Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres 1849-Viena 1936) fou fill de Joan de Borbó i de Bragança i de l'arxiduquessa Maria Beatriu d'Àustria-Este i germà del pretendent Carles VII. Alfons era nét per via paterna de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal i per línia materna del duc Francesc IV de Mòdena i de la princesa Maria Beatriu de Savoia. Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per la branca dels pretendents carlistes. Ostentà, per concessió del seu pare, el ducat de Sant Jaume.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
El 26 d'abril de 1871 es casà a Kleinheubach (Alemanya) amb la infanta Maria de les Neus de Bragança, filla del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg.
Era coronel de zuaus a l'exèrcit pontifici (va lluitar contra els liberals italians) i també oficial de l'Imperi Austro-Hongarès per part de la seva mare.
Campanya militar a la Tercera Guerra Carlina [modifica]
Com el seu germà, va viure a l'exili fins que començà la Tercera Guerra Carlina el 1872 i aleshores Carles VII el va nomenar comandant general de Catalunya i el Centre amb la missió de dirigir la guerra en aquest sector. Va arribar acompanyat de diversos generals carlins i de la seva esposa Maria de les Neus de Bragança.
Després d'un dur enfrontament d'influències amb el famós general Savalls, va ser rellevat i s'ocupà del sector del Maestrat.
Sota les seves ordres els carlins ocuparen Conca, però va durar molt poc aquesta victòria. Fart de les tensions i disputes de poders amb els caps valencians, preferí demanar la dimissió a Carles i marxà cap a França. El 1876, acabada la guerra, va traslladar-se a l'Imperi Austro-Hongarès acabant per retirar-se de tota trama política, viatjant per molts països amb la seva esposa i fent algunes campanyes contra el duel i la maçoneria.
Nomenat successor al tron carlí [modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial, Alfons va ser partidari dels Imperis Centrals.
Quan el seu nebot Jaume va morir (1931), el va succeir com a nou pretendent amb el nom d'Alfons Carles I. A causa de la seva edat i la falta de fills, el carlisme tenia altre cop un greu problema successori. Alguns carlins van optar per la branca alfonsina rival, però la majoria pensaven que el germà de l'emperador austríac, Robert d'Àustria-Este, acceptaria el càrrec. D'altres van proposar que els fills de Blanca, filla de Carles VII, fossin els hereus.
Finalment, el 1936, Alfons Carles va designar el seu nebot Francesc Xavier de Borbó i Parma com a regent (i com a probable candidat a assumir la corona) mentre no se solucionés el conflicte successori. D'aquesta manera, la casa de Borbó-Parma ostenta actualment l'herència oficial dels carlins. Alfons Carles va morir a Viena en un accident amb un camió militar que mai s'ha sabut si fou provocat expressament.
Vegeu també [modifica]
| Precedit per: Jaume III |
Pretendent carlí al tron d'espanya Alfons Carles I 1931–1936 |
Succeït per: Xavier I |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este |
