Alfauir

Alfauir

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Alfauirenc, alfauirenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	347.600,00
Superfície	6,20 km²
Altitud	75 msnm
Població (2011)   • Densitat	439 hab. 70,81 hab/km²
Coordenades	38° 55′ 40″ N, 0° 15′ 09″ O
Distàncies	81,5 km de València 9,7 km de Gandia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV i 3 PP Marcos Garcia Tudela (PSPV)
Codi postal	46725
Festes majors	Primera setmana de setembre
Web	Ajuntament d'Alfauir

Alfauir és un municipi valencià de la comarca de la Safor.

Geografia

Situat a la vall del Vernissa, entre les serres d'Ador i Falconera. El petit terme d'escassos 6 Km² de superfície el creua el riu Vernissa, afluent del Serpis, que diferencia molt bé dues parts: una al nord más plana i presidida pel monestir de Sant Jeroni, i al sud on trobem el nucli de població a les faldes de la serra d'Ador. Les principals altures de la qual són el Castells (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.).

Diversos barrancs creuen i drenen el territori, tots procedents de la serra d'Ador, com el barranc de la Daia que separa Alfauir de Ròtova (al nord), o el del Murtar o d'Alfauir que frega el poble per l'est.

Límits

Ròtova	Palma de Gandia
Almiserà		Ador Palma de Gandia
Castellonet de la Conquesta	Ador	Ador

Accés

S'accedeix a Alfauir per la CV-60 que transcorre a escassa distància del nucli, entre aquest i el de Ròtova. També creua el terme municipal l'antic Camí Reial de Xàtiva.

Història

Té l'origen en un alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Del segle XV al XVII hi exercia el senyoriu el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2009	2011
296	287	317	343	356	357	356	381	402	437	451	439

Economia

Els cultius de secà estan dedicats al garrofer en la seva major part, també hi ha vinyes moscatell, oliveres i ametllers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en època de pluges les recull mitjançant un assut, i després es distribuïx per una sèquia mare als termes de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu són els tarongers, hortalisses i llegums. La part no conreada del terme està coberta de pins i matoll.

El sector nord del terme constituïx el territori de l'antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa gairebé el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. La resta està molt repartit, sent directament treballat pels seus propietaris.

Existeix una mina de guix al terme municipal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Faus Balbastre	AEAD
1983 - 1987	Simeón Crescencio Faus	PSPV
1987 - 1991	Josep Buigues i Fornés	PSPV
1991 - 1995	Josep Buigues i Fornés	PSPV
1995 - 1999	Josep Buigues i Fornés	PSPV
1999 - 2003	Teresa Burguera Balbastre	PP
2003 - 2007	Providencia Martínez García	PSPV
2007 - 2011	Teresa Burguera Balbastre	PP
2011 - ara	Marcos Garcia Tudela	PSPV

Monuments

San Jeroni de Cotalba

• Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alons d'Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista, ja que la seua edificació es va dilatar al llarg de tres segles. Fou exclaustrat el 1836 i venut a un particular. El seu estat de conservació és excel·lent i actualment, es pot visitar la major part del monument.
• Església de la Mare de Déu del Roser de 1930 i restaurada en 1990.
• Castell de Palma, del segle XI, solament resten les deixalls.

Festes i celebracions

Les Festes patronals es dediquen a la Mare de Déu del Roser i es celebren la darrera setmana d'agost i la primera de setembre, amb diferents activitats populars com campionats de raspall, revetlles i cercaviles, sense oblidar les de caràcter més religiós com les processons i misses.

Fills il·lustres

• Salvador Cardona i Balbastre (Alfauir, 1901 - València, 1985) fou un ciclista guanyador d'una etapa al Tour de França. El 26 de febrer de 1954 es nacionalitzà francès.

Bibliografia

• Jesús Eduard Alonso López. Història de la Safor. Simat de la Valldigna, Edicions La Xara, 1998. ISBN 84-921645-7-3

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.