Alfons Jordà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alfons Jordà (1103-1148), comte de Roergue, després de Tolosa i marquès de Provença. Era el segon fill de Ramon IV de Tolosa, nascut de la unió amb la seva tercera dona, Elvira de Lleó. Va néixer davant de Trípoli i va ser batejat a les aigües del Riu Jordà, d'aquí el seu nom Alfons Jordà. Va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112.

Va ser dut a Occident encara molt jove, va ser educat en la part oriental dels seus territoris (comtat de Sant Gèli, marquesat de Provença, Bèucaire i la terra d'Argença), ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX de Poitiers i duc d'Aquitània. Assetjat Alfons Jordà el 1120 per Guillem de Poitiers a l'Aurenja, les milícies tolosanes van aconseguir de deslliurar-lo per dur-lo a Tolosa.

De 1134 a 1143, va provar d'emparar-se sense èxit del vescomtat de Narbona aprofitant la minoria d'edat de la seva hereva, Ermengarda de Narbona.

El 2 de setembre de 1143 a Fòrcas va rebre en feu de Ramon de Montredon l'Argença, un petit territori entre Bellcaire i Sant Geli).

El 1148 va participar en la Segona Croada on hi va morir suposadament assassinat. Li va succeir el seu fill Ramon V de Tolosa.