Alfons IV de Ribagorça
Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
Taula de continguts |
[modifica] Origens familiars
Fill gran de l'infant d'Aragó i comte de Ribagorça Pere IV, i la seva muller Joana de Foix.
[modifica] Matrimoni i descendents
Es casà el 1355 amb Violant d'Arenós i Cornel, filla de Gonçalbo Díez d'Arenós. Fills:
- l'infant Joan de Ribagorça, mort molt jove
- l'infant Jaume de Ribagorça, baró d'Arenós
- l'infant Alfons V de Ribagorça (v1358-1425), comte de Ribagorça
- l'infant Pere de Ribagorça (1362-1385), marquès de Villena
- la infanta Joana de Ribagorça o Joana de Gandia, casada el 1391 amb Joan Ramon Folc I de Cardona
- la infanta Elionor = Violant de Ribagorça-Villena-Arago, resid. en Sicilia, casada (1) el 1393 amb el seu cosí Jaume de Prades, cas (2) el c1409 Antoni de Cardona, virrey de Sicilia
[modifica] Guerra dels Dos Peres
Durant la Guerra dels Dos Peres es va encarregar de la defensa de València durant el setge de 1363, i es va encarregar, juntament amb Bernat II de Cabrera de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[1]
[modifica] Compromís de Casp
El 1399 el rei Martí l'Humà va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants[2] a succeir el rei Martí durant el Compromís de Casp com a nét de Jaume el Just. El 1412 va morir i els seus drets passaren, ja sense gaire força, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votació del nou monarca. El seu germà petit Joan de Prades s'autonomenà successor seu i també es presentà al Compromís de Casp.
| Precedit per: Pere IV |
Comte de Ribagorça 1381–1412 |
Succeït per: Alfons V |
| Precedit per: Nou títol |
Duc de Gandia 1399–1412 |
|
| Precedit per: - |
Pretendent al tron d'Aragó 1410–1412 |
Succeït per: Alfons d'Aragó i Joan d'Aragó |
[modifica] Referències
- ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, 1976, vol.1, p.318. ISBN 8432118826.
- ↑ Carta d'al·legació del dret legítim de successió (2 de setembre de 1410)