Alfons XII d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya
29 de desembre de 187425 de novembre de 1885 –  
Precedit per Francisco Serrano (President del poder Executiu de la República)
Succeït per Alfons XIII
Coronació 1874
Dades biogràfiques
Naixement 28-11-1857
Madrid
Defunció 25-11-1885
El Pardo
Casa reial Casa de Borbó
Pares Francesc d'Assís d'Espanya
Isabel II d'Espanya
Cònjuge Maria de la Mercè d'Orleans (1878)
Maria Cristina d'Àustria (1879-1885)
Fills
Signatura Signatura de Alfons XII d'Espanya

Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Fill de la Reina Isabel II d'Espanya i suposadament de l'infant Francesc d'Assís d'Espanya (que rebia el pseudònim de Paquito Natillas) i era nét del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i de l'infant Francesc de Paula d'Espanya i de la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies. Els quatre avis d'Alfons XII descendien directament del rei Carles III d'Espanya, ja que tant l'avi matern com els avis paterns descedien de l'esmentat rei a través del seu fill, el rei Carles IV d'Espanya i l'àvia materna a través del rei Ferran I de les Dues Sicílies. Malgrat tot, diverses font revelen que el vertader pare d'Alfons seria el capità de l'exèrcit Enric Puigmoltó i Mayans, amant de la seva mare.

El 1868, quan encara un nen, la seva mare va ser destronada per la Revolució del 1868 (coneguda comLa Gloriosa), que obligà la Família Reial a partir cap a l'exili; els reis es van instal·lar per separat a París. La sortida a Europa del jove príncep va suposar una experiència molt enriquidora, al poder viure amb altres sistemes polítics com el francès, l'austríac o el britànic. De fet, el Príncep Alfons va ser el primer príncep d'Astúries que es va formar en centres educatius i militars estrangers.

El seu primer centre exterior va ser l'escola Stanislas, a París. El 29 de setembre de 1869, la família es va traslladar transitòriament a Ginebra, on a més de rebre classes particulars, el Príncep Alfons va anar a l'Acadèmia Pública de la ciutat cantonal. Continuant amb la seva educació, va anar a la Reial i Imperial Acadèmia Teresiana de Viena. Finalment entrà a l'Acadèmia militar de Sandhurst, a Anglaterra. En aquest país el futur rei va conèixer de primera mà el constitucionalisme anglès.

De la correspondència d'Alfons amb la seva mare la Reina durant totes les seves estades en els diferents escoles i acadèmies, es posa de manifest la relativa estretor econòmica en què es movia la família reial en aquests anys.

El 25 de juny de 1870, la seva mare Isabel II, en un document signat a París, va abdicar els seus drets dinàstics en favor del seu fill Alfons, que passava així a ser considerat pels monàrquics com el legítim Rei d'Espanya.

Mentrestant, a Espanya se succeïen diferents formes de govern: el Govern Provisional (1868 - 1870), la monarquia democràtica d'Amadeu I (1871 - 1873) i la I República (1873 - 1874). El mes de gener de 1874 el cop d'Estat del general Pavia posa punt final a l'experiència republicana, i es va obrir un segon període de Governs provisionals. Durant aquesta etapa històrica (el Sexenni Democràtic), la causa alfonsina va ser representada a les Corts per Antonio Cánovas del Castillo.

Regnat[modifica | modifica el codi]

L'1 de desembre de 1874, Alfons va fer públic el Manifest de Sandhurst, pel qual es presentava als espanyols com un príncep catòlic, espanyol, constitucionalista, lliberal i desitjós de servir la nació.

El 29 de desembre de 1874 es va produir la restauració de la monarquia al pronunciar-se el general segovià Martínez-Campos a Sagunt (València) a favor de l'accés al tron del príncep Alfons.[1] En aquell moment, el Cap de l'Estat era el general Serrano. El cap del Govern era Sagasta. El gener de 1875 Alfons va arribar a Espanya i va ser proclamat rei davant les Corts Espanyoles.

Durant el seu breu regnat, tres són les principal línies d'acció:

  • En primer lloc es dóna per conclòs el conflicte, si més no armat, entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons és reconegut per amplis sectors del carlisme.
  • En segon lloc, s'inicià el conflicte cubà que acabaria l'any 1898 amb la pèrdua de la colònia a favor dels Estats Units.

