Alfons III d'Astúries
,_r.jpg)  | |
| Nom original | (es) Alfonso III el Magno |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 852 Lugo |
| Mort | 20 desembre 910 (57/58 anys) Zamora |
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo |
 Monarca del regne d'Astúries | |
| 866 – 910 ← Ordoni I d'Astúries – Ordoni II de Lleó → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Astúries |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Ximena d'Astúries |
| Fills | Ordoni II de Lleó, Garcia I de Lleó, Fruela II d'Astúries |
| Pares | Ordoni I d'Astúries i Múnia |
| Germans | Leodegundia Ordoñez i Odoari |
Signatura  | |
 | |
Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).
Orígens[modifica]
Fill d'Ordoni I d'Astúries i la seva muller Múnia.[1][2]
Regnat[modifica]
Alfons III va ser succeir al seu pare a la mort d'aquest el 27 de maig de 866, però es desconeix la data exacta de la coronació, que algunes crònica data erròniament uns dies abans de la mort d'Ordoni I. Segons la Crònica Albedense, el monarca accedia al tron amb 18 anys.[1]
Els inicis del seu regnat van ser difícils perquè el mateix 866 va rebel·lar-se en contra seva Fruela Bermúdez, comte de Lugo,[3] que va disputar-li la corona i, fins i tot, sembla que va arribar a usurpar el tron, provocant que Alfons III hagués de refugiar-se a Àlaba.[4] Segons les cròniques, la revolta va durar bastant de temps;[1] mentre que, per la seva banda, Gonzalo Martínez explica que feia poc temps que la monarquia havia passat de ser electiva a hereditària, i per tant podia ser que hi haguessin veus en contra de la successió dinàstica.[4] En opinió de Manuel Carriedo, també hi ha la possibilitat que la justificació d'aquesta disputa hagués estat el matrimoni del comte Fruela amb una filla d'Ordoni I, pare d'Alfons III, perquè d'altra forma una rebel·lió d'aquesta mena hauria estat impensable.[5]
La revolta va ser finalment sufocada i Alfons III va recuperar la corona gràcies a l'ajuda del comte Roderic de Castella, que es va enfrontar el 866 als partidaris de Fruela.[6] Segons la Crònica de Sampiro, els magnats de la ciutat d'Oviedo van decidir executar el comte i Alfons va ser reconegut pacíficament per tots com a successor del pare.[4] Pràcticament paral·lela a la revolta del comte Fruela, el 867 va esclatar una altra revolta a la zona basca, que segons la Crònica de Sampiro, estaven encapçalats pel comte Eylo.[4] Totes aquestes revoltes, en opinió de l'historiador Julio Valdeón, semblen indicar una vella tendència de gallecs i bascos, situats en els confins occidental i oriental del regne, respectivament, d'escindir-se'n.[3]
En la seva expansió va conquerir el 868 la ciutat de Porto i el 878 la de Coïmbra, i el 884 va ordenar a Diego Rodriguez Porcelos l'any 884 quan Alfons, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear Ubierna, i una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón, Burgos.[7]
Cronística[modifica]
Va ordenar la redacció de tres cròniques, en les quals refà la història presentant el Regne d'Astúries com a hereu directe del regne visigot: Chronicon Albeldense, Chronica Prophetica i la Crònica d'Alfons III.
Matrimoni[modifica]
Es va casar amb Ximena el 869,[1][8] de qui es desconeix la filiació, tot i que se la suposa d'ascendència navarresa.[9] Van tenir els següents fills:
- l'infant Garcia I de Lleó (~871-914), rei de Lleó
- l'infant Ordoni I de Galícia (~873-924), rei de Galícia i rei de Lleó
- l'infant Fruela II d'Astúries (~875-925), rei d'Astúries i rei de Lleó
- l'infant Gonçal d'Astúries (?-920), abat a Oviedo
- l'infant Beremund d'Astúries
Successió[modifica]
Alfons III va morir a Zamora el 20 de desembre del 910.[10] Amb la seva mort, la capital es trasllada d'Oviedo a Lleó, i el regne fou repartit entre els seus tres fills.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons III d'Astúries |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Floriano Cumbreño, 1956, p. 278.
- ↑ Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 68-71.
- ↑ 3,0 3,1 Valdeón Baruque, 1994, p. 23.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Martínez Díez, 2005, p. 220.
- ↑ Carriedo Tejedo, 2014, p. 129.
- ↑ Carriedo Tejedo, 1993-1994, p. 134.
- ↑ Martínez Díez, 2005, p. 178.
- ↑ «Jimena» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Jimena» (en castellà). Diccionario biográfico electrònico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Carriedo Tejedo, 1993-1994, p. 131.
Bibliografia[modifica]
- Carriedo Tejedo, Manuel «Nacimiento, matrimonio y muerte de Alfonso III el Magno». Asturiensia medievalia, vol. 7, 1993-1994, pàg. 129-145.
- Carriedo Tejedo, Manuel «La familia gallega del rey Alfonso Froilaz (926-931)». Rudensindus, núm. 9, 2014.
- Floriano Cumbreño, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 251-285.
- Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla (711-1038). La historia frente a la leyenda (en castellà). Valladolid: Junta de Castilla y León - Marcial Pons Historia, 2005.
- Valdeón Baruque, Manuel. «Evolución histórica del reinado de Alfonso III». A: Francisco Javier Fernández (ed.). La época de Alfonso III y San Salvador de Valdedios (en castellà). Oviedo: Universitat d'Oviedo, 1994, p. 19-26.
| Precedit per: Nova creació |
Rei de Lleó 866-910 |
Succeït per: Garcia I |
| Rei de Galícia 866-910 |
Succeït per: Ordoni I | |
| Precedit per: Ordoni I |
Rei d'Astúries 866-910 |
Succeït per: Fruela II |