Algar de Palància

Algar de Palància
Algar de Palancia

(En detall)
Localització
Municipi del Camp de Morvedre
Vista aèria d'Algar
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Camp de Morvedre La Baronia Sagunt
Gentilici	Algarí, algarina Algareny, algarenya
Predom. ling.	Valencià
Superfície	13,2 km²
Altitud	204 msnm
Població (2011)   • Densitat	576 hab. 43,64 hab/km²
Coordenades	39° 46′ 53″ N, 0° 21′ 58″ O
Distàncies	42 km de València 19 km de Sagunt
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PSPV-PSOE i 3 PPCV Joan Emili Lostado i Gascó (PSPV-PSOE)
Codi postal	46593
Festes majors	Setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc
Dies de mercat	Dilluns
Agermanament	Algar (Cadis)
Web	http://www.gva.es/algardepalancia/

Algar de Palància o, simplement, Algar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Alfara d'Algímia i Torres Torres (a la mateixa comarca) i amb Sogorb, Sot de Ferrer i Soneixa (a la comarca de l'Alt Palància).

Geografia

Municipi situat entre les serres d'Espadà i Calderona, en les riberes del riu Palància. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals són: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua banda central, de nord-oest a sur-oest; per l'esquerra afluïx la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de límit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterrani. El poble s'alça junt amb el marge dret del Palància, en un xicotet altell.

S'accedix a esta localitat, des de València, a través de la a-23 i prenent després la CV-327. Un altre trajecte més còmode és utilitzar la a-23 i prendre en l'eixida 18 la N-225.

Història

D'origen àrab, va ser reconquistat l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Mercè i mantenint la seua població morisca fins a la data de la seua expulsió en 1609, per la qual cosa va quedar pràcticament despoblada. En 1610 és novament repoblada per cristians.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2008	2011
395	396	397	413	416	428	422	450	523	542	568	576

Economia

Hi ha 245 ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i muntanya baixa; s'utilitzen per a pastos d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguits per les oliveres, vinyes, ametlers i cereals.

La superfície del regadiu comprèn els cultius següents: tarongers, llimeres, cirerers i excel·lents nispros.

Hi ha una fàbrica de farines i una altra d'algeps.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Gascó i Bojó	UCD
1983 - 1987	Federico Cabrero i Pomer	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Josep Catalunya i Albert	Independent
1991 - 1995	Josep Catalunya i Albert	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Josep Catalunya i Albert	Independent
1999 - 2003	Juan Arnal Font	PP
2003 - 2007	Juan Arnal Font	PP
2007 - 2011	Juan Arnal Font	PP
2011 - ara	Joan Emili Lostado i Gascó	PSPV-PSOE

Monuments

• Església Parroquial. D'estil barroc, data del segle XVIII, i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.

Llocs d'interès

• Assut d'Algar. D'on pren aigües del Palància la Sèquia Major de Sagunt; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.

Festes locals

• Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener.
• Vuitaba. En la tercera setmana d'agost té lloc esta festa el major exponent de la qual són els bous al carrer.
• Festes Patronals. Se celebren en honor de la Mare de Déu de la Mercè, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon Nonat a partir del 21 de setembre.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.