Alga verda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Algues verdes
Ordovicià inferior – recent
"Siphoneae" d'Ernst Haeckel Kunstformen der Natur, 1904

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Plantae
Divisió: Chlorophyta
Classes

Els cloròfits (Chlorophyta) o algues verdes constitueixen una divisió que inclou unes 8,000 espècies[1][2] d'organismes eucariotes aquàtics fotosinètics. De la mateixa manera que les plantes terrestres (Bryophyta i Tracheophyta), les algues verdes contenen clorofil·les a i b, i reserves com el midó[1] contingut als plastidi. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en àmbients aquàtics, incloent marins, d'aigües dolces o salabroses. Estan emparentats amb els Charophyta i Embryophyta (plantes terrestres), constituint conjuntament els grup Viridiplantae.

Conté tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars. Mentre la majoria d'espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, altres espècies es troben adaptades a un ample rang d'entorns.

Classes[modifica | modifica el codi]

Classificació d'acord amb Hoek, Mann i Jahns 1995.[1]

  • Prasinophyceae
  • Chlorophyceae
  • Ulvophyceae
  • Cladophorophyceae
  • Bryopsipophycese
  • Dasycladophyceae
  • Trentepoliophyceae
  • Pleurastrophyceae (Pleurastrales i Prasiolales)
  • Klebsormidiophyceae
  • Zygnematophyceae
  • Charophyceae

Classificació d'acord amb Bold i Wynne ("Introduction to the Algae", Segona Edició, Prentice Hall NJ)

Usos[modifica | modifica el codi]

  • A Sibèria occidental s'utilitzen les algues verdes filamentoses per a fer paper o material aïllant i de construcció.
  • En biotecnologia s'utilitzen les algues verdes cocals per la seva activitat fotosintètica i la facilitat a l'hora de cultivar-les en massa. Les investigacions en aquest camp van encaminades a obtenir complements vitamínics per a l'alimentació humana o combustibles que puguin substituir els fòssils.
  • S'utilitzen "reactors d'algues" per a efectuar intercanvi de gasos (diòxid de carboni per oxigen en la fotosíntesi), aquestes instal·lacions s'han provat en vehicles espacials.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga verda
  1. 1,0 1,1 1,2 Hoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995. Algae An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9
  2. «Major Algae Phyla». Arxivat de l'original el 20 d'agost de 2009.