Alfred Giner i Sorolla
Alfred Giner i Sorolla (Vinaròs, Baix Maestrat, 1919-2005) fou un farmacòleg, assagista i poeta en llengua catalana.
[modifica] Biografia
Llicenciat en Ciències per la Universitat de València (1944), es doctora en Farmàcia a la Universitat de Barcelona al 1954 i en Bioquímica a la Cornell University al 1958.
Les seues primeres recerques tracten sobre els agents tuberculostàtics (Barcelona, 1947-1952). Al 1954 marxa a l'Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York per investigar al voltant dels agents citostàtics antileucèmics. Al 1963, després de romandre dos anys a la Universitat de Cambridge, es fa càrrec del Laboratori de Desenvolupament d'Antineoplàsics, el qual dirigeix fins 1982. Va impartir docència de Bioquímica a l'Sloan-Kettering-Cornell i Bioquímica a la Universitat de South Florida.
Fou considerat com un expert en el camp de prevenció del càncer. Va reunir els seus articles i assaigs sobre temes científics i culturals als llibres Un nou gènesi (1983), Els fets dels temps (1997), Orígenes. Del big bang al tercer milenio (1999) o Arran de mar. L'escala de la incertesa (2005), entre d'altres.
Va publicar cinc reculls de poesia, dels quals destaquen Dol duen les flames (1972), prologat per Joan Fuster, i Amunt i avall (1980).
