Alfarrasí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfarrasí
Localització

Localització d'Alfarrasí respecte del País Valencià Localització d'Alfarrasí respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Alfarrasiner, alfarrasinera
Predom. ling. Valencià
Superfície 6,4 km²
Altitud 200 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
1.299 hab.
202,97 hab/km²
Coordenades 38° 54′ 15″ N, 0° 29′ 46″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.90417 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.90417, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 54′ 15″ N, 0° 29′ 46″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.90417 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.90417, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Organització
Nuclis

1

Alfarrasí és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts

[modifica] Història

D'origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins el 1542, de Benigànim. Fou lloc de moriscos i amb la seua expulsió romangué pràcticament despoblada fins el 1625. A mitjan segle XVIII va ser venuda en pública subhasta a la casa de Fuenteclara per poder pagar els seus creditors. El 1813, els francesos van instal·lar-hi un destacament militar en una zona que hui en dia es diu "La Bateria". De 1822 a 1833, amb la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.

[modifica] Economia i demografia

Les primeries del segle passat va sofrir l'emigració vers Amèrica del Sud, però en la dècada dels seixanta la implantació d'indústria tèxtil i plàstic va fer créixer de nou la població, que en 2002 abasta els 1.256 habitants (1.258 en 1986), de gentilici alfarrasiners. En el cens de 2001 un 84,11% dels habitants declararen saber parlar valencià.

[modifica] Patrimoni cultural i festes

Hi ha l'església de Sant Jeroni i l'ermita del Crist de l'Agonia, de 1739 com a exponents del seu passat arquitectònic.

S'hi celebren, per l'agost, com a la resta de la comarca festes de Moros i Cristians. El diumenge de Resurrecció hi ha la tradició, d'antiguitat desconeguda, de l'Angelet de la Corda; una xiqueta menuda es traslladada amb cordes per un corredor i li treu el vel a la Mare de Déu, anunciant la resurrecció del seu fill.

[modifica] Política

El seu ajuntament està governat pel PP amb 6 regidors per 3 del PSPV.

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües