Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca

(En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Nord
Palau dels Cruïlles, a la Plaça Major d'Alfara
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Mancomunitat del Carraixet Montcada (Horta Nord)
Gentilici	Alfarer, alfarera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	2 km²
Altitud	35 msnm
Població (2011)   • Densitat	3.201 hab. 1.600,5 hab/km²
Coordenades	39° 32′ 37″ N, 0° 23′ 06″ O
Distàncies	7 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV, 6 PP, 1 BNV Adrián Carsí Serra (PP)
Codi postal	46115
Festes majors	Agost
Patró/Patrons	Sant Joan de Ribera
Web	http://www.alfaradelpatriarca.es/

Alfara del Patriarca és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

L'escàs terme municipal de dos km² està situat en l'Horta de València. Per això els accidents geogràfics són mínims sent tot ell pràcticament pla estant situat el nucli urbà a una altitud de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet que travessa el terme municipal de nord a sud a escassa distància del nucli urbà. A pesar que normalment es troba sec la gran grandària de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quan es produisquen episodis de fortes plujes a la tardor, salvaguardant-se el poble mitjançant l'obra històrica del "Paretó". També és destacable que el terme municipal es troba solcat per la Sèquia Reial de Montcada.

Límits

Limita amb Foios, Montcada (amb la qual forma una conurbació), Vinalesa i València.

Accés

S'accedix a Alfara del Patriarca des de València per la carretera CV-315, també anomenat camí de Montcada; la mateixa conduix fins a l'eixida 488 de l'autovia A-7, a escassos quilòmetres.

A la veïna Montcada trobem l'estació de Montcada-Alfara de la Línia 1 de Metro de València, que comunica el municipi amb València i amb Bétera fins a Castelló de la Ribera.

Història

Històricament va pertànyer a la família del Cruïlles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Ribera. La seua toponímia reflexa el seu origen àrab, el significat de la qual no es coneix. El seu nom medieval era Alfara, nom que experimentà diverses mutacions, com ara: Alfara dels fumerals (per la seua gran quantitat de fàbriques de rajoles o bòbiles, Alfara de la llibertat (durant la segona República), Alfara de l'Horta (per la comarca a què pertany). La seua economia, actualment, està basada en l'agricultura i els serveis. Al seu terme s'ha establert la universitat privada Cardenal Herrera-CEU. Compta, entre els monuments més destacats, amb un palau gòtic, un convent del s. XIV, de sant Dídac, de l'ordre franciscana i actualment abandonat, el campus de la universitat, el teatre municipal conegut com el Teatret, o un mur d'origen incert: el paretó dels moros, que amb la seua fàbrica actual es remonta a finals del segle XVIII, si be està documentada l'existència d'altres murs anteriors sobre el mateix emplaçament. El seu terme limita amb la vila de Montcada, amb Vinalesa i amb València.

Demografia

Compte amb una població de 2.858 habitants en 2007. El nucli urbà es troba conurbat al de Montcada i aquest al de la pedania valenciana de Massarrojos formant una ciutat de fet de gairebé 25.000 habitants.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.342	1.575	1.810	2.230	2.272	2.349	2.508	2.777	2.851	2.818	2.683	2.801	2.858

Economia

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu destacant els tarongers i llimeres, les creïlles, la dacsa i diversa hortalisses.

No obstant en l'últim segle s'ha desenrotllat una xicoteta indústria especialitzada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Silvino Palau Roig	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Adrián Carsí Serra	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Fernando Brosell Esteban	PP
1991 - 1995	Fernando Brosell Esteban	PP
1995 - 1999	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Enrique Miguel Cuñat Sesé	PSPV-PSOE
2011 - ara	Adrián Carsí Serra	PP

Monuments

Casa de la Sirena

• Església de Sant Bertomeu. Edifici barroc edificat en 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jáfer.
• Casa de la Sirena. Declarada bé d'interés cultural, és una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el nucli urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perquè en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la façana es troba en un relatiu bon estat l'abandó de la finca està fent que es deteriore ràpidament.
• Palau de Cruïlles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de què només queda una i tres plantes, es troba situada en el centre del nucli urbà. Es troba en molt bon estat de conservació encara que ha patit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat Monument d'Interés Cultural.
• Església del convent de Sant Dídac. Església de l'antic convent de franciscans observants fundat el segle XVI. Amb la desamortització va ser adquirit per la família Moroder qui hi va instal·lar una fàbrica de llumins "El Globo". Es conserva un rellotge de sol en una de les façanes del campanar.
• El Paretó. Dic de contenció bastit al segle XVIII que es conserva en la part del Carraixet que llinda amb el poble.

Festes

Se celebren durant la segona desena d'agost en honor a Sant Bartomeu.

Fills il·lustres

En aquest poble va nàixer el compositor valencià Manuel Palau i Boix, que fou conegut a tota Europa. Altres autors nascuts al poble són el pintor Enric Català, el dramaturg Manuel Molins i els escriptors Pau Marquès, Maria Carme Arnau i Orts i Alfons Navarret.

Enllaços externs

Joc de pilota (1881) de Josep Bru i Albinyana, mostrant el carrer Major d'Alfara del Patriarca

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.