Alfredo Pérez Rubalcaba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfredo Pérez Rubalcaba
Alfredo Pérez Rubalcaba

Mandat
4 de febrer de 2012 – 26 de juliol de 2014
Precedit per José Luis Rodríguez Zapatero
Succeït per Pedro Sánchez

Mandat
21 d'octubre de 2010 – 12 de juliol de 2011
Precedit per María Teresa Fernández de la Vega
Succeït per Elena Salgado
(Vicepresidenta d'Assumptes Econòmics)
José Blanco
(Portaveu)

Mandat
11 d'abril de 2006 – 12 de juliol de 2011
Precedit per José Antonio Alonso
Succeït per Antonio Camacho

Mandat
13 de juliol de 1993 – 6 de maig de 1996
Precedit per Virgilio Zapatero
Succeït per Francisco Álvarez-Cascos

Mandat
24 de juny de 1992 – 12 de juliol de 1993
Precedit per Javier Solana
Succeït per Gustavo Suárez Pertierra

En el càrrec
Assumpció del Càrrec
13 de desembre de 2011

Naixement 28 de juliol de 1951 (1951-07-28) (63 anys)
Solares (Cantàbria)
Partit polític Partit Socialista Obrer Espanyol
Professió Químic

Alfredo Pérez Rubalcaba (Solares, Medio Cudeyo, Cantàbria, 28 de juliol de 1951) és un polític i professor universitari espanyol i secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol. Amb anterioritat va ser Vicepresident Primer, Ministre de l'Interior i Portaveu del Govern d'Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctorà i de la qual en fou professor.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any 1974, en el qual va començar a col·laborar en la Federació Socialista Madrilenya i, més tard, en les comissions d'Ensenyament i Recerca tant del partit com del Grup Parlamentari Socialista.

Amb l'arribada al Govern del PSOE en les eleccions generals espanyoles de 1982, Rubalcaba va assumir diferents càrrecs relacionats amb la universitat i l'educació. L'any 1988 va ser nomenat Secretari d'Estat d'Educació i l'any 1992 fou nomenat Ministre d'Educació i Ciència, càrrec que ocupà fins al 1993. Després de les eleccions generals de 1993 en les quals fou escollit diputat al Congrés de Diputats per la província de Toledo, el president del Govern Felipe González el nomenà Ministre de la Presidència i de Relacions amb Les Corts i Portaveu del Govern, càrrec en el qual es va mantenir fins a les eleccions generals espanyoles de 1996. En aquelles eleccions, que el PSOE va perdre enfront del PP, Rubalcaba va resultar reelegit diputat al Congrés, en aquesta ocasió per la Província de Madrid.

Un any més tard, en el XXXIVè Congrés del PSOE, va ser escollit membre de l'Executiva i secretari de Comunicació. La seva inclusió en les llistes del partit per part del secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, va venir a confirmar la seva notable importància en el Partit en la nova etapa. De fet, va ser un dels principals encarregats de mantenir contactes amb el govern popular sobre ETA arran de la treva de 1999. En el següent Congrés, en el qual José Luis Rodríguez Zapatero va ser escollit nou secretari general del partit, Rubalcaba va entrar a formar part del Comitè Federal del partit. En aquesta etapa, va encapçalar la delegació socialista que va acordar amb el PP el denominat Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme, signat al desembre de 2000.[1]

En les eleccions generals de 2004, Rubalcaba va ser responsable de l'Estratègia Electoral del PSOE, i més tard va ser nomenat portaveu del Grup Socialista en el Congrés de Diputats.

