Alfredo de Saralegui y Casellas
.jpg) Alfredo de Saralegui y Casellas (1928) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 de gener de 1883 Ferrol (Galícia) |
| Mort | 27 de març de 1961 (als 78 anys) Madrid |
 Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930  | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Fundador del Instituto Social de la Marina |
| Activitat | |
| Ocupació | Sociòleg |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Armada Espanyola |
| Rang militar | Capità de Fragata |
Premis | |
| Monument | Far de Fisterra (Galícia) |
Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 6 de gener de 1883 — Madrid, 27 de març de 1961), marí i sociòleg gallec, fundador del Instituto Social de la Marina.[1][2][3] Nét del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, nebot dels marins, historiadors, filòlegs i acadèmics Leandro i Manuel de Saralegui y Medina i oncle valencià de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.[4]
Biografia
Capità de Fragata de l'Armada Espanyola, fill de Carlos de Saralegui y Medina (Ferrol, Galícia, 1843 - Madrid, 1912), intendent general de Marina, i germà de Carlos de Saralegui y Casellas (Ferrol, Galícia, 1876 - Cuba, 1898), guardiamarina, heroi de la Guerra de Cuba, mort a bord del cuirassat Biscaia.[5] Representant de l’esperit reformista del Instituto de Reformas Sociales, presidit per Gumersindo de Azcárate, valedor seu, la seva preocupació per la promoció dels pescadors perquè accedissin a un major benestar material i una major elevació cultural i moral i el seu compromís pel progrés real de les classes pesqueres, motiven la seva obra i ho situen en el corrent del reformisme social i de la Institución Libre de Enseñanza.[6] L'any 1898, seguint la tradició familiar, ingressa a l'Escola Naval Militar de Ferrol, on aconsegueix el grau d'alferes de Navili (1904).[7] L'any 1909, es casa a Madrid amb María Vejarano y Bernaldo de Quirós, dels comtes de Nava de Tajo.[8] L’any 1910, destinat a l'Ajudantia de Marina de Benidorm, organitza una cooperativa obrera de pescadors.[7] Entre els anys 1911 i 1913, és destinat a les ajudantíes de Lekeitio i Bermeo i a la comandància de Bilbao, on promou la societat cooperativa Asociación Protectora del Pescador.[9] L’any 1914, destinat a la comandància de Marina d'Almeria, redacta el projecte de Pósitos de Pescadores.[10] L’any 1917, és destinat com a agregat del Ministeri de Marina a la Dirección General de Navegación y Pesca, on és nomenat redactor del Boletín de Pescas, en el qual publica el Reglamento del Pósito Pescador (1917).[11] Fou impulsor dels pòsits de pescadors[12] i el seu projecte de llei, després substituït pel projecte de creació de la Caja Central de Crédito Marítimo,[13] cooperativa de crèdit popular depenent del Ministeri de Marina creada l'any 1919[14] i redenominada, l'any 1930, Instituto Social de la Marina,[15] del qual va ser també fundador i secretari general fins a la seva supressió l'any 1936 amb motiu de la Guerra Civil.[16] Restablert l'any 1938,[17] l'any 1941, amb ocasió de la seva reforma, va ser apartat de la seva obra per les autoritats franquistes.[18] L'any 2015, amb motiu del 75è aniversari, fou reconegut oficialment com al seu fundador. Diversos carrers de municipis pesquers (Algesires, Cangas, Vilagarcía de Arousa, etcètera), porten el seu nom.
Obres destacades
Autor
- España marítima. Ensayos sociales (1929). Madrid: Ed. Juan Ortiz.
Honors i distincions
- Gran Creu de l'Orde Civil de la Beneficència
- Medalla al Mèrit Social Marítim a títol pòstum
- Fill adoptiu d'Almeria
- Fill predilecte de Ferrol
Vegeu també
- Antonio de Saralegui y Zarandona
- Arcadio María Larraona y Saralegui
- Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez
- Leandro de Saralegui y López-Castro
- Leandro de Saralegui y Medina
- Manuel de Saralegui y Medina
Referències
- ↑ Biografia d'Alfredo de Saralegui y Casellas a «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sánchez Blanco, J. (1992): Historia del Crédito Social Pesquero. Madrid: Secretaría General Técnica del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 24-93 i altres.
- ↑ Fitxa d’«Alfredo de Saralegui y Casellas». Auñamendi Eusko Entziklopedian. [Consulta: 23 de març de 2016]
- ↑ «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vidal y de Barnola, L-.A. (1975): Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 147 i 151.
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 37-38).
- ↑ 7,0 7,1 Sánchez Blanco (1992, 24).
- ↑ Filla de Félix Vejarano y Cabarrús, II comte de Nava de Tajo, i de María del Carmen Bernaldo de Quirós y Arenas, dels marquesos de Monreal, Santiago y de la Cimada, grans d'Espanya. Morta a Bilbao l'any 1913, l'any 1920 es casa en segones noces amb María del Carmen Rodríguez Sanz. Vidal y de Barnola (1975, 151).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 25).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 27).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 31).
- ↑ Ansola Fernández, A. (2007). «Una pesca feliz: Alfredo Saralegui y sus pósitos de pescadores (1915-1936)».. Historia social, 57, 3-26. Martínez Gallego, F.-A. (2010). Esperit d'associació. Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1839-1936. València: Universitat de València, 127.
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 35).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 45).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 82).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 83).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 84).
- ↑ Sánchez Blanco (1992, 93).