Alfons Maseras i Galtés

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons Maseras)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfons Maseras i Galtés
Alfons Maseras i Galtés (1909).jpg
Alfons Maseras i Galtés (1909)
Naixement 23 de febrer de 1884
Sant Jaume dels Domenys
Mort 27 d'octubre de 1939 (als 55 anys)
Tolosa
Activitat Escriptor

Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1939) fou un escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista La Falç. Cap al 1899 freqüentava Els Quatre Gats, on probablement féu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901 va dirigir, juntament amb Emmanuel Alfonso, la revista Auba.

Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Residí llargues temporades a París, on durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i col·laborà a la Societat d'Estudis Militars. També a París escriví Pancatalanisme.[1]

Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. és potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare, Silvio Pellico i Giacomo Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un Enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.

Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s'exilia, sense la seva família, a França amb un grup d'intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d'octubre de 1939.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Edmon (1908), premi del setmanari El Poble Català
  • La fi d'un idil·li (1908)
  • L'adolescent (1909)
  • Sota el cel de París (1910), narració
  • Contes fatídics (1911)
  • Ildaribal (1915)
  • A la deriva (1921)
  • La obra lírica de Fernando Maristany (1923). Barcelona: Editorial Cervantes.
  • La ratlla (1929), premi Concepció Rabell el 1930
  • L'hereu (1929)
  • Guerau i Marta (1932)
  • Estampes (1932), premi Concepció Rabell el 1934
  • Invocació i altres poemes (1938)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Delirium (1907)
  • La llàntia encesa (1926)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • Eroxandre & Lydia (1907), premi extraordinari dels Mantenidors
  • El Miracle (1932)
  • Col·loqui (1932)
  • Heptacord (1934)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010. 
  2. «Biografia a escriptors.cat».
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Corretger, Montserrat. Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 9788478266593. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]