L'11 d'abril de 2006 substituí José Antonio Alonso al capdavant de la Cartera d'Interior. Aquest relleu es va produir després de l'alto el foc de ETA. El 20 d'octubre de 2010 el president de govern espanyol presentà una àmplia reforma del govern i posicionà a Rubalcaba com a Vicepresident Primer del Govern i Portaveu del Govern, substituint De La Vega i mantenint-lo en el càrrec de Ministre de l'Interior,[2] fins que fou nomenat candidat a la presidència del govern i l'11 de juliol de 2011 fou substituït per Elena Salgado Méndez com a vicepresidenta, Antonio Camacho Vizcaíno com a ministre de l'Interior, i José Blanco López com a portaveu del govern,[3] per poder dedicar-se a la preparar la campanya de les Eleccions generals espanyoles de 2011, que guanya Mariano Rajoy Brey amb majories absolutes al congrés i al senat.[4]

El 4 de febrer de 2012 va ser elegit nou secretari general del PSOE amb 487 vots, enfront de Carme Chacón, que n'aconseguí 465.[5]

Arran dels «mals resultats sense pal·liatius» del PSOE a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, deixarà la secretaria general el juliol del mateix any en un congrés extraordinari del partit.[6]

En el procés de sobirania de Catalunya, Rubalcaba s'ha mostrat contrari a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i s'ha posicionat a favor d'un model federalista que pugui donar cabuda a Catalunya dins d'Espanya.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Letamendia, Francisco; Etxeberria, Noemí. Redes políticas en la CAPV y en Iparralde (en castellà). Erein, 2002, p. 227. ISBN 8497460499. 
  2. «Rubalcaba y Jáuregui se presentan como "equipo" y prometen continuar con el ritmo de "todo trabajo" de De la Vega» (en castellà). Europa Press.es, 21 Oct 2010. [Consulta: 21 octubre 2010].
  3. «Antonio Camacho, nou ministre de l'Interior, i José Blanco López, nou portaveu del govern». Avui, 11/7/2011. [Consulta: 11/7/2011].
  4. «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21/3/2012. [Consulta: 29/3/2012].
  5. «Rubalcaba, elegit nou secretari general del PSOE. Ha guanyat per 22 vots: 487 a 465». 324.cat, 4 de febrer de 2012. [Consulta: 4 de febrer de 2012].
  6. Rusiñol, Joan. «Alfredo Pérez Rubalcaba deixarà la secretaria general del PSOE al juliol». Ara [Madrid], 26 maig 2014 [Consulta: 26 maig 2014].
  7. Spearing Ortiz, A. I. «A broken taboo» (en anglès). The New Federalist, 11 octubre 2013. [Consulta: 4 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Pérez Rubalcaba


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Arango
Escut de l'estat espanyol
Secretari d'Estat d'Educació d'Espanya

19861992
Succeït per:
Álvaro Marchesi
Precedit per:
Javier Solana Madariaga
Escut de l'estat espanyol
Ministre d'Educació i Ciència d'Espanya

19921993
Succeït per:
Gustavo Suárez Pertierra
Precedit per:
Virgilio Zapatero Gómez
Escut de l'estat espanyol
Ministre de la Presidència d'Espanya

19931996
Succeït per:
Francisco Álvarez-Cascos
Precedit per:
Rosa Conde
Escut de l'estat espanyol
Portaveu del Govern d'Espanya

19931996
Succeït per:
Miguel Ángel Rodríguez
Precedit per:
José Antonio Alonso Suárez
Escut de l'estat espanyol
Ministre de l'Interior

20062011
Succeït per:
Antonio Camacho Vizcaíno
Precedit per:
María Teresa Fernández de la Vega
Escut de l'estat espanyol
Vicepresident Primer del Govern d'Espanya

20102011
Succeït per:
Elena Salgado Méndez
Precedit per:
María Teresa Fernández de la Vega
Escut de l'estat espanyol
Portaveu del Govern d'Espanya

2010 - 2011
Succeït per:
José Blanco López
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Jesús Caldera
Logo del PSOE
Portaveu del Grup Socialista al
Congrés dels Diputats

20042006
Succeït per:
Diego López Garrido
Precedit per:
José Luis Rodríguez Zapatero
Logo del PSOE
Secretari general del PSOE

2012 - 2014
Succeït per:
Pedro Sánchez Pérez - Castejón