Algorfa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Algorfa
Escut d'Algorfa
(En detall)
Localització

Localització d'Algorfa respecte del País Valencià Localització d'Algorfa respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Manc. de municipis Baix Segura
Oriola
Gentilici Algorfí, algorfina
Predom. ling. Castellà
Pressupost 7642740.00
Superfície 18,36 km²
Altitud 26 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.004 hab.
272,55 hab/km²
Coordenades 38° 05′ 09″ N, 0° 48′ 17″ O / 38.08583,-0.80472Coord.: 38° 05′ 09″ N, 0° 48′ 17″ O / 38.08583,-0.80472
Distàncies 14.5 km de Oriola
54.1 km de Alacant
199 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PP i 4 PSPV
Antonio Lorenzo Paredes (PP) (2011)
Codi postal 03169
Codi territorial 03012
Agermanament Condezaygues (França)
Fumel (França)
Monsempron-Libos (França)
Montayral (França)
Saint-Vite (França)
Web

Algorfa és un municipi valencià del Nord de la comarca del Baix Segura que ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991) a causa de la immigració del Magrib i de Sud-amèrica. Es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes). La població és de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és obligatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El topònim Al gorfa és d'origen àrab i apareix ja en la crònica de Jaume I, el "Llibre dels feits". El seu significat és el de cambra on es conservava o recollia la collita de blat, encara que en algunes zones de la taifa musulmana de Dénia i de València feia referència a la cambra alta de les alqueries on es guardaven la majoria de collites.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'ordre de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de "Algorfa y Peñacerrada", del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per recolzar la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruïts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins al 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle XVIII i des de llavors va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dues torres quadrades i dues de circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta.
  • Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, es troba situada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya.
  • L'Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser albirada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Ros Casares PSPV-PSOE
1983 - 1987 Manuel Ros Casares PSPV-PSOE
1987 - 1991 Manuel Ros Casares PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Francisco Valera Roca PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Francisco Valera Roca AI
1999 - 2003 Antonio Lorenzo Paredes PP
2003 - 2007 Antonio Lorenzo Paredes PP
2007 - 2011 Antonio Lorenzo Paredes PP
Des del 2011 Antonio Lorenzo Paredes PP
Resultats electorals de Algorfa, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Antonio Lorenzo Paredes 599 7
Partit Socialista del País Valencià Antoni Pérez González 387 4
Total 986 11

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor a la Mare de Déu del Carme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algorfa Modifica l'enllaç a Wikidata