu i d'equip des de la dinàmica d'equitat i d'inclusió dels *telecentres. En aquest sentit, ja no ens referim a alfabetització digital sinó a educació digital.
En aquest sentit, l'alfabetització digital es basa en l'educació en valors *i fomentant actituds crític-reflexives amb la realitat. És també una oportunitat per a millorar la qualitat de vida de les persones descobrint talents i habilitats que li servisquen en el desenrotllament de la vida quotidiana. El paper de la persona dinamitzadora és el de guia i transmissor de coneixements de forma atractiva i fàcil i incentiva la formació permanent de les persones.
És un terme que posa èmfasi en la lecto-escriptura. S'aprenen nous llenguatges i les capacitats que es requereixen per a estar alfabetitzat digitalment són semblants a les tècniques de lecto-escriptura.
En definitiva, estar alfabetitzat digitalment seria posseir la capacitació imprescindible per a sobreviure en la Societat de la Informació i poder actuar críticament sobre ella. Es tracta d'atendre a les fins últimes de l'educació com eina de transformació social.
Per tot això, la fiap aposta per un model d'alfabetització digital multidimensional, actiu i dinàmic,[5] amb un rerefons ètic-polític fonamental, que va molt més allà de la simple adquisició de destreses per a utilitzar l'ordinador o qualsevol altre dispositiu per a accedir a la xarxa i que, per tant, transcendeix àmpliament el camp de la informàtica. Un concepte que requereix habilitats i coneixements, però també conscienciació i actituds crítiques. En aqueix sentit, s'acosta al concepte d'alfabetització informacional, entesa com la capacitat per a accedir i usar de manera reflexiva, crític i intencional la informació.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Alfabetització». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 25 de juliol de 2009].
- ↑ «Rapport Final de la Cinquieme Conference Internationale sur l'Education des Adultes» (en francès). UNESCO. [Consulta: 25 de juliol de 2009].
- ↑ «Enquête internationale sur l'alphabétisation des adultes» (en francès). Statistique Canada. [Consulta: 25 de juliol de 2009].
- ↑ «Augmenta la bretxa digital entre Espanya i la mitjana de la UE». El Periódico, 15-12-2011. [Consulta: 17-02-2012].
- ↑ Fiap
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina oficial de la Unesco. Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
- Societat de la Informació (català)
- Base de dades sobre alfabetització dels adults (francès)
