Alfons de Borbó i de Battenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfons de Borbó i Battenberg)
Infotaula de personaAlfons de Borbó i de Battenberg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alfonso de Borbón y Battenberg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alfonso Pío Cristino Eduardo Francisco Guillermo Carlos Enrique Eugenio Fernando Antonio Venancio de Borbón y Battenberg Modifica el valor a Wikidata
10 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Miami (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Accident automobilístic Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Hereu natural
Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Covadonga (1933–1938)
Príncep d'Astúries (1907–1933)
Infant d'Espanya (1907–1938) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEdelmira Sampedro y Robato (en) Tradueix (1933–1937), divorci
Marta Esther Rocafort Altuzarra (en) Tradueix (1937–1938), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsLeon Shafferman, fill il·legítim Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons XIII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Victòria Eugènia de Battenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume de Borbó i de Battemberg, Beatriu de Borbó i de Battenberg, Jaume de Borbó i de Battemberg, Joan de Borbó i Battenberg i Gonçal de Borbó i Battemberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2563316 Find a Grave: 8970697 Modifica el valor a Wikidata

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931. A l'exili, va seguir utilitzant la dignitat de príncep d'Astúries fins a l'any 1933 quan va renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola per poder contraure matrimoni morganàtic.[1]

Biografia[modifica]

Nascut al Palau Reial de Madrid el 10 de maig de 1907, des del seu naixement va adquirir la condició de príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola en ser el primer fill de l'aleshores rei Alfons XIII.[2][3] Des de petit se li va detectar l'hemofília, malaltia que també patia el seu germà petit Gonçal, transmesa per la seva mare i introduïda a la branca materna a través de la reina Victòria I del Regne Unit. Durant tota la vida va tenir una salut molt fràgil.[4]

Va ser educat a palau dins l'estricte protocol de la cort espanyola, però va rebre influències anglòfiles per part de la seva mare. La seva formació va ser insuficient i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions públiques com a hereu de la Corona a causa de les crisis generades per la seva malaltia.[1]

El 15 d'abril de 1931, el dia posterior a la proclamació de la Segona República espanyola, va exiliar-se amb tota la seva família cap a França.

Es va enamorar d'Edelmira Sampedro i Robato (1906-1994), cubana d'origen espanyol, durant la seva estada a una clínica suïssa i amb qui es casà a Lausana (Suïssa) el 21 de juny de 1933. Per poder contraure matrimoni morganàtic amb ella, l'11 de juny va renunciar els drets successoris a la Corona espanyola i a la dignitat de príncep d'Astúries que continuava utilitzant a l'exili.[5][6] Arran de la renúncia, el seu pare, Alfons XIII, li va concedir el títol de comte de Covadonga.[1] La parella es va divorciar a L'Habana el 8 de maig de 1937.[6]

Es va casar en segones núpcies amb Marta Rocafort i Altuzarra (1913-1993), també de nacionalitat cubana, amb qui va contraure matrimoni civil a l'Ambaixada Espanyola a Cuba, a L'Habana, el 3 de juliol de 1937. Al cap de pocs mesos, el 8 de gener de 1938, es van divorciar sense haver tingut fills.[7]

Després del segon divorci s'instal·là a Miami (Estats Units d'Amèrica), on va morir el 6 de setembre de 1938 a l'Hospital Gerland al patir un accident d'automòbil que li va produir una hemorràgia interna que no va poder aturar a causa de l'hemofília.[7]

L'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Panteó d'Infants del Reial Monestir de San Llorenzo de l'Escorial.[8]

Ascendents[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
1. Alfons de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guillermina de Baden
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hans Moritz von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
13. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Sophie Lafontaine
 
 
 
 
 
 
 
3. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg
 
 
 
 
 
 
 
7. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Eduard del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria I del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
 
 
 
 
 
 

Tractament i títols[modifica]

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial el príncep d'Astúries (10 de maig de 1907 - 11 de juny de 1933).[9]
  • Sa Altesa Reial el comte de Covadonga (11 de juny de 1933 - 6 de setembre de 1938).[1]

Distincions[modifica]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica]

Fotografies[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons de Borbó i de Battenberg
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.
  3. «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.
  4. «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
  5. «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
  6. 6,0 6,1 Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.
  7. 7,0 7,1 «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].
  8. «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
  9. La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.
  11. «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.
  12. «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
  13. Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345. 


Precedit per:
Maria de la Mercè de Borbó
(fins al 1904)
Príncep d'Astúries
1907-1931
Succeït per:
Proclamació de la Segona República
(abolició del títol)
Ell mateix com a príncep d'Astúries
(a l'exili)
Precedit per:
Ell mateix com a príncep d'Astúries
Príncep d'Astúries
a l'exili

1931-1933
Succeït per:
Joan de Borbó
(a l'exili)