Alfabetització mediàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alfabetització mediàtica o educació en comunicació correspon al procés d'accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicació en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans a qüestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. L'educació i l'alfabetització en mitjans de comunicació proporciona eines per ajudar la ciutadania a analitzar críticament missatges amb l'objectiu de detectar propaganda, censura i prejudicis en els mitjans, entre altres coses. L'alfabetització en mitjans de comunicació aspira a permetre que tothom sigui un creador hàbil i productor de missatges de mitjans de comunicació, que els faciliten una comprensió pel que fa a les possibilitats i limitacions de cada medi. El propòsit de l'alfabetització mediàtica o educació en comunicació ha de transformar el procés de consum de mitjans de comunicació en un procés actiu i crític. En definitiva, doncs, busca dotar l'alumnat del coneixement crític sobre els mitjans de comunicació en general i aconseguir així que tinguin sobre els mitjans la mateixa mirada crítica i reflexiva que sobre altres actes disciplines comunicatives com per exemple la literatura perquè s'entén que els mitjans audiovisuals tenen tanta o més influència que els escrits.Alguns mitjans de comunicació, com la televisió pública catalana, també han volgut contribuir a l'Educació en Comunicació.[1]

L'educació en comunicació al currículum escolar[modifica | modifica el codi]

L'educació en comunicació ja forma part dels currículums d'ensenyament de molts països arreu del món (com Suècia, Finlàndia o Dinamarca a Europa o Canadà i EUA a Nord-amèrica) i ha estat recomanat per la Unió Europea a tots els seus membres d'incloure-la als seus currículums.[2] A Catalunya encara no s'hi ha inclòs, tot i que hi ha diferents col·lectius com la Xarxa d'Educació en Comunicació, AulaMèdia o el CAC que ho demanen des de fa anys i que s'ha portat la petició fins al Parlament de Catalunya i el Síndic de greuges.[3] També a la resta de l'Estat hi ha col·lectius que treballen per l'educació en comunicació.[4] L'educació en comunicació inclou l'anàlisi crítica de antèries com la publicitat, els informatius, les telesèries, el cinema, els videojocs, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format]http://comunicacio21.cat/2011/12/tv3-contribueix-a-l%E2%80%99educacio-en-comunicacio-amb-un-web/
  2. www.aulamedia.org/07/aambros2.html
  3. [enllaç sense format]http://aulamedia.wordpress.com/2009/01/25/resolucio-del-sindic-de-greuges/
  4. [enllaç sense format]http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/files/adjuntos/Una%20educaci%C3%B3n%20en%20comunicaci%C3%B3n%20para%20promover%20la%20interacci%C3%B3n%20social.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabetització mediàtica Modifica l'enllaç a Wikidata