Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo di Stéfano
Informació personal
Nom complet	Alfredo Di Stéfano Laulhe
Sobrenoms	La Saeta Rubia
Data de naixement	4 de juliol de 1926 (1926-07-04)
Lloc de naixement	Barracas, Buenos Aires (Argentina)
Alçada	1,78 m
Equip
Posició	Davanter (retirat)
Equips professionals
Anys	Equip	PJ (gols)
1943-1945 1946-1947 1947-1949 1949-1953 1953-1964 1964-1966	River Plate Huracán River Plate Millonarios Reial Madrid RCD Espanyol	001 00(0) 025 0(10) 065 0(49) 194 (167) 282 (216) 021 00(9)
Selecció nacional
1947 1949 1957-1961 1955	Argentina Colòmbia Espanya Catalunya	006 00(6) 004 00(0) 031 0(23) 001 00(1)
Equips entrenats
1967–1967 1969–1970 1970–1974 1974–1974 1975–1976 1976–1977 1979–1980 1981–1982 1982–1984 1985–1985 1986–1988 1990–1991	Elx CF Boca Juniors València CF Sporting de Lisboa Rayo Vallecano CD Castellón València CF River Plate Real Madrid Boca Juniors València CF Real Madrid
1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Alfredo di Stéfano Laulhé (Barracas (Buenos Aires), 4 de juliol del 1926), ha estat un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol. És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps i una figura cabdal de la història del futbol per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona. Va actuar 29 vegades en la selecció argentina (incloent categories inferiors) i 31 amb l'espanyola. El 5 de novembre del 2000 fou designat “President d'Honor” del Real Madrid CF.

Arribada a Europa

Alfredo Di Stefano (al centre)

Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Real Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953.

Però els directius del Real Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx al president del Barcelona i al delegat de Falange al FCB, Azorín. La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meiràs del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant al Ministro Secretario General del Movimiento. Dos dies després i després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Real Madrid. Situació que podria qualificar-se d'esperpèntica. Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí. Poc després Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.

Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) al Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el jugà al costat de Kubala.

L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.

Di Stefano entrenador

Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, Castelló i River Plate.

En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

Palmarès

Club

• River Plate
  • Primera División argentina: 1945, 1947
  • sots-campió del Campionat Sud-americà de Clubs: 1948
  • Màxim golejador del campionat argentí de futbol: 1947
• Millonarios
  • Lliga colombiana: 1949, 1951, 1952, 1953
  • Copa Colombiana: 1953
  • Copa Bodas de Oro del Real Madrid: 1952
  • Petita Copa del Món: 1953
• Real Madrid
  • Lliga espanyola: 1953-54, 1955, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, 1964
  • Copa del Generalíssim: 1962
  • Copa d'Europa: 1955–56, 1955–56, 1957–58, 1958–59, 1959–60
  • Copa Intercontinental: 1960
  • Petita Copa del Món: 1956
  • Copa Llatina: 1955, 1957

Selecció

• Argentina
  • Copa Amèrica: 1947

Premis individuals

• Va ser el màxim golejador del Real Madrid en Europa amb 49 gols
• Màxim golejador del Campionat argentí
  • 1947
• Màxim golejador del Campionat colombià
  • 1951, 1952
• Trofeu Pichichi
  • 1954, 1956, 1957, 1958, 1959
• Pilota d'Or
  • 1957, 1959
• Màxim golejador de la Copa d'Europa
  • 1958, 1962
• Esportista espanyol de l'any
  • 1957, 1959, 1960, 1964
• FIFA 100

Notes i referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Di Stéfano Laulhé