Alguaire

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlguaire
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 44′ 11″ N, 0° 35′ 02″ E / 41.736318°N,0.58382°E / 41.736318; 0.58382
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlguaire Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.012 (2023) Modifica el valor a Wikidata (60,12 hab./km²)
Llars127 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlguairenc, alguairenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície50,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud304 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntoni Perea Hervera Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25125 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25016 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250169 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalguaire.cat Modifica el valor a Wikidata

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.[1] Se situa al peu d'un penyal sobre el qual s'alçava lo Castell. El municipi té 3.040 habitants.

Entitat de població Habitants (2022)
Alguaire 2 919
Mata de Pinyana, la 121
Font: Idescat

Lo nucli del poble consta de 2662 habitants. Lo disseminat d'Alguaire és de 257 persones, de les quals la majoria habiten les urbanitzacions de Tabac o Pinyana.

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims d'Alguaire (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

A l'oest hi ha una serra que continua fins al Sas d'Alfarràs, mentre que a l'est s'hi poden trobar múltiples camps de cultiu, travessant lo canal de Pinyana. Darrere lo penyal hi ha un gran secà on es va edificar l'aeroport Lleida-Alguaire.

Es troba a 15 km al nord de Lleida. A 5 km de Rosselló, a 7 km d'Almenar, a 4 de Vilanova de Segrià i La portella, a 7 km de Torrefarrera, a 12 d'Almacelles, a 6 d'Aubesa i a més d'1 km de la colònia de la Mata de Pinyana.

Economia[modifica]

La seua economia se sosté principalment en l'agricultura i ramaderia, tot i que va reduint-se generacionalment. El seu terme municipal acull l'Aeroport de Lleida-Alguaire.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
102 115 127 161 1.215 2.127 2.165 2.161 2.346 2.397

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.468 2.390 2.472 2.565 2.522 2.782 2.844 2.872 2.856 2.856

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.825 2.824 2.807 2.844 2.928 3.088 3.129 3.140 3.105
3.093

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.006
2.937
3.029
3.040 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història[modifica]

Hi ha diverses troballes en múltiples indrets del terme que daten de l'època preromana, com los jaciments de Tabac, lo Merli, Ratera, lo Coscollar, Alcanissella, les Roques de Vimpèlec i de la calçada del Pedrís fins a Corregó, entre les quals es destaca la ceràmica ibèrica de Tabac.

Lo poblament perdurà en època romana, quan esdevingué una fortalesa ilergeta contra la invasió cartaginesa i romana, i fou un punt estratègic en la lluita de Sertori contra Roma (73-72 aC). Esdevingué després un bastió auxiliar dels generals pompeians Afrani i Petreus, oposats a Cèsar a la batalla del Segre. Hi ha també troballes d’època romana (columna estriada del Baix Imperi, monedes...) i visigòtiques. De l’edat mitjana cal destacar la necròpolis de Les Roques de So Roig, situada prop de Les Roques de Vimpela. També cal esmentar lo Pou de Gel, dels segles XVI i XVII.

Alguaire va ser reconquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145-1147. Tot i que la primera esmenció a la vila va ser pels voltants del 900. La seua conquesta no va ser fàcil ja que el seu castell era una autèntica suda com les de Larida (Lleida), Madínat Balaghí (Balaguer) o Castelló de Farfanya. Es va poblar inicialment amb 40 famílies. El 1149 Ramon Berenguer IV inicia les donacions d’Algoire/Alguareda i son terme a l’Orde de l’hospital de Jerusalem, fins que el 1186 Alfons lo Cast permutà uns terrenys a canvi del seu castell. D'ençà, Alguaire fou lo cap d’una gran comanda santjoanista. Lo 1250 s'hi fundà el convent hospitaler les restes del qual encara es poden veure i estan en procés d’excavació arqueològica. Lo 1319 amb l’annexió de la comanda al Gran Priorat de Catalunya, es creà la baronia d’Alguaire, d'extensió semblant a la dels actuals termes d’Alguaire, Vilanova de Segrià i La Portella.

La guerra dels segadors el 1640 va representar un cop dur per al monestir, les monges del qual van haver d’anar a viure a Lleida i després a Barcelona. Lo 1651 van tornar a Alguaire fins que el 1699 es van traslladar definitivament a Barcelona, i d’allí van anar passant de monestir en monestir fins que es va tancar Valldoreix lo 2007 per falta de vocacions.

