Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'infant Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este, duc de Sant Jaume.

Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) fou Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per la branca carlina i pretendent carlí al tron d'Espanya. Ostentà, per concessió del seu pare, el ducat de Sant Jaume.

Alfons era fill de Joan de Borbó i de Bragança i de l'arxiduquessa Maria Beatriu d'Àustria-Este, germà del pretendent Carles VII i nét de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal per via paterna i del duc Francesc IV de Mòdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia per línia materna.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 26 d'abril de 1871 es casà a Kleinheubach (Alemanya) amb la infanta Maria de les Neus de Bragança, filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Era coronel de zuaus a l'exèrcit pontifici (va lluitar contra els liberals italians) i també oficial de l'Imperi Austro-Hongarès per part de la seva mare.

Campanya militar a la Tercera Guerra Carlina[modifica | modifica el codi]

Com el seu germà, va viure a l'exili fins que començà la Tercera Guerra Carlina el 1872 i aleshores Carles VII el va nomenar comandant general de Catalunya i el Centre amb la missió de dirigir la guerra en aquest sector. Va arribar acompanyat de diversos generals carlins i de la seva esposa Maria de les Neus de Bragança.

Després d'un dur enfrontament d'influències amb el famós general Savalls, va ser rellevat i s'ocupà del sector del Maestrat. Sota les seves ordres els carlins ocuparen Conca el 15 de juliol de 1874,[1] però va durar molt poc aquesta victòria. Fart de les tensions i disputes de poders amb els caps valencians, preferí demanar la dimissió a Carles i marxà cap a França. El 1876, acabada la guerra, va traslladar-se a l'Imperi Austro-Hongarès acabant per retirar-se de tota trama política, viatjant per molts països amb la seva esposa i fent algunes campanyes contra el duel i la maçoneria.

Nomenat successor al tron carlí[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera Guerra Mundial, Alfons va ser partidari dels Imperis Centrals.

Quan el seu nebot Jaume va morir (1931), li va succeir com a nou pretendent amb el nom d'Alfons Carles I. A causa de la seva edat i la falta de fills, el carlisme tenia altre cop un greu problema successori. Alguns carlins van optar per la branca alfonsina rival, però la majoria pensaven que el germà de l'emperador austríac, Robert d'Àustria-Este, acceptaria el càrrec. D'altres van proposar que els fills de Blanca, filla de Carles VII, fossin els hereus.

Finalment, el 1936, Alfons Carles va designar el seu nebot Francesc Xavier de Borbó i Parma com a regent (i com a probable candidat a assumir la corona) mentre no se solucionés el conflicte successori. D'aquesta manera, la casa de Borbó-Parma ostenta actualment l'herència oficial dels carlins. Alfons Carles va morir a Viena en un accident amb un camió militar que mai s'ha sabut si fou provocat expressament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El saqueo carlista de julio de 1874, una de las mayores afrentas a Cuenca» (en castellà). El dia digital, 14/7/2010. [Consulta: 2/9/2013].


Precedit per:
Jaume III
Pretendent carlí al tron d'espanya
Alfons Carles I

19311936
Succeït per:
Xavier I


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este