Alfred de Musset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfred de Musset
Alfred de musset.jpg
Alfred de Musset
Naixement 11 de desembre de 1810
París
Mort 2 de maig de 1857
París
Activitat poeta, novel·lista i dramaturg
Nacionalitat Bandera de França França
Període 1826 - 1855
Moviment Romanticisme
Obres principals On ne badine pas avec l'amour, Lorenzaccio, Les Caprices de Marianne, La Confession d'un enfant du siècle

Alfred Louis Charles de Musset, habitualment anomenat Alfred de Musset, (París, 11 de desembre de 1810 - París, 2 de maig de 1857) va ser un poeta, autor dramàtic i novel·lista francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alfred de Musset pertanyia a una família benestant, afectuosa i cultivada. El seu avi va ser poeta, i son pare era especialista en Rousseau, del qui va editar les obres. En el moment del seu naixement, el seu germà major, Paul, tenia sis anys.

Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir l'any 1827 el Premi de dissertació llatina al Concurs General. Gràcies a Paul Fouché, cunyat de Victor Hugo, va freqüentar des del 17 anys el Cenacle, saló de Charles Nodier a la Biblioteca de l'Arsenal. Llavors va simpatitzar amb Sainte-Beuve i Alfred de Vigny, refusant adular al « mestre » Victor Hugo. Després d'intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d'anglès, de piano i de saxòfon va esdevenir un dels primers romàntics francesos. Amb 20 anys, la seua emergent notorietat literària s'acompanyava ja d'una reputació sulfurosa, nodrida pel seu vessant « dandy ».

L'any 1830, any de la Batalla d'Hernani, en la qual no va participar, Musset va intentar la sort en el teatre. Però després del fracàs de la seua obra Nuit Vénitienne (Nit veneciana), l'autor va dir « adéu al galliner, i per molt de temps » (Carta a P. Calais), fins a l'any 1847. El desembre de 1832 va aparèixer el primer Spectacle dans un fauteuil (Espectacle des d'una butaca), que es compon d'un drama, La Coupe et les Lèvres (La copa i els llavis), d'una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles ? (En què somien les noies?) i d'un conte oriental, Namouna. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensió entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.

De 1833 a 1834, va ser amant de George Sand, amb la qual se'n va anar a Itàlia i qui va inspirar-li Lorenzaccio, drama romàntica que va escriure l'any 1834. Aleshores va publicar els Contes d'Espagne et d'Italie. Però Musset va caure malalt i George Sand esdevingué amant del seu metge. Va tornar a París, on va fer representar les comèdies: Le Chandelier (El canelobre), On ne badine pas avec l'amour (Amb l'amor no es juga), Il ne faut jurer de rien (No cal jurar per res) que han quedat en el repertori del Théâtre-Français ; també va escriure diverses narracions i Confession d'un enfant du siècle (Confessió d'un infant del segle), la seua única novel·la, dedicada a George Sand. De 1835 à 1837, Musset va escriure la seua obra mestra poètica, Les Nuits (Nuits de mai, d'août, d'octobre, de décembre), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l'amor i la inspiració.

Va ser bibliotecari del Ministeri de l'Interior francès durant la Monarquia de juliol, però va ser despatxat l'any 1848, esdevenint bibliotecari del Ministeri d'Instrucció Pública sota el Segon Imperi. Va rebre la Legió d'Honor el 24 d'abril de 1845, al mateix temps que Balzac, i va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Francesa l'any 1852, després de dos intents fracassats els anys 1848 i 1850. De salut fràgil ( malformació cardíaca), va morir el 2 de maig de 1857, en certa mesura oblidat pel públic.

El seu germà major, Paul de Musset, va jugar un important paper en el redescobriment de l'obra de Musset.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Frank Lestringant, Musset, París, Flammarion, col. "Grandes Biographies", 1998.

Obres[modifica | modifica el codi]

Tomba d'Alfred de Musset al cementiri del Père-Lachaise, a París
  • À Mademoiselle Zoé le Douairin 1826
  • Un rêve, L'Anglais mangeur d'opium 1828
  • Premières poésies 1829-1835
  • Contes d'Espagne et d'Italie, La Quittance du diable, Une nuit vénitienne 1830
  • La Coupe et les lèvres, Namouna 1831
  • Spectacle dans un fauteuil, À quoi rêvent les jeunes filles 1832
  • Fantasio, Les Caprices de Marianne, Rolla, André del Sarto, Gamiani ou deux nuits d'excès 1833
  • On ne badine pas avec l'amour, Perdican, Camille et Perdican, Lorenzaccio 1834
  • La Quenouille de Barberine, La Nuit de mai, La nuit de décembre. Le Chandelier 1835
  • Il ne faut jurer de rien, Lettre à M. de Lamartine, Faire sans dire, La Nuit d'août, La confession d'un enfant du siècle, 2 volumes, 1836
  • Poésies Nouvelles 1836-1852
  • Chanson de Barberine 1836
  • Un caprice, La Nuit d'octobre, À la Malibran, Emmeline, Les deux maîtresses. Lettres à Dupuis et Cotonet 1837
  • Le fils du Titien, Frédéric et Bernerette, L'Espoir en Dieu. Dupont et Durand. Margot 1838
  • Croisilles 1839
  • Les deux maîtresses, Tristesse, Une soirée perdue 1840
  • Souvenir, Nouvelles (« Emmeline », « Le fils du Titien », « Croisilles », « Margot ») 1841
  • Le voyage où il vous plaira, Sur la paresse, Histoire d'un merle blanc, Après une lecture 1842
  • Pierre et Camille, Le secret de Javotte, Les frères Van Bruck 1844
  • Il faut qu'une porte soit ouverte ou fermée, Mademoiselle Mimi Pinson 1845
  • Nouvelles (« Pierre et Camille », « Le secret de Javotte ») 1848
  • Louison, L'Habit vert, On ne saurait penser à tout 1849
  • Poésies nouvelles, Carmosine 1850
  • Bettine, Faustine 1851
  • La Mouche 1853
  • Contes 1854
  • L'âne et le ruisseau 1855
  • Les filles de Loth (date inconnue)
  • On ne badine pas avec l'amour
  • Œuvres complètes, Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade (ISBN 2-07-010387-0)

Cinema[modifica | modifica el codi]

L'any 1999, Diane Kurys ha dirigit una pel·lícula sobre la relació entre Alfred de Musset i George Sand: Les Enfants du Siècle

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred de Musset