Algemesí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:48, 25 set 2016 amb l'última edició de Altorrijos (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlgemesí
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O / 39.189722222222°N,0.43777777777778°O / 39.189722222222; -0.43777777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlgemesí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població27.438 (2023) Modifica el valor a Wikidata (661,16 hab./km²)
GentiliciAlgemesinenc, algemesinenca
MalnomToput, topuda
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície41,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17
Limita amb
PatrociniMare de Déu de la Salut i Sant Onofre Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Modifica el valor a Wikidata
Pressupost17.884.349 €
Identificador descriptiu
Codi postal46680
Fus horari
Codi INE46029 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46029 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webalgemesi.es Modifica el valor a Wikidata

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.[1] Limita amb Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer i Sollana (a la Ribera Baixa).

Geografia

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km², concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc, superfície d'11.800 m2 que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d'extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta", la "gamba gavatxa", etc.

Nuclis

  • Algemesí
  • Carrascalet
  • Raval

Història

De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I,[1] la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació[1] d'aquella convertint-lo en Universitat,[cal citació] després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fentina. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller n'Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les "Trobes", va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat[cal citació] d'Algemesí el títol de Vila Reial,[1] s'hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Séquia Reial del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.[cal citació] L'expulsió dels moriscos realitzada el 1609 suposà un gran problema econòmicament.[1]

Entre 1550 i 1582 es va construir l'església de Sant Jaume, d'estil renaixentista.[1]

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Reial del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, a causa dels plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute censal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arròs i farina. Tot allò també s'hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1834 i 1885, en aquest últim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.[cal citació] El 1864 ocorregué una inundació que suposà greus problemes.[1] El 2016 es posà en marxa un projecte de vigilància mitjançant vehicles aeris no tripulats.[2]

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2012
25.240 25.525 25.838 25.029 24.894 25.028 25.259 26.192 27.326 27.770 28.358

Economia

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Real del Xúquer va introduir el cultiu de la morera i l'arròs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anat guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes dècades la indústria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenvolupament econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a ús industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat amb més nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 del Partit Popular, 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 de Més Algemesí-Compromís i 4 d'Esquerra Unida-Els Verds.

El govern de l'Ajuntament d'Algemesí s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys. El sistema D'Hondt és el mètode electoral que s'utilitza a Espanya, per a repartir els regidors dels ajuntaments, de manera aproximadament «proporcional» als vots obtinguts per les candidatures. Les últimes eleccions celebrades van ser les de 24 de maig del 2015, en les quals el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va perdre la majoria absoluta obtinguda en les eleccions de l'any 2011.

En la legislatura actual han obtingut representació el PSPV (que perd 1 regidor), Més_Algemesí que aconsegueix anar més enllà del doble de votants dels aconseguits en els anteriors comicis i arribant a ser la força que més creix en el municipi en termes relatius i absoluts (aconseguint 4 regidors), i en últim lloc EUPV, que sense arribar a doblegar els vots també aconsegueix 4 regidors en aquestes eleccions


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Algemesí

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Vicente Ramón García Mont 5.277 35,38% 8 (-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Marta Trenzano Rubio 3.458 23,18% 5 (-1)
Més Algemesí-Compromís (+A-Compromís) Josep Antoni Bermúdez Roses 2.798 18,76% 4 (+2)
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà) Fitxer:EUPV-EVPV.png Pere Blanco Vega 2.727 18,28% 4 (+2)
Canviem Entre Tots Algemesí (CETA) Fitxer:CET-Canviem-entre-tots.png Rosa Such Roig 459 3,08% 0
Vots en blanc 196 1,31%
Total vots vàlids i regidors 14.915 100 % 21
Vots nuls 172 1,14%
Participació (vots vàlids més nuls) 15.087 72,37%**
Abstenció 5.761* 27,63%**
Total cens electoral 20.848* 100 %**
Alcaldessa: Marta Trenzano Rubio (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 5 de PSPV, 4 de +A-Compromís i 4 d'EUPV-EV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa d'Algemesí és Marta Trenzano Rubio (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Girbes Masía IPA 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Girbes Masía IPA 28/05/1983 --
1987–1991 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Ramón García Mont PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Ramón García Mont PP 11/06/2011 --
2015–2019 Marta Trenzano Rubio PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments

Religiosos

  • Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s'ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L'any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s'hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.
  • Capella de la troballa. Aquesta capella va ser construïda on estava situada segons la història, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.
  • Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemesí, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemesí, enfront del Calvari. Encara que no té una intenció artística es pot entreveure que no manca una influència estitlística de l'època. Té una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldoví. Micaela Baldoví en va ser la fundadora, i encara que hui dia no se sap quin ús se li donarà, sembla que l'opció que finalment ha reixit és la de l'escola de Mª Auxiliadora.

