Alginet
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alginet |
||
| Gentilici | Alginetí, alginetina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 910.125.147.158€ | ||
| Superfície | 24,10 km² | ||
| Altitud | 150 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
13.379 hab. 555,15 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / 39.26250,-0.46833Coord.: 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / 39.26250,-0.46833 | ||
| Distàncies | 22 km de València 17 km de Alzira |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP, 4 PSPV-PSOE, 3 SDA, 1 BLOC-COMPROMIS, 1 GDA i 1 IDEA Jesús Boluda Villaseñor (BLOC-Compromís) |
||
| Codi postal | 46230 |
||
| Festes majors | Tercera setmana d'agost | ||
| Patró/Patrons | Sant Josep | ||
| Dies de mercat | Divendres | ||
| Web | |||
Alginet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Almussafes i Sollana (a la comarca de la Ribera Baixa).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
És un poble prou ben comunicat, situat en una planície als peus de la xicoteta serra Falaguera, a 220 m d'altura. Les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km². La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.
El clima és fred a l'hivern i estius temperats amb temperatures de 19ºC i 26ºC. Els hiverns a Alginet són bastants freds i la temperatura pot arribar-hi fins als -7ºC. A vegades hi han petites nevades a la localitat on pot deixar rastre de neu a les carreteres però a la muntanya sol deixar un grossor d'uns 10-15 cm i quasi totes les nits cau una glaçada bastant forta i pot arribar fins a grossors d'uns 3 cm.
Història [modifica]
De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-jinnát, que significa terra de regadiu –horts, en el sentit de jardí. El rei Jaume I la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume el Just, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, mitjançant el braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, perquè usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat perquè el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demana la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua independència. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escobet hi permet la construcció d'un hospital.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.184 | 11.685 | 12.035 | 11.632 | 12.062 | 12.069 | 11.661 | 12.587 | 12.499 | 12.605 | 13.226 |
Economia [modifica]
Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomaques), cacauets, tarongers, bresquilleres, i actualment caquissers, etc, va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Sèquia Real del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita etc. Hi ha una cooperativa agrícola (COAGRI)especialitzada en l'exportació de tomaques, taronges i caquis. Durant el segle XX a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.
Administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 3445 | 8 | 43.95 % | ||
| Partit Socialista del País Valencià | 2312 | 5 | 29.49 % | ||
| Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds Esquerra Ecologista | 901 | 2 | 11.49 % | ||
| IdEA-EU-Verds | 437 | 1 | 5.57 % | ||
| Partit Social Demòcrata - Gent d'Alginet | 436 | 1 | 5.56 % | ||
| Unió Valenciana - Los Verdes Ecopacifistas | 240 | - | 3.06 % | ||
| En blanc | 68 | - | 0.86 % | ||
| Total | 7.839 | 17 | |||
Monuments d'interés [modifica]
- Castell dels Cabanyelles, construït en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament.
- Torres de Luengo i del Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
- Ermita de Sant Josep, neogòtica del XX, amb un retaule de gran valor.
- Església parroquial (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del segle XV. Té un bell sagrari (o sagrat) que ha estat recentment restaurat (1999).
- Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús.
- Avinguda reis catòlics
- Centre històric d'Alginet, és el centre del poble lloc, actualment per a vianants, i s'hi concentra el castell-ajuntament, la torre campanar amb 75m d'altitud, l'església, el mercat municipal, la font de la plaça del País Valencià i la plaça del Mercat. Al llarg de tota la remodelació del centre d'Alginet s'hi han descobrint diverses troballes que remunten a temps antics; com ara, l'antiga muralla del castell-ajuntament, cadàvers de persones a la plaça del País Valencià on abans hi havia un cementeri romà, un cementeri musulmà sota l'església i un passadís sota l'església que connectava l'església amb el castell.
Llocs d'interés natural [modifica]
Alginet està situat als peus de la serra Falaguera i per això té diferents terrenys de muntanya com per exemple:
- Els Llacs urbanització amb pinedes i diferents camins que recorren tota la muntanya, així com Sant Patrici, una altra de les urbanitzacions de què disposa.
Festes [modifica]
Durant tot el mes d'agost podem trobar festes al nostre poble. A primeries hi ha les festes del Calvari. Després tenim les del Poble Nou (16 d'agost, sant Roc). Les més importants són les Festes populars que tenen lloc en honor a Sant Josep a partir de la tercera setmana d'agost, amb bous al carrer i els tres tradicionals "sopars de la carretera", en què tot el poble ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud. Finalment, tanquen el cicle les festes del Vaporet.
Les falles tenen, també, una importància especial. N'hi ha set: "Poble d'Alginet", "Sant Josep", "La Manta al Coll", "La Dolçaina", "El Palleter", "Pensat i Fet" i "Poble Nou".
Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, amb la foguera que es crema la vespra (16 de gener), protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut. També hi té lloc una exhibició de cavalls.
Fills il·lustres [modifica]
- Julio Palau Lozano, Juliet d'Alginet o Juliet el pilotari (Alginet, 1925) va ser un extraordinari pilotari valencià d'Escala i corda. Fill predilecte del poble.
- José Espert Climent 'Pepet' Alginet, 1927. Un dels pintors més importants dels País Valencià. Fill predilecte del poble.
- Josep Lozano i Lerma (Alginet, 1948) escriptor valencià.
- Remigi Palmero i Ruà (Alginet, 1950) és un cantautor i guitarrista valencià.
- Pasqual Pérez Choví, compositor del pasdoble "Pepita Greus".
- Justiniano Latorre Rubio, compositor del pasdoble "Juliet".
- Ismael Latorre Mendoza, meteoròleg i fotògraf del poble d'Alginet. Fill predilecte del poble.
- Vicent Roig i Greus, magistrat i famós poeta a nivell nacional.
- Alan Greus, escriptor valencià.
- Urbà Lozano, escriptor valencià.
Bibliografia [modifica]
- Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a (en català), 2008.
- Lozano i Lerma, Josep i altres. Aljannat, revista d'estudis locals, edició Ajuntament d'Alginet.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alginet  |
- Ajuntament d'Alginet
- Web Alginet
- Institut Valencià d'Estadística.
- Plana personal de Paco González Ramírez
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
