Alfonso Carrillo de Acuña

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbe Alonso de Carrillo en escultura de Santiago de Santiago en Alcalá de Henares (Madrid).

Alfonso (o Alonso) Carrillo de Acuña (Carrascosa del Campo, 1410 - Alcalá de Henares, 1 de juliol de 1482). Important prelat de l'Espanya del segle XV.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alonso o Alfonso va néixer a Carrascosa del Campo l'any 1410. Va ser fill de Lope Vázquez de Acuña, màxim responsable del Consell de la Mesta i descendent d'una família de nobles portuguesos, i de Teresa Carrillo d'Albornoz, de Carrascosa.

La seva família materna, d'ascendència eclesiàstica, pertanyia al municipi de Conca de Carrascosa del Campo, i la del seu pare, ric home de Castella, portuguesa. La seva educació es va desenvolupar, sota la influència del seu oncle el cardenal Alfonso Carrillo. Quan va morir aquest, el 1434, va rebre el càrrec de protonotari apostòlic del papa Eugeni IV, accedint al Consell Real de Joan II. Va ser nomenat bisbe de Sigüenza el 1436 i arquebisbe de Toledo entre 1446, i el seu òbit, succeït el 1482.

Vida política[modifica | modifica el codi]

La seva influència a la vida política del regne de Castella, durant els regnats de Joan II, Enric IV i amb els Reis Catòlics va ser enorme; la seva opinió va ser molt variable, acomodant-se a les circumstàncies.

Després de l'execució del favorit Álvaro de Luna el 1453, Carrillo va recolzar el seu nebot Juan Pacheco, marquès de Villena, el favorit del nou rei Enric IV i va exercir missions diplomàtiques, per a ell, davant de França, arribant a tenir un gran poder, superant a molts nobles.

La seva cobdícia i ambició el van conduir a enfrontar-se al rei, des del moment que aquest va preferir canviar de favorit, allunyant a Pacheco i unint-se a Beltrán de la Cueva i els seus aliats els Mendoza, enemics de Carrillo.

Des del 1462, Carrillo va ser el principal instigador d'un bàndol de nobles castellans que volien destronar al rei i substituir-lo pel l'infant Alfons, i va participar molt activament a la Farsa d'Ávila. Va començar així una llarga i cruenta guerra civil a Castella. Quan a l'estiu de 1468 va morir l'infant, la seva germana Isabel li va succeir com a pretendent al tron i va tenir com principal conseller a l'arquebisbe Carrillo, qui junt amb el seu consogre Pierres de Peralta van exercir un paper importantíssim a l'ajustament del seu matrimoni amb Ferran d'Aragó, a l'octubre de 1469.

Però quan els Reis Catòlics van prendre el poder, en morir Enric IV al desembre de 1474, ràpidament van xocar els seus interessos. Carrillo no acceptava el tractament autoritari d'aquests i, d'altra banda, es va produir l'ascens a canceller del regne de Cardenal Mendoza, vell enemic de Carrillo.

Aquesta situació el va portar a un enfrontament amb la Casa de Mendoza que perdria a la subsegüent Segona Guerra de Successió castellana (1475-1479). Donant un gir absolut a la seva política, Carrillo es va integrar al bàndol liderat pel rei de Portugal que donava suport als drets al tron castellà de la seva neboda la princesa Joana contra Isabel la Catòlica.

La guerra va ser llarga i cruel, però a començaments de 1479 una ofensiva dels Reis Catòlics va derrotar definitivament als portuguesos i va obligar a Carrillo a sotmetre's i acceptar guarnicions reials a totes les fortaleses que controlava, per poder continuar com a arquebisbe de Toledo.

Va morir semipres al seu palau arquebisbal d'Alcalá de Henares.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfonso Carrillo de Acuña Modifica l'enllaç a Wikidata
  • MIRECKI, Guillermo: «Apuntes genealógicos y biográficos de don Alfonso Carrillo de Acuña, arzobispo de Toledo», Anales Toledanos vol. XXVIII, Instituto de Estudios Toledanos, Toledo, 1991 (pp. 55–76).