Algorfa
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Algorfí, algorfina | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 7642740.00 | ||
| Superfície | 19,78 km² | ||
| Altitud | 26 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
4.625 hab. 233,82 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 14.5 km de Oriola 54.1 km de Alacant 199 km de València |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP i 4 PSPV Antonio Lorenzo Paredes (PP) |
||
| Codi postal | 03169 |
||
| Agermanament | Condezaygues (França) Fumel (França) Monsempron-Libos (França) Montayral (França) Saint-Vite (França) |
||
Algorfa és un municipi valencià del Nord de la comarca del Baix Segura que ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991) a causa de la immigració del Magrib i d'Amèrica llatina. Es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes). La població es de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és oblgatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials.
Taula de continguts |
[modifica] Toponímia
El topònim Al gorfa és d'origen àrab i apareix ja en la crònica de Jaume I, el "Llibre dels feits". El seu significat és el de cambra on es conservava o recollia la collita de blat, encara que en algunes zones de la taifa musulmana de Dènia i de València feia referència a la cambra alta de les alqueries on es guardaven la majoria de collites.
[modifica] Història
Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'ordre de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de "Algorfa y Peñacerrada", del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per recolzar la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruïts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins el 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.
[modifica] Monuments i llocs d'interés
- Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construïda a finals del segle XVIII i des de llavors va pertànyer a la família dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residència estiuenca dels successius amos. El seu estil és quelcom afrancesat. Té dues torres quadrades i dues de circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", té timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Posseïx un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta.
- Església Parroquial. Dedicada a la Mare de Déu del Carme, es troba situada, com és característic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaça d'Espanya.
- L'Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser divisada des de qualsevol punt. Constituïx un dels exemples més representatius d'Algorfa. Construïda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Manuel Ros Casares | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Francisco Valera Roca | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Francisco Valera Roca | AI |
| 1999 - 2003 | Antonio Lorenzo Paredes | PP |
| 2003 - 2007 | Antonio Lorenzo Paredes | PP |
| 2007 - 2011 | Antonio Lorenzo Paredes | PP |
| 2011 - ara | Antonio Lorenzo Paredes | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Antonio Lorenzo Paredes | 599 | 7 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Antoni Pérez González | 387 | 4 | ||
| Total | 986 | 11 | |||
[modifica] Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor a la Mare de Déu del Carme.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament d'Algorfa.
- El portal de la Vega Baja.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
|
|||||