Alfara de la Baronia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfara de la Baronia
Escut d'Alfara d'Algimia
(En detall)
Localització

Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Alfara de la Baronia vista des de Torres Torres
Alfara de la Baronia vista des de Torres Torres
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
La Baronia
Sagunt
Gentilici Alfarenc, alfarenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 11,71 km²
Altitud 70 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
568 hab.
48,51 hab/km²
Coordenades 39° 45′ 47″ N, 0° 21′ 20″ O / 39.76306,-0.35556Coord.: 39° 45′ 47″ N, 0° 21′ 20″ O / 39.76306,-0.35556
Distàncies 43 km de València
15,5 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
José Emiliano Terrádez Navarro (PP) (2007)
Codi postal 46594
Codi territorial 46024
Festes majors Darreries d'agost i principis de setembre
Patró/Patrons Sant Agustí i Mare de Déu dels Afligits
Web

Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu en divideix el terme municipal en dues meitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m.), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i quelcom d'espart.

S'arriba a Alfara des de València per l'A-23; cal prendre l'eixida núm. 14 de dita autovia i, tot seguit, la CV-327, la qual travessa primerament la localitat veïna d'Algímia d'Alfara i, un kilòmetre després, està Alfara.

Història[modifica | modifica el codi]

La zona ja estava poblada durant l'època ibera, perquè s'han trobat en el seu terme restes arqueològiques de forns ibers i també gran quantitat de ceràmica.

En època romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia a l'Ager Saguntinus. La zona no va patir, en el segle V, ni la invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es va mantindre inalterada des de la crisi de l'imperi Romà, (segle III) moment en què la població de l'Ager Saguntum es va recloure a les viles rurals, fins a la invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el 1233, el rei Jaume I va arribar –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Després de la conquesta cristiana, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algímia, passà a formar part de la baronia de Torres Torres. El 1249, Jaume I en va fer donació a Gauteri Romà, donació que no va poder ser efectiva perquè el baró no residia a Torres Torres, de manera que va continuar subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es va fer efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia va passar a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i els Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

El 1609, Alfara va quedar despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li va ser atorgada nova carta pobla, essent baró de Torres Torres Miquel Vallterra. Els nous pobladors hi arribaren des de Torres Torres i Almàssera, principalment.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
548 534 522 509 499 502 488 487 498 520 562

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment estava basada en l'agricultura. Les terres de secà produïen garrofes, ametlles i olives, sobretot. Les de regadiu, taronges, cireres, nespres i algunes llimes. Actualment, a pesar d'haver augmentat la superfície dedicada al cultiu de la taronja perquè s'hi han fet algunes modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, la indústria ja no és tampoc el motor de l'economia local, ja que les dues fàbriques que hi havia, una dedicada a la producció de materials de construcció, i l'altra de paper, han estat tancades. En l'actualitat s'hi manté un magatzem de taronja, i la major part de la població en edat activa treballa en diverses activitats en altres poblacions.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Edifici construït a les darreries del segle XVII. El seu element més destacable és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples d'aquesta tipologia al País Valencià. La seua planta és d'una nau i quatre capelles laterals, dues a cada costat. L'exterior de l'edifici va ser restaurat el 1999, retornant-li la seua fesomia original. L'interior, però, conserva molts pocs elements originals, ja que es decorà el 1962 sense un criteri massa clar i recentment s'hi ha afegit un retaule d'escaiola.
  • Església de Sant Agustí. Hi ha notícies d'aquest edifici des de final del segle XVI, però són poc concretes i només donen referències de despeses de manteniment del culte i algunes reparacions puntuals de l'edifici. Per un inventari de la segona mitat del segle XVIII, pot deduir-se que era un edifici menut, amb presbiteri, una nau i tres capelles a cada costat de dita nau. El 1799 es va decidir ampliar-la, i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del creuer, del nou presbiteri, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, es va encarregar al mateix mestre d'obres la unificació ornamental de l'edifici en estil jònic, resultant un edifici d'estil neoclàssic vertaderament representatiu d'aquest estil (tot i que una falsa i equivocada restauració l'ha deteriorat considerablement). Al seu interior cal destacar l'obra pictòrica, realitzada al fresc, de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, La comunió de la Mare de Déu, L'oració a l'hort de Getsemaní, L'al·legoria de l'Eucaristia, La visió de sant Joan Baptista, El sopar a ca Llàtzer i L'assumpció de Mare de Déu, ocupen la volta del presbiteri, creuer i nau central, respectivament; Sant Agostí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs d'Aquino i Sant Bonaventura estan representats a les petxines de la cúpula. Hi ha, a més, quatre tondos damunt les dues portes del presbiteri i la de la sagristia i capella de la comunió, un sant a la trona, i El baptisme de Crist a la pila baptismal.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • La cisterna. Construcció tradicional amb aljub descobert per a abastir-se de l'aigua de la Séquia Major de Sagunt. La tradició local conta que aquesta cisterna va estar construïda a final del segle XVIII, durant l'etapa del govern del comte de Floridablanca, qui va alliberar el poble del pagament de l'impost de la seda per tal que els alfarencs poguesen recollir fons per a la construcció. Una recent restauració ha acondicionat la seua fesomia original.

Festes patronals[modifica | modifica el codi]

Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última setmana d'agost i la primera de setembre.

  • Festa de sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
  • La Mare de Déu dels Afligits se celebra el dia 8 de setembre -antigament era el 14 de dit mes-. La vespra de la festa, la imatge de la Mare de Déu s'abaixa des de l'ermita al temple parroquial, en una vistosa processó anomenada tradicionalment "l'abaixâ". Fins no fa encara massa temps, durant aquesta processó s'encenien fogueres a la muntanya, botant foc als fenassos que creixen a la mateixa muntanya. Els ecologistes han fet que dit costum ja no es practique.

El canvi de nom[modifica | modifica el codi]

El nom d'Alfara d'Algimia fou canviat pel d'Alfara de la Baronia mitjançant un referèndum celebra el març de 2009 entre els veïns del municipi. Aquest canvi es deu a les tradicionals confusions amb el municipi veí d'Algímia d'Alfara, pel que els alfarers varen decidir entre el triat Alfara de la Baronia o el d'Alfara del Palància.[2] Amb el 51% de participació, més del 80% del cens es decantà pel nom que finalment l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va ratificar.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfara de la Baronia
Vegeu texts en català sobre Alfara de la Baronia a Viquitexts, la biblioteca lliure.