De Viquipèdia

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Està situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres).

Entre el patrimoni d'interès d'Alfarràs trobem l'església vella de Sant Pere, d'interessant portalada, el molí de farina i la seua bassa i el pont vell sobre el riu, volat en part durant la guerra.

Alfarràs és poble "d'aigua, fil i préssecs", elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida.

L'aigua és la del canal o seclla de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna, que rega la seua horta.

Els préssecs són els "del Ribagorçana", amb Q de qualitat reconeguda.

Les carretes son les de Binèfar a Balaguer i de Lleida a la Val d'Aran, que han convertit Alfarràs en lloc de pas per a molta gent.

I el fil és l'element que manca, el que deixa coix Alfarràs en relació amb el seu passat i el seu futur. Les fàbriques de filatures, la Cassals ("de dalt") i la Viladés ("de baix"), aquesta última amb 115 d'història van tancar durant l'any 2005.

Alfarràs forma municipi amb Andaní, nucli de població unit ja amb el primer.

Alfarràs compta amb un CEIP ("Pinyana"), amb un sub-CAP, amb l'Escola de Capacitació Agrària, un poliesportiu, una ràdio municipal (que forma part d'EMUN Terres de Ponent), una llar d'infants...

No es pot deixar de comentar en aquesta ressenya la "manera de ser" d'Alfarràs, sempre lluny dels paràmetres més estereotipats i urbanites de poble, amb unes relacions interpersonals més aviat paregudes a les d'una localitat de població ampliament major. Clarament diferenciat de pobles veïns per aquest fet, això, provoca situacions curioses i atípiques, però també un esperit de capitalitat i centralització gens habitual en un poble que ha passat per revesos econòmics tan durs en els últims anys.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Demografia 2 Festes i fires 2.1 ALTRES FESTES 3 Curiositats 3.1 Enllaços externs

[edita] Història

L 'origen d 'Alfarràs pot estar en el seu actual emplaçament, de l' època romana, si bé hi ha un emplaçament més al sud, Sant faduc, que podia tenir una població anterior. Segons Lladonosa, la trama urbana del nucli antic és inequívocament àrab.

Al 1147 les tropes de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d' Aragó Guanyaren les terres per als regnes cristians, i va donar les terres d' Alfarràs i Almenar a cent homes de Balaguer, tal com consta en un pergamí datat l' any 1148. Al segle XIV el monestir de Sant Hilari de Lleida adquereix el senyoriu d' Alfarràs i Andaní. A finals del segle XIV aquest Monastir es devilita i es veu obligat a vendre el molí d' Alfarràs mitjançant el contracte amb la Paeria de Lleida al 1400.

Posteriorment la Paeria vengué la seva jurisdicció sobre Alfarràs amb tots els seus veïnts, va costar 50.000 sous, llavors el poble tenia de 12 a 15 cases i uns 70 habitants. La comunitat estava regida per un "Vatlle" i tres jurats que depenien del senyor.

Així va començar el senyoriu de la casa dels Boixadors que tenia Boix en el seu escut d' armes. Boix que encara figura a l' actual escut d' Alfarràs. Al 1601 el senyoriu passa a la casa Desvalls, i un segle després el senyoriu esdevé marquesat, amb el mateix llinatge, que encara perdura. Alfarràs està situat molt aprop d'una de les entrades naturals a Catalunya: el pas de Coll de Foix per on entraren el 1462 les tropes de Joan II d'Aragó camí de Balaguer ciutat de la seva senyoria.

El 1897 el Marqués d' Alfarràs va construir les fàbriques de filats, primer Viladés SA i a l' any següent Casals SA, que en un principi van ser llogades i que al 1919 es van vendre juntament amb les turbines. Aquestes fàbriques varen marcar la vida d' Alfarràs. Entre 1945 i 1950 es descobreixen les excel·lents condicions que reuneixen l'horta d' Alfarràs de cara a la producció fruitera especialment del préssec, la pera i la poma. Actualment els trets característics d' Afarràs es defineixen per la presencia de les fàbriques, un important sector serveis, que aprofita la condició de cruïlla de carreteres, hosteleria, comerç i l'agricultura que gaudeix de la immillorable qualitat i quantitat que ofereix la Sèquia de Pinyana i el Canal d' Aragó i Catalunya.

Informació extreta de: http://alfarras.ddl.net/histori.htm

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 19 29 31 88 422 1.276 604 586 741

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.062 1.098 1.541 1.746 1.709 2.730 3.126 3.154 3.121

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 3.017 3.059 2.947 2.922 2.905 2.974 3.137 3.274 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Festes i fires

Sant Pere 29 de Juny, Festa major d'estiu

 Sant Sebastià 20 de Gener, Festa Major d' hivern  
 
 Sant Llorenç 8 d' Agost, Andaní  
 
 Sant Nicolau 6 de Desembre, Andaní 
 
 Fira del Préssec del Ribagorçana 2n Diumenge d' Octubre  
  

[edita] ALTRES FESTES

Processó Diumenge de Rams Festa major de Sant Pere Processó Diumenge de Rams

    Diada de Catalunya  
 Jornades lúdiques-Culturals (primavera)  
 Col.laboració amb l' Assosació Mulla't 
 Col.laboració amb la Marató de TV3  
 Processó de Reis  
 Sardanes a la fresca  

[edita] Curiositats

El nom d'aquesta localitat, Alfarràs, apareix als inicis de la pel·lícula "Dies d'Agost".

El grup de teatre l'Acudit d'Alfarràs va celebrar al 2008 el seu 25é aniversari amb un cap de setmana plé de jornades i activitats teatrals. Un dels plats forts va ser la representació del musical "El Mikado", amb la col·laboració de la companyia de teatre professional Zum-Zum Teatre de Lleida.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Segrià
Aitona | els Alamús | Albatàrrec | Alcanó | Alcarràs | Alcoletge | Alfarràs | Alfés | Alguaire | Almacelles | Almatret | Almenar | Alpicat | Artesa de Lleida | Aspa | Benavent de Segrià | Corbins | Gimenells i el Pla de la Font | la Granja d'Escarp | Llardecans | Lleida | Maials | Massalcoreig | Montoliu de Lleida | la Portella | Puigverd de Lleida | Rosselló | Sarroca de Lleida | Seròs | Soses | Sudanell | Sunyer | Torre-serona | Torrebesses | Torrefarrera | Torres de Segre | Vilanova de Segrià | Vilanova de la Barca

Aquest article sobre el Segrià és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.