Alfons II d'Astúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Alfons II d'Astúries el Cast a Santiago de Compostel·la

Alfons II d'Astúries el Cast ( Oviedo v 765 - 842 ), rei d'Astúries (791-842). Durant l'Edat mitjana fou venerat com a sant en algunes esglésies d'Oviedo.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Fruela I d'Astúries i la seva muller Múnia d'Àlaba.

Al morir el seu pare es va quear al càrrec de la seva tieta Ardossenda d'Astúries, el marit de la qual s'apoderà del tron. Durant el regnat de Silo I d'Astúries va realitzà funcions administratives al Palau reial i es preparà com a hereu. A la mort de Silo I, Ardossenda intentà que aconseguís el tron gràcies al suport de l'aristocràcia però el seu oncle Mauregat I, va deposar Alfons i s'apoderà del tron. Alfons llavors fugí a Àlaba i es refugià entre els seus parents materns.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

A la renúncia de Beremund I del tron asturià el 791, Alfons retornà a Astúries i fou proclamat el 14 de setembre d'aquell any.

Va emprendre contactes amb l'emperador Carlemany, així envià delegacions asuturians a la cort dels francs el 796, 797 i 798. No se sap de què van tractar aquestes delegacions però es creu que o bé fou per mantenir la integritat del seu regne davant els atacs musulmans i per la relació amb l'heretgia adopcionista contra la qual Carlemany combatia activament.

sant Alfons el Cast

El rei al Libro de los testamentos, ca. 1109 (Catedral de Oviedo)
rei
Nom secular Alphonsus
Naixement 765
Oviedo (Regne d'Astúries)
Defunció 842
Oviedo
Enterrament Catedral d'Oviedo
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local a Oviedo, desaparegut cap al s. XVI)
Canonització Venerat localment des de la seva mort, el culte consta documentat al s. XI; no va tenir una canonització oficial, Oviedo
Festivitat No es coneix la data fixada per al culte
Iconografia com a rei

Va prendre la ciutat de Lisboa el 798 i va vèncer els musulmans al riu Nalón i Anceo el 825. Gràcies a aquestes victòria va consolidar la seva presència a Galícia, Lleó i Castella, així com les va repoblar. Va fixar la seva cort a Oviedo, on va construir diverses esglésies i un palau.

Panteó reial de la Catedral d'Oviedo, amb les restes del rei.

Tomba de Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que durant el seu regnat es va descobrir la tomba de l'Apòstol Sant Jaume per l'ermità Pelai a Compostel·la el 814, motiu pel qual esdevingué centre de peregrinació per a tota la comunitat cristiana. Així mateix, es creu que Alfons II va ser el primer pelegrí de la història.

Mort[modifica | modifica el codi]

A la seva mort el 20 de març de 842 es diu que va viure 52 anys de forma "casta, sòbria, immaculada i pietosa", d'aquí el seu sobrenom. El succeí el fill de Beremund I, Ramir I d'Astúries.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Per la vida exemplar, el seu zel en el culte i la construcció d'esglésies i la troballa del sepulcre de Sant Jaume, va ésser tingut per persona santa. Consta que a la Catedral d'Oviedo, on fou sebollit, se li va tributar culte com a sant poc després de la seva mort, i que la seva despulla era inclosa entre els corpora sanctorum martyrum conservats i honorats a l'església (“et corpus regis casti qui ecclesiam Sancti Salvatoris fundavit”, "i el cos del rei cast que funcà l'església de Sant Salvador") i així consta en un inventari de relíquies de la catedral datat al començament del segle XI. Al monestir de San Pelayo d'Oviedo, encara al segle XVI es feia una missa en honor seu, com testimonia Antonio de Yepes en la seva crònica.

Aquest culte va desaparèixer però i tampoc no se sap si va arribar a tenir un dia fix de celebració.



Precedit per:
Beremund I
Rei d'Astúries
791842
Succeït per:
Ramir I