Alfred Russel Wallace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfred Russel Wallace
Alfred Russel Wallace
Alfred Russel Wallace
Naixement 8 de gener de 1823
Usk (Monmouthshire, Regne Unit)
Mort 7 de novembre de 1913
Broadstone (Dorset, Regne Unit)
Ciutadania Anglès
Camp Exploració, biologia, biogeografia, reforma social i botànica
Treball(s) La seva feina en la selecció natural i en la biogeografia
Premis importants Medalla Royal (1868)
Medalla Copley (1908)
Orde del Mèrit (1908)

Alfred Russel Wallace OM FRS (8 de gener de 1823 - 7 de novembre de 1913) va ser un geògraf, botànic i naturalista gal·lès. Wallace és conegut sobretot per haver arribat al concepte de selecció natural, central en la teoria biològica de l'evolució, simultàniament però independentment de Charles Darwin.

Alfred Russel Wallace, a diferència de Charles Darwin que formava part de l'aristocràcia i va poder-se dedicar a l'estudi tota la vida, venia d'una família humil i va haver de guanyar-se la vida recollint fòssils i exemplars d'espècies animals i vegetals, que després venia. Això li va permetre viatjar pel món. També va ser compromès amb les idees socialistes i va criticar les desigualtats causades per la revolució industrial.[1]

El 1855 Wallace va publicar un article titulat "On the law which has regulated the introduction of new species" on defensava el fet de l'evolució, tot i que sense arribar a atribuir-li una causa.

Tres anys després, un nou article ("On the tendency of varieties to depart indefinitely from the original type") proposava la selecció natural com el mecanisme explicatiu de la transmutació de les espècies. Wallace va remetre l'article a Darwin per a la seva revisió. Quan aquest el va llegir, es va trobar amb el que va qualificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia més de vint anys.

Després de consultar-ho amb el mateix Wallace i amb Charles Lyell, aquest darrer va realitzar una presentació pública davant la Societat Linneana de Londres, l'1 de juliol de 1858,[2] dels postulats sobre l'origen de les espècies, acreditant a Darwin i a Wallace com a co-descubridors.

Wallace va ser un naturalista viatger, com molts altres en la seva època. Va acompanyar, per exemple a Henry Bates a l'Amazones.

Entre 1854 i 1862, època del descobriment de la selecció natural, va viatjar per Insulíndia (arxipèlags del sud-est asiàtic) recollint espècimens.

Wallace va recollir les seves experiències al llibre L'arxipèlag malai, publicat el 1869. Una aportació important d'aquest període és la definició de l'anomenada línia de Wallace, un límit biogeogràfic molt precís que separa regions molt diferenciades florística i faunísticament, i que passa entre les illes de la Sonda, Nova Guinea, i les Cèlibes, per un costat, i Java, Borneo i Filipines per l'altre. Wallace és considerat un dels pares de la biogeografia.

Wallace va desenvolupar amb el temps una tendència mística que va condicionar la seva interpretació del procés evolutiu, sobretot pel que fa referència a l'evolució humana, interessant-se cada vegada més per l'espiritisme.

El 1894 va rebre la Medalla Linneana, i el 1908 la Medalla Darwin-Wallace, ambdues d'or.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vilaweb, notícia del 30/6/2008: La història rere la teoria de la selecció natural
  2. (castellà) Charles Darwin, Cartas de Darwin 1825-1859, p.26

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Russel Wallace