Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir
Algimia de Almonacid

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Vista general d'Algímia d'Almonesir
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Palància Sogorb
Gentilici	Algimià, Algimiana
Predom. ling.	Castellà
Superfície	20,30 km²
Altitud	486 msnm
Població (2012)   • Densitat	312 hab. 15,37 hab/km²
Coordenades	39° 54′ 52″ N, 0° 26′ 32″ O
Distàncies	72 km de València 47,1 km de Castelló de la Plana 10,5 km de Sogorb
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 2 PSPV Rafael Eduardo González Molina (PP)
Codi postal	12414
Festes majors	Crist de la Sed Del 15 al 29 d'agost
Dies de mercat	Dimarts
Web	http://www.algimiadealmonacid.es

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid) és un municipi del País Valencià que és a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, l'Alcúdia de Veo, Almedíxer, Gaibiel, Matet i la Vall d'Almonesir. La seva economia és basada tradicionalment en l'agricultura i l'apicultura. La seua producció agrícola es basa en productes de secà: olives, garrofes, ametles. Hi ha indústries artesanals en fusta de lledoner (objectes de decoració, records, apers de cultiu). Les festes patronals se celebren en honor al Santíssim Crist de la Set a finals del mes d'agost.

Geografia

El terme municipal d'Algímia d'Almonesir és molt escabrós, essent en ell les majors altures de la Serra d'Espadà, com són el pic de la Ràpita amb 1.106 m d'altura i el Pic d'Espadà amb 1.083 m.

La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista a-23 de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de Segorbe, on s'enllaça amb la carretera CV-215. El poble és a 72 km de València i 47 km de Castelló de la Plana.

Història

No hi ha la confirmació de l'existència d'un assentament romà en el terme d'Algímia d'Almonesir, si bé l'existència d'una inscripció romana en el camí que unix esta localitat amb l'Alcúdia de Veo pareix indicar la possibilitat del dit assentament.

L'actual població és d'origen musulmà, sent reconquistada per Jaume el Conqueridor en 1238 qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona. Més avant, la possessió va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar amb Jaime Pérez, fill de Pere IV, per al qual havia creat el senyoriu de Sogorb pel que ambdós senyorius van quedar units. Aquesta unió va romandre fins a 1430 pel fet que Alfons V es va annexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna a causa de la seua traïció en la guerra que havia mantingut contra Castella. En 1437, el rei va vendre el castell d'Almonesir a Vidal de Castellà.

Després de diverses herències, el castell d'Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de Sogorb des de 1562. Encara que este fet fou efímer pel fet que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisio de Reus que la va cedir a la comtessa d'Aranda.

Però sens dubte, el moment més important de la història de la localitat va ser la Revolta d'Espadà de l'any 1610. Estes violentes lluites foren provocades amb motiu l'orde d'expulsió dels moriscos decretada per la corona. Després d'estes expulsions, la localitat va ser repoblada per Pedro d'Urrea amb famílies cristianes procedents de Navarra i la Pobla d'Arenós.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.191	1.196	1.022	1.009	850	835	665	537	418	318	278	282	303

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José María Blay Pérez	UCD
1983 - 1987	Manuel Sebastián Granell	PSOE
1987 - 1991	Manuel Sebastián Granell	PSOE
1991 - 1995	Manuel Sebastián Granell	PSOE
1995 - 1999	Manuel Sebastián Granell	PSOE
1999 - 2003	Salvador Campos Nogueras	PSOE
2003 - 2007	Rafael Eduardo González Molina	PP
2007 - 2011	Rafael Eduardo González Molina	PP
Des del 2011	Rafael Eduardo González Molina	PP

Llocs d'interés i monuments

Ermita

La Nevera

• Església de Sant Joan Baptista.
• Ermita de la Cova Santa, en la partida de la Solana, enfront del poble.
• Inscripció romana. A uns 200 m. de la Font de la Calçada sobre un ixent de pedra Riva d'uns 3 m. d'altura. La seua traducció és: Camí Privat de Marco Baebio Severino.
• Castell d'Almonesir. Edifici d'interés arquitectònic.
• La torre de l'Alfàndiga. Esta torre pertanyent al sistema de vigilància del pròxim castell d'Almonesir. Esta sòlida torre és de planta quadrada. En la seua estructura s'aprecien restes d'antigues finestres, disposant d'un accés principal mancant, no obstant això, de coberta superior.
• Pont de l'Alfàndiga. De 7 ulls, que servia per a conduir l'aigua de reg d'un costat del barranc a l'altre.
• Pont de la Basa del Molí. Pont de dos ulls en les proximitats de la Basa del Molí.
• Pont de Donace. Pont d'un ull.
• La nevera era una antiga nevera utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern amb l'objectiu de comercialitzar-la en la pròxima ciutat de València
• Carcavó. Passadís pel qual es canalitzaven les aigües de la pluja que anaven a parar a la basa de reg que actualment és la Plaça de la Font.
• Restes de la Guerra Civil. Al municipi hi ha nombroses restes de la Guerra Civil Espanyola, trinxeres, parapets, nius de metralladores, que pertanyien al sistema defensiu de la Línia XYZ.

Serra d'Espadà

• Ombria de Villar. Microrreserva de flora.
• Parc de Donace.
• Fonts d'Alcodorí. Naix en la vessant del Pic de la Ràpita a una altura de 800 m. Aigua d'immillorable qualitat.
• Alt de la Nevera. Construcció de morter del S. XVII aproximadament, d'estructura redona amb volta recentment restaurada. Segons la seua llegenda aquesta nevera servia per a emmagatzemar la neu, que traslladaven després a les grans ciutats per a després ser utilitzada en usos gastronòmics i medicinals.
• Cova de l'Estuc. Meravella de la naturalesa, digna de visitar. Entre el paratge de la Font de la Calçada i el Pic Espadà. Té una profunditat de 20 m. Dins hi ha una gran sala d'estalagmites i estalactites una d'elles de 14 m., i amb una xicoteta sala denominada Sagristia de difícil accessibilitat. S'arriba a esta cova pel camí del Pic Espadà.
• Fonts de la Calçada, a 4 km de la població, en el paratge del mateix nom amb abundant aigua i de bona qualitat. S'ha condicionat el lloc de manera que es pot gaudir de zona d'acampada amb servicis, paellers, espais d'ombra, i fàcil accés.
• Font de la Parra. És al mateix peu del Pic Espadà, rodejada de sureres i d'una gran massa forestal.
• Font Donace. Sítia dins del casc de la població, d'abundant brollador que abastix a dos fonts públiques. Enclavada en el Complex Poliesportiu Municipal proveït de piscines, frontó, camp de tenis, restaurant, paellers públics i una gran pinnada amb parc infantil
• Pic d'Espadà. Amb una altitud d'1.083 m. és un punt on es pot contemplar la totalitat de la serra d'Espadà i diverses zones de la província. La seua ascensió resulta fàcil, perquè la carretera arriba fins la seua falda.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algímia d'Almonesir

• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.