Alginet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alginet
Escut  d'Alginet
(En detall)
Localització

Localització  d'Alginet respecte del País Valencià Localització  d'Alginet respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alginet
Gentilici Alginetí, alginetina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 910.125.147.158€
Superfície 24,10 km²
Altitud 150 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
13.363 hab.
554,48 hab/km²
Coordenades 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.2625 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.2625, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.2625 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.2625, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 22 km de València
17 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
7 PP, 4 PSPV, 3 SDA, 1 COMPROMIS, 1 GDA i 1 IDEA
Jesús Boluda (Compromís)
Codi postal 46230
Festes majors Segona quinzena d'agost
Patró/Patrons Sant Josep
Dies de mercat Divendres
Web

Alginet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Llimita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Almussafes i Sollana (a la comarca de la Ribera Baixa).

Taula de continguts

[modifica] Geografia

És un poble prou ben comunicat, situat en una planície als peus de la xicoteta serra Falaguera, a 220 m d'altura. Les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km². La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.

El clima és fred a l'hivern i estius temperats amb temperatures de 19ºC i 26ºC.

[modifica] Història

De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-janna, que significa terra de regadiu –horts, en el sentit de jardí. El rei Jaume I li la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume el Just, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, mitjançant el braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, perquè usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat perquè el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demana la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua independència. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.226

[modifica] Economia

Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomaques), cacauets, tarongers, bresquilleres, i actualment caquissers, etc, va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Sèquia Real del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialitzada en l'exportació de tomaques i taronges. Durant el segle XX a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.

[modifica] Administració

Resultats electorals de Alginet, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana 3445 8 43.95 %
Partit Socialista del País Valencià 2312 5 29.49 %
Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds Esquerra Ecologista 901 2 11.49 %
[[1]]IdEA-EU-Verds 437 1 5.57 %
Partit Social Democrata - Gent d'Alginet 436 1 5.56 %
Unió Valenciana - Los Verdes Ecopacifistas 240 - 3.06 %
En blanc 68 - 0.86 %
Total 104.115 27

[modifica] Monuments i Llocs

  • Castell dels Cabanyelles, construït en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament.
  • Torres de Luengo i del Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
  • Ermita de Sant Josep, neogòtica del XX, amb un retaule de grandissim valor.
  • Església parroquial (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del segle XV. Té un bell sagrari (o sagrat) que ha estat recentment restaurat (1999).
  • Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús.
  • Avinguda reis catòlics
  • Centre històric d'Alginet, és el centre del poble lloc, actualment per a vianants, i s'hi concentra el castell-ajuntament, la torre campanar amb 75m d'altitud, l'església, el mercat municipal, la font de la plaça del País Valencià i la plaça del Mercat. Al llarg de tota la remodelació del centre d'Alginet s'hi han descobrint diverses troballes que remonten a temps antics; com ara, l'antiga muralla del castell-ajuntament, cadàvers de persones a la plaça del País Valencià on abans hi havia un cementeri romà, un cementeri musulmà sota l'església i un passadís sota l'esglèsia que connectava l'església amb el castell.

[modifica] l'Alginet muntanyenc

Alginet està situat als pèus de la serra Falaguera i per això té diferents terrenys de muntanya com per exemple,

  • Los Lagos urbanització amb pinades i diferents camins que recorren tota la muntanya, aixi com "San Patricio" una altra de les urbanitzacions de les que dispossa.
  • Els hiverns a Alginet. Els hiverns a Alginet són bastants freds i la temperatura pot arribar-hi fins als -7ºC. A vegades hi han petites nevades a la localitat on pot deixar rastre de neu a les carreteres però a la muntanya sol deixar un grossor d'uns 10-15 cm i quasi totes les nits cau una glaçada bastant forta i pot arribar fins a grossors d'uns 3 cm.

[modifica] Festes

La festa més important són les Festes patronals que se celebren en honor a Sant Josep a finals del mes d'agost, amb bous "al carrer" i el tradicional "sopar de la carretera" on un gran nombre d'habitants ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud.

Les falles tenen, també, una importància especial. Hi ha set: falla "Poble d'Alginet", falla "Sant Josep", falla "La Manta al Coll", falla "La Dolçaina", falla "El Palleter", falla "Pensat i Fet" i falla "poble nou".

Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

[modifica] Fills il·lustres

[modifica] Bibliografia

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Alginet
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües