Alfredo Zitarrosa
| Alfredo Zitarrosa | ||
|---|---|---|
Alfredo Zitarrosa el 1969
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Alfredo Iribarne | |
| Naixement | 10 de març de 1936 | |
| Lloc d'origen | ||
| Defunció | 17 de gener de 1989 (52 anys) | |
| Gènere(s) | Folclore | |
| Ocupació | cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista | |
| Artistes relacionats | Osiris Rodríguez Castillos, Atahualpa Yupanqui, Aníbal Sampayo, Rubén Lena, Los Olimareños, Daniel Viglietti, Larbanois - Carrero, Salvador Bécquer Puig, José Carbajal, etc. | |
| Lloc web oficial | www.fundacionzitarrosa.org | |
|
|
||
| guitarra | ||
Alfredo Zitarrosa (Montevideo, 10 de març de 1936 - ibídem. 17 de gener de 1989) fou un cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià, considerat una de les figures més destacades de la música popular del seu país i d'Amèrica Llatina.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Fill de Jesusa Blanca Nieve Iribarne (Blanca), que amb 19 anys el va donar a llum a l'Hospital Pereira Rossell de Montevideo, és anotat com Alfredo Iribarne.
Al poc temps de néixer, en circumstàncies especials, la seva mare el "va donar a criar" al matrimoni format per Carlos Durán, home de diversos oficis, i Doraisella Carbajal, per aquest llavors empleada al Consell de l'Infant, passant a ser Alfredo "Pocho" Durán, vivint amb ells en diversos barris d'aquesta ciutat, traslladant-se després, entre 1944 i finals de 1947, al poble de Santiago Vázquez, amb freqüents visites a la campanya prop de Trinidad, capital del departament de Flores, d'on era oriünda la seva mare adoptiva. S'ha assenyalat que aquesta experiència infantil el va marcar per sempre, notant-se en el seu repertori la inclusió majoritària de ritmes i cançons d'origen camperol, fonamentalment milongues.
[modifica] Cançons destacades
Entre les seves cançons més conegudes destaquen:
- Milonga para una niña.
- Doña Soledad.
- Adagio en mi país.
- Milonga más triste.