Alfonso Armada Comyn
Alfonso Armada Comyn (Madrid, 12 de febrer de 1920) és un ex militar espanyol que va assolir notorietat per la seva participació en l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Ostenta el títol de marquès de Santa Cruz de Rivadulla.[1]
Als 16 anys es va allistar a l'exèrcit essent destinat a la Guerra Civil Espanyola als fronts de Madrid, Andalusia, Guadalajara, Terol i València. També va combatre amb la División Azul al front de Leningrad on coincidí amb Milans del Bosch.[1]
En 1945, com a comandant, va ser instructor a diverses escoles militars. Va donar classes militars al príncep Joan Carles i va arribar a ser membre de l'Estat Major Central.[1]Una altra de les seves tasques va ser com a secretari general de la casa del rei, ja que va ocupar durant 17 anys. No obstant això, els seus enfrontaments amb el president del Govern Espanyol, Adolfo Suárez, i el fet que enviés cartes amb el segell de la Casa Reial demanant el vot per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles de 1979 van fer que fos rellevat.[2]De la secretaria del monarca va passar a ser professor principal de l'Escola Superior de l'Exèrcit i, poc abans del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, va ocupar els càrrecs de governador militar de Lleida i, després, segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit.
Aquesta trajectòria es va veure truncada el 23-F, en ser un dels principals participants de l'intent de cop d'Estat. Segons els plans dels colpistes, sobre aquest hauria recaigut la presidència del govern que dirigiria el país si l'intent de cop no hagués fracassat. Encara que no amb total seguretat, es creu que ell era l'"elefant blanc" que esperaven els colpistes al Congrés de Diputats. Es va descobrir que estava implicat quan es va oferir al Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, el general Gabeiras, per anar en persona al Congrés a proposar a Tejero una sortida: el seu oferiment per presidir un govern cívic-militar amb presència de líders polítics. El tinent coronel Tejero es va negar rotundament a que entressin polítics socialistes o comunistes en el govern i aquí va començar la fi del cop.
El 22 d'abril de 1983, el Tribunal Suprem d'Espanya li va imposar una condemna de 30 anys de presó i pèrdua d'ocupació però no la seva pensió com a general de divisió [3] , complint la seva pena a la presó d'Alcalá-Meco, tot i que degut a problemes de salut passà a complir-la a l'Hospital Militar Goméz Ulla. El 24 de desembre de 1988, després de valorar un informe no vinculant elaborat pel Tribunal Suprem, el Govern el va indultar al·legant raons de salut i que havia manifestat diverses vegades “la seva lleialtat a la Corona i a l'ordenament jurídic constitucional".[4] Des de la seva sortida de presó viu en el seu Pazo de Ortigueira, a la parròquia de Santa Cruz de Rivadulla (Vedra), a la província gallega de La Corunya. Armada afirma ésser una víctima política del cop d'estat.[1]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 El general Alfonso Armada, ¿conspirador o víctima?, EFE, 22 de febrer de 2001 (castellà)
- ↑ Hubo careo Suárez-Armada en el otoño de 1977, El País, 21 de febrer de 1982.
- ↑ EFE. «Los generales del 23F conservarán sus sueldos» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia p. Pàg. 4, 22 de novembre de 1983. [Consulta: 6 gener 2010]. - ↑ Redacción (Madrid). «El Consejo de Ministros concede el indulto pedido por el ex general colpista Alfonso Armada Comyn» (en castellà). La Vanguardia p. Pàg. 15. Barcelona: Grup Godó, 24 de desembre de 1988. [Consulta: 6 gener 2010].
PDF
