Alfredo Bryce Echenique

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfredo Bryce Echenique

Alfredo Bryce Echenique (Lima, Perú, 1939) és llicenciat en Lletres i Dret a la Universitat Nacional Mayor de San Marcos de Lima, continua els estudis de literatura a França, Itàlia, Grècia i Alemanya, i durant una estada de vuit mesos a Perú obté el doctorat en Lletres, especialitat en Literatura, a la citada universitat. El 1980 el contracten a la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i l'any següent el nomenen catedràtic de literatura i civilització llatinoamericanes. Després de viure deu anys a Madrid, el 1999 fixa la seva residència a Perú i aquell mateix any és nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional Mayor de San Marcos de Lima.

Ha exercit la docència en universitats de França, els Estats Units i Llatinoamèrica, ha dictat conferències i ha participat en tallers literaris en universitats espanyoles com la Complutense, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat Juan Carlos I, durant els cursos d'estiu.

L'escriptor ha escrit nombroses cròniques periodístiques i de viatge, i també ha col·laborat en diaris i revistes de Perú, Espanya, Xile, Mèxic, Argentina i els Estats Units.

Actualment, a més de participar en la sèrie Grandes Firmas, de l'agència espanyola EFE, és col·laborador habitual del magazine Somos i de la revista Nexos, de Mèxic, i del suplement cultural del diari La Nación, de Buenos Aires. També, de forma esporàdica, col·labora a la revista de llibres del diari El Mercurio de Xile.

Les seves novel·les més celebrades són: Un mundo para Julius, Tantas veces Pedro, La vida exagerada de Martín Romaña, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz, La última mudanza de Felipe Carrillo, No me esperen en abril, Reo de nocturnidad, La amigdalitis de Tarzán i El huerto de mi amada (Premi Planeta 2002). També és autor dels llibres de relats Dos señoras conversan, Guía triste de París i La felicidad ja, ja. Les col·laboracions periodístiques més recents estan recollides en els dos volums A trancas y barrancas i Crónicas perdidas. És autor del llibre autobiogràfic Permiso para vivir.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]