Alfons d'Aragó (arquebisbe)
Alfons d'Aragó (Cervera 1470 - Lécera, 1520). Arquebisbe de Saragossa (1478-1520), arquebisbe de València (1512-1520), abat de Sant Cugat del Vallès (1508-1519), de Sant Joan de les Abadesses (1510-1518) i Santa Maria de Ripoll (1515-1519); lloctinent de Catalunya (1514-1520) i lloctinent del Regne d'Aragó (1485-1511) i (1516-1520).
Fill il·legítim de Ferran el Catòlic i Aldonça Roig d'Ivorra.
En morir Joan d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i fill il·legítim del rei Joan II d'Aragó, aquest proposà que fos succeït pel seu nét Alfons, que tot just tenia cinc anys. La discrepància amb el Vaticà a causa de la curta edat del candidat, feren que Sixt IV nomenés Ausias Despuig com a nou arquebisbe. No va estar-s'hi gaire temps, ja que les pressions de la Corona d'Aragó aconseguiren que el 1478, el papa confirmés Alfons com a Arquebisbe de Saragossa amb tan sols set anys d'edat i, prengués el càrrec el 27 de maig de 1479.
Va assistir a les Corts de 1510, 1512, 1515 i 1519.
Va ser un bon administrador de l'arquebisbat, però mai va exercir eclesiàsticament i, d'acord amb aquesta actitud, es va casar amb Anna de Gurrea (1470 - 1527) amb qui tingué diversos fills:
- Ferran d'Aragó i de Gurrea (25 de juliol de 1498 - 29 de gener de 1575), arquebisbe de Saragossa i lloctinent del Regne d'Aragó.
- Joan II (1492 - 25 de novembre de 1530), qui el va succeir com arquebisbe de Saragossa.
- Alonso (o Alfons?) (1504-1552), abat de Jesus de Nazaret de Montearagó.
- Antoni (1552).
- Joana (?-1520), casada amb Joan de Borja, duc de Gandia.
- Martí, senyor d'Argavieso.
- Anna, casada amb Alonso Pérez de Guzman, duc de Medina-Sidonia.
A instàncies del seu pare el rei Ferran II, el papa Juli II nomenà Alfons d'Aragó arquebisbe de València, el 23 de gener de 1512. Prengué el càrrec mitjançant el procurador, Gil Español, el 4 d'abril de 1512 i mai va visitar la diòcesi.
Va morir en el camí de Barcelona a Saragossa el 23 de febrer de 1520. Està enterrat a la catedral de Saragossa.
| Precedit per: comença el càrrec |
Lloctinent del Regne d'Aragó primera vegada 1485-1511 |
Succeït per: Germana de Foix |
| Precedit per: Jaume de Luna |
Lloctinent de Catalunya 1514-1520 |
Succeït per: Pere de Cardona |
| Precedit per: Germana de Foix |
Lloctinent del Regne d'Aragó segona vegada 1516-1520 |
Succeït per: Juan de Lanuza |
| Precedit per: Ausias Despuig |
Arquebisbe de Saragossa 1487–1520 |
Succeït per: Joan II |
| Precedit per: Pere Lluís Borja |
Arquebisbe de València 1512–1520 |
Succeït per: Erardo de la Marca |
Enllaços externs [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153., pàg.89
- Fernández Serrano, Francisco: Obispos auxiliares de Zaragoza en tiempos de los arzobispos de la Casa Real de Aragón (1460-1575); Zaragoza, 1969.
- Solano, F.: «Estudios sobre la Historia de Aragón durante la Edad Moderna»; Cuadernos de Historia, t. I, 1967
- Zaragoza, L. de: Teatro histórico de las iglesias del Reyno de Aragón; vol. IV, Pamplona, 1785.
