Alfons Figueras i Fontanals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfons Figueras
Naixement Alfons Figueras i Fontanals
1922
Vilanova i la Geltrú
Mort 2009
Barcelona
Art Còmic
Patrons Editorial Bruguera, Editorial Hispano Americana
Influenciat per Cinema mut, ciència-ficció, còmic aventures i fantàstic


Alfons Figueras i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 1922 - Barcelona, 2009) fou un guionista i dibuixant de còmic català, creador de personatges com Aspirino i Colodión i Topolino, el último héroe.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Figueras va néixer el 15 d'octubre de 1922 a Vilanova i la Geltrú (Garraf). En el seu poble natal conegué en Salvador Mestres, que el posà en contacte amb el món del còmic. Encara que durant la guerra civil treballà en diverses publicacions, és als anys 40 quan s'inicià com a professional en el món del còmic, treballant per a les editorials Marco, Bruguera i Hispano Americana. D'aquesta última va publicar diversos treballs a la revista Leyendas Infantiles, on, entre altres coses, s'ocupava de calcar pàgines a color dels clàssics nord-americans (Flash Gordon, Tarzan, Terry and the Pirates, etc.), per a poder imprimir-les després en blanc i negre. En aquesta ocupació va coincidir amb altres famosos dibuixants com Juan García Iranzo.

El seu estil, amb una marcada predilecció per l'humor surrealista i fantàstic, resulta inusual en el marc de la historieta humorística espanyola. En la seva obra han tingut una gran influència el cinema còmic mut, el cinema fantàstic, les novel·les de gènere i els còmics clàssics nord-americans, com la tira còmica Krazy Kat, de George Herriman. Amant, especialment, de les pel·lícules de terror, incorpora profusament el gènere en les seves historietes, amb la creació de personatges com Mr. Hyde, Franciscostein, o sèries com Shock, Dr. Mortis o Cine Horror.[1]

Morí el diumenge 5 de juliol de 2009 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de 86 anys.[2] El sepeli es realitzà el dimarts 7 de juliol, a les 12.30 hores, al tanatori barceloní de Sant Gervasi de Cassoles.[3]

Obra i Personatges[modifica | modifica el codi]

Entre 1946 i 1947 publica diverses sèries de còmic realista, com Mysto (revista Chicos, 1946), Mr. Radar (revista El Coyote, 1947) i El Hombre Eléctrico (també a El Coyote, aquest mateix any). Després d'aquestes publicacions, abandona definitivament l'estil realista per a centrar-se en la historieta humorística.[4]

Entre 1948 i 1956 Figueres realitzà mig centenar de sèries diferents per a setmanaris humorístics, entre les quals destaquen:

A la Revista Chicos

  • Diavolo. (1946)
  • Mefisto. (1946)
  • Mysto. (1946)
  • Filmo. (1947)
  • Gummo. (1949)
  • Gorila Circus. (1949)
  • Gummo en la Guerra. (1950)

A la Revista Nicolás

  • Loony. (1951)
  • Hercules Puput. (1951)
  • ¡Qué Guerra!. (1952)
  • Gummo Kid. (1954)
  • El profesor Truko. (1954)
  • Torero Otto.(1954)
  • Kalamar Kartón. (1955)
  • ¡Qué Tren!. (1955)

A la Revista Yumbo

  • El Rey bobito.(1954)
  • Pipo y Teka. (1956)

En altres publicacions

  • Napulión. (revista KKO, 1948)
  • Pistolini Lupo. (revista Historietas, 1949)
  • Tonty. (revista Búfalo, 1950)
  • Rubin Ruud. (revista Cubilete, 1950)
  • Simplicio. (revista Aventurero, 1952)

El 1956 es traslladà a Veneçuela, país on residí durant dotze anys, per a treballar en uns estudis de dibuixos animats. En tornar, seguí treballant en l'animació, però una sèrie de fracassos el van empènyer a tornar al món del còmic. Tornà a treballar per a les revistes de Bruguera, per a les quals creà alguns dels seus personatges més coneguts, com:

  • Aspirino y Colodión (1967)
  • Harry Cawallo (1968)
  • Topolino, el último héroe (1968)
  • Cine Locuras (1969)
  • Don Terrible Buñuelos (1975)

Compatibilitzà aquests treballs amb la realització de tires de premsa, com Don Plácido (1970), per a La Vanguardia, o El Bon Jan (1976) i Mr. Hyde (1987-2006), per a l'Avui.

El 1988 col·laborà a la revista TBO d'Edicions B amb noves sèries, com Fortunato o Historias extraordinarias, i aquell mateix any va obtenir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

Recopilacions[modifica | modifica el codi]

  • Don Plácido (Euredit: Humor siglo XX, 1970)
  • Aspirino y Colodión y su mundo loco (Bruguera, Colección Olé!, núm. 5, 1971)
  • Shock (Toutain, 1973)
  • Cine Locuras: Guerra Loca (Bruguera, Colección Olé!, núm. 70, 1973)
  • El Bon Jan (Del Cotal, 1979)
  • Mr Radar (Revival Comics, 1981)
  • Alfons Figueras (Classic Cómics, 1985)
  • Varias Historieras (Bruguera, Colección Olé!, núm. 323, 1988)
  • El Malvado Mr Hyde (Ediciones B, 1991)
  • Don Terrible Buñuelos (Bruguera, Colección Olé!, núm. 392, 1991). ISBN 84-406-2376-3.
  • Topolino (Astiberri, 2006)
  • Doctor Mortis (El patito editorial, 2008).
  • Estampas Malignas (El patito Editorial, 2009). ISBN 978-84-936632-3-0

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CAPDEVILA, Jaume. Morir de risa no duela: Alfons Figueras y su pasión por el Terror, [Tebesofera.com], 2010
  2. Mor Alfons Figueras, mestre de l’humor gràfic, ElPeriodico.cat, 7 de juliol 2009 (data d'accés: 7-7-09).
  3. Mor Alfons Figueras, el rei del còmic absurd i delirant, ElPunt.cat, 7 de juliol 2009 (data d'accés: 7-7-09).
  4. Mor el guionista i dibuixant Alfons Figueras als 86 anys, Avui.cat, 6 de juliol 2009 (data d'accés: 7-7-09).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • El tebeo del Salo. FICOMIC, 1989. Pag 58.