La baronia es mantingué fins a la fi de l’antic règim (quan es van extingir les senyories el 1833). Durant la invasió borbònica es va destruir força i en pocs anys se'n van perdre tot tipus de riqueses artístiques. El 1774 encara en quedava en peu l'església.

Mentrestant, la vila anà prosperant, tot i que foren freqüents les qüestions derivades dels problemes dels regadius amb la ciutat de Lleida. Des del regnat de Ferran II el Catòlic, la vila era governada en règim de paeria, amb paers, regidors, síndic i un consell general; los caps de casa eren obligats a reparar les muralles i a fer guaites en cas de perill, com s’esdevingué durant la difícil etapa del bandolerisme, que incidí negativament a la vila i arribà a despoblar alguns llocs, com Tabac i Ratera. Entre los bandolers més famosos de la contrada trobem lo llegendari Macot, lo Barber d’Almenar, lo Lletuga, lo Noi de Montellà o lo Mal Flari. També hi van haver certs conflictes amb Almenar. El segle XVIII Alguaire prosperà molt agrícolament i ramadera. Lo 1901 l’empresa Serra i cia. creà una fàbrica de filatures que el 1921 absorbí la també barcelonina Fàbriques de L. Mata i Pons i que donà origen a la colònia tèxtil i la colònia de la Mata de Pinyana, prop del canal de Pinyana (arribà a tenir un primer lloc en el sector tèxtil segrianenc, però la forta crisi del sector en motivà el tancament el 1979); resta el barri com a nucli habitat. També hi havia al començament del segle XX dos molins de farina, dues premses d’oli i una fàbrica de plomes metàl·liques. Durant la guerra civil espanyola, els republicans bombardejaren l’església d’Alguaire, fent desaparèixer mitja parròquia i el seu campanar. Modernament les indústries més destacades pertanyen als sectors alimentari o de la construcció.

Monuments[modifica]

Plànol del monestir lo 1647
  • Lo Monestir Hospitaler d'Alguaire. Suda andalusí convertida en monestir de l'orde de l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Només se'n conserven vestigis de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga església de Santa Maria, a on s'hi fan activitats arqueològiques en un jaciment a càrrec de la Universitat de Barcelona. Comunament anomenat ''Castell d'Alguaire''
  • Sagrat Cor. Monument cristià construït a dalt de la serra l'any 1966.

Política[modifica]

Eleccions Municipals del 2019 a Alguaire[modifica]

Resultats electorals - Alguaire, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
MES Antoni Perea i Hervera 591 5 41,10
ERC-AM Gemma Massana Cosialls 557 4 38,73
JxCat-JUNTS Joan Antoni Bonet Badia 261 2 18,15
Total 1.454 (69,57%) 11

Eleccions Municipals del 2015 a Alguaire[modifica]

Resultats electorals - Alguaire, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
MES Antoni Perea i Hervera 548 5 40,83
CiU Joan Busquets i Saz 448 4 33,38
ERC-AM Francesc Teixidó i Mola 309 2 23,03
Total 1362 11

Llista d'alcaldes del municipi d'Alguaire[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Albert Lladonosa i Farreny independent 19/04/1979 --
1983–1987 Ramon Larregula i Mayench
Logotip del PSC
23/05/1983 --
1987–1991 Ramon Larregula i Mayench
Logotip del PSC
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Biel i Gabernet
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995–1999 Josep Biel i Gabernet
Logotip de CiU
17/06/1995 --
1999–2003 Josep Biel i Gabernet
Logotip de CiU
03/07/1999 --
2003–2007 Josep Biel i Gabernet
Olga Fransi i Gonzàlez
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007–2011 Antoni Perea i Hervera
Logotip del PSC
16/06/2007 --
2011–2015 Antoni Perea i Hervera
Logotip del PSC
11/06/2011 --
2015–2019 Antoni Perea i Hervera
Logotip de MES
13/06/2015 --
2019-2023 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica]

Resultats electorals - Alguaire, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 1062 10 66,54
PSC Òscar Ordeig i Molist 138 1 8,65
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent Ramon Usall i Santa 118 1 7,39
PPC Marisa Xandri Pujol 91 1 5,70
UDC Josep Maria Pelegrí i Aixut 70 0 4,39
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jorge Soler 57 1 3,57
Catalunya Sí que es Pot Sara Vilà Galan 42 0 2,63
Altres 8 0,5
Vots en blanc 10 0,62
Vots nuls 11 0,68
Total 1607 76,13

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alguaire

http://www.ub.edu/proyectopaisajes/index.php/ca/eixos/monestir-i-entorn?id=88

https://www.idescat.cat/

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alguaire