Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417[1] - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (1469-1485).
Antecedents familiars [modifica]
Fill morganàtic del rei Joan el Gran i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar.
Entre 1443 i 1454 fou Mestre de Calatrava, el 1449 participà en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastàmara castellans. El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa, del País Valencià ((castellà) Villahermosa), i el 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, Ferran el Catòlic.
Els anys 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana i després contra els remences.
Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tinguè tres fills:
- Ferran (1478-1481), mort de nen.
- Alfons II de Vilafermosa. (1479-Valladolid, 1513), II duc de Vilafermosa
- Marina d'Aragó (1485-Itàlia 1513). Casada amb Robert de Sanseverí, el seu fill Ferran de Sanseverí va succeir al seu oncle Alfons com a III duc de Vilafermosa
Va tenir fills il·legítims:
- amb Maria de Jonqueres:
- Joan II de Ribagorça (1457), comte de Ribagorça
- Elionor.
- amb Estenga Conejo (o Maria Sanchez Conejo):
- amb Catalina de Maldonado
- Enric d'Aragó (? - 1509). Abat de Santa Maria d'Alaó.
| Precedit per: Nova creació |
Duc de Vilafermosa 1464–1485 |
Succeït per: Alfons II de Vilafermosa |
| Precedit per: Ferran el Catòlic |
Comte de Ribagorça 1469–1485 |
Succeït per: Joan II |
Referències [modifica]
- Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153., pàg.88 i 90
- ↑ És poc probable que el primer fill el tingués als 40 anys i es casés amb 60 anys, pel que alguns historiadors pensen que la data de naixement és posterior