Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (1469-1485).

Antecedents familiars

Fill morganàtic del rei Joan el Gran i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar.

Entre 1443 i 1454 fou Mestre de Calatrava, el 1449 participà en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastàmara castellans. El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa, del País Valencià ((castellà) Villahermosa), i el 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, Ferran el Catòlic.

Els anys 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana i després contra els remences.

Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tinguè tres fills:

• Ferran (1478-1481), mort de nen.
• Alfons II de Vilafermosa. (1479-Valladolid, 1513), II duc de Vilafermosa
• Marina d'Aragó (1485-Itàlia 1513). Casada amb Robert de Sanseverí, el seu fill Ferran de Sanseverí va succeir al seu oncle Alfons com a III duc de Vilafermosa

Va tenir fills il·legítims:

• amb Maria de Jonqueres:
  • Joan II de Ribagorça (1457), comte de Ribagorça
  • Elionor.
• amb Estenga Conejo (o Maria Sanchez Conejo):
  • Alfons d'Aragó (1455). Bisbe de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya.
  • Ferran d'Aragó i Conejo
• amb Catalina de Maldonado
  • Enric d'Aragó (? - 1509). Abat de Santa Maria d'Alaó.

Precedit per: Nova creació	Duc de Vilafermosa 1464–1485	Succeït per: Alfons II de Vilafermosa
Precedit per: Ferran el Catòlic	Comte de Ribagorça 1469–1485	Succeït per: Joan II

Referències

• Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153. , pàg.88 i 90