Civils

Monument a la Muixeranga
Paret de Pardines
  • Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorquí que fa uns 400 anys arribà a Algemesí i es va convertir en el més important organista d'Espanya del segle XVII encara que se li varen reconéixer els mèrits més aviat a la resta d'Europa que a la seua pròpia terra. Està situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa i és obra de Leonardo Borràs.[9]
  • Paret de Cotes. És l'única resta histórica d'un poble desaparegut anomenat cotes que segons Gaspar Escolano, arribà a tindre al voltant de 300 cases a més a més d'un "mesón" i un castell. Aquesta població començà a decréixer fins a la seua desaparició a causa de l'expulsió dels moriscos i a les epidèmies. Els últims habitants que quedaren vingueren a Algemesí. Es troba a mitjant camí entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemesí i la carretera de Benifaió.
  • Paret de Pardines. Es tracta de l'únic que queda d'un antiquíssim poble de cristians anomenat Pardines, aquesta paret és la resta de la seua església. El retaule d'aquesta església es conserva a la Basílica Menor de Sant Jaume a la Plaça Major d'Algemesí. Prop d'ací es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba a la carretera que uneix l'entrada de l'autopista AP7 d'Algemesí amb Albalat de la Ribera a la baixada del pont de l'autopista direcció a Albalat.
  • Monument a la Muixeranga. Una rèplica feta amb ferro a mida pràcticament real de la torre humana coneguda com a muixeranga, i que és el símbol per excel·lència de la identitat històrica a més a més de festiva, de la ciutat d'Algemesí. Es troba a la rotonda on es creuen l'Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari. És obra del desaàregut Ferran Garcia Monzó.
  • Monument al Llaurador. Es troba a l'encreuament entre l'avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a mida gegant i també de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, l'animal arrossegava aquesta eina per terra amb força trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. El monument al llaurador és obra de Leonardo Borràs.

Festes

Peculiar Plaça de bous d'Algemesí (és quadrada).
  • Fira de Sant Onofre. El 12 de juny se celebra la fira del patró d'Algemesí Sant Onofre amb multitud d'activitats, concursos, competicions esportives, etc. a més a més dels corresponents actes religiosos.
  • Festes de la Mare de Déu de la Salut. La primera setmana de setembre, ha estat objecte d'estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s'hi exhibeix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 de setembre. En la processó trobem els següents balls:
  • Setmana de Bous. Constitueix un esdeveniment anual amb molta participació. Es tracta de la fira de xònecs única per la construcció de la plaça de bous quadrada de fusta (única a arreu del món).
  • Falles. Tenen lloc els dies 17,18 i 19 de març. Hi ha un total de deu falles: Santa Bàrbera, Víctor Pradera, Crist de l'Agonia, Ideal Terrassa, Plaça del Cid, Plaça de Cabanilles, Plaça Tres Moreres, El Pla, Bernat Guinovart i Plaça del Mercat.

Fills il·lustres

Articles relacionats

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Algemesí». A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p. 415. ISBN 84-345-7465-9. 
  2. ↑ «Algemesí se suma al uso de drones de vigilancia para luchar contra los robos en campos». Agroinformación, 01-03-2016 [Consulta: 3 març 2016].
  3. ↑ Ajuntament d'Algemesí «Marta Trenzano, nova alcaldessa d'Algemesí». www.algemesi.net, 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 105 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Algemesí», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Algemesí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. ↑ Hildebrandt, Guillermo. «Fallece el escultor Leonardo Borràs» (en castellà). El País, 18-09-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algemesí


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Algemesí&oldid=17522046»