Alfons XII va realitzar el 1883 una visita oficial a Bèlgica, Àustria, Alemanya i França. A Alemanya va acceptar el nomenament com a coronel honorari d'un regiment de la guarnició d'Alsàcia, territori conquerit pels alemanys, la sobirania del qual era reclamada per França. Aquest fet va donar lloc a una rebuda hostil al monarca espanyol per part del poble de París durant la seva visita oficial a França.

Alemanya va tractar d'ocupar les Illes Carolines, en aquell moment sota domini espanyol, provocant un incident entre els dos països que es va saldar a favor d'Espanya amb la signatura d'un acord hispanoalemany el 1885. Aquest mateix any es va desencadenar un brot de còlera a Aranjuez. El monarca, sense comptar amb l'aprovació del govern, va visitar els malalts, gest que va ser apreciat per la població. Poc temps després, el 25 de novembre, Alfons XII va morir de tuberculosi al Palau del Pardo, a Madrid.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Alfons XII amb la seva segona esposa, Maria Cristina d'Àustria.

Alfons XII es casà en primeres núpcies amb la seva cosina la infanta Maria de la Mercè d'Orleans, filla de la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya, germana d'Isabel II, i d'Antoni d'Orléans, duc de Montpensier, fill del rei Lluís Felip de França.

La mort prematura de la jove reina ocasionà el segon casament del rei amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, filla dels ducs de Teschen i néta-neboda de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria. Del segon matrimoni nasqueren tres fills, el darrer pòstum:

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

  • A febrer del 1881: Don Alfonso XII por la Gracia de Dios, Rey constitucional de España, Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Jerusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algeciras, de Gibraltar. de las Islas Canarias, de las Indias Orientales y Occidentales, Islas y tierra firme del mar Océano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brabante y de Milán, Conde de Habsburgo, de Flandes, del Tirol y de Barcelona, Señor de Vizcaya y de Molina.[3]
Alfons XII d'Espanya
Naixement: Madrid 28 de novembre de 1857 Mort: El Pardo 25 de novembre de 1885
Títols constitucionals
— Títol restaurat: —
Constitució Espanyola de 1876
— Nou règim —
(Restauració borbònica)
— Regent: —
Antonio Cánovas del Castillo
Rei constitucional d'Espanya
(Llista de reis d'Espanya)
- Constitució Espanyola de 1876 -
(1875-1885)
Succeït per:
Alfons XIII d'Espanya
Regne d'Espanya
(fill)
— Regent: —
Maria Cristina d'Àustria
Títols
Precedit per:
Isabel II d'Espanya
Escut d'armes d'Isabel II
(mare)
Rei de Castella
(Llista de reis de Castella)
Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne d'Aragó,
Regne de Navarra, Regne de Granada, Regne de Toledo,
Regne de València, Regne de Galícia,
Regne de Mallorca i Menorca,
Regne de Sevilla, Regne de Còrdova, Regne de Múrcia,
Regne de Jaén, Regne de l'Algarve, Regne d'Algesires,
Regne de Gibraltar, Regne de les Illes Canàries,
de les Índies Orientals i Occidentals,
illes i terra ferma del mar Oceà
,
Principat de Catalunya,
Senyoriu de Biscaia i Senyoria de Molina

(1875-1885)
Succeït per:
Alfons XIII d'Espanya
Regne d'Espanya
(fill)
Títols com a pretendent
Precedit per:
Isabel II d'Espanya
(mare)
Rei de les Dues Sicílies
Regne de Jerusalem,
Regne de Nàpols, Regne de Sicília
Regne de Sardenya i Còrsega

(1875-1885)
Succeït per:
Alfons XIII d'Espanya
(fill)
Arxiduc d'Àustria
Arxiducat d'Àustria, Ducat de Borgonya,
Ducat de Bravant, Ducat de Milà, Comtat d'Habsburg,
Comtat de Flandes, Comtat de Tirol

(1875-1885)
Títols d'hereu
Precedit per:
Infanta Maria Isabel
(germana)
Príncep d'Astúries
(1857-1868)
Succeït per:
Infanta Maria Isabel
(germana)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons XII d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Grau, Jaume. Carlinades: El "Far West" a la Catalana. Cossetània Edicions, 2007, p.109. ISBN 8497912659. 
  2. El Ejército nacional (en castellà). Imprenta Nacional, 1928, p. 252. 
  3. Titles of European hereditary rulers: Castro y Casaleiz, Antonio de. Guía practica del dilpomático español (Madrid, 1886): tomo I